Manuscrits Verdaguer (Tió)

Manuscrit 376 (Tió)

Manuscrit 376. Jacint Verdaguer: La fugida a Egipte (376/I, 376/II, 376/III) 376/I. FUGIDA À EGIPTE. Llibreta de fulls grans (300x215 mm), ratllats, inclosa en volum relligat, amb coberta dura de pergamí. També s?hi inclouen, cosits, uns fulls més petits (f.11r-13v), i dos de més grans (f.28r-29v). F.f. 60. Foliació en llapis. Escriptura en tinta i algunes correccions en tinta i llapis. Lletra clara, gran, i textos ordenats. No hi ha dates autògrafes, però en tractar-se del manuscrit més acabat del volum La fugida a Egipte (1893), i si tenim en compte que els manuscrits 376/II i III, anteriors, estan datats entre juliol i octubre de 1893, s?ha de concloure que el 376/I és de la tardor de 1893, encara durant els primers mesos de l?estada del poeta a La Gleva.

Manuscrit 3722 (Tió)

Manuscrit 3722

. Jacint Verdaguer . Llibreta de fulls ratllats (210x150 mm). F.f. 73. Foliació en llapis. Lletra gran, dels últims deu anys. Textos amb freqüents correccions i altres sense. Alguns escrits en tinta, altres en llapis, i molt sovint tinta i llapis alhora. El manuscrit podria haver estat iniciat a finals de 1996, continuat de manera intensa durant el 1897, i acabat entre 1898 i 1899 (a f.61v. trobem la data autògrafa de “5 avril 99”). Com a indici, en el f.5v apareix el títol “La missa nova”. Pot tenir relació amb els 25 anys de la seva primera missa, que es van complir l’u d’octubre de 1896; per aquest motiu la revista L’Atlàntida li havia publicat l’article: “Recorts de ma missa nova”. La progressió de les datacions autògrafes del manuscrit (“13 nov.” en f.6v.; “17 janer” en f.36v.; “31 janer 97” en f.45v.) reafirmen la hipòtesi esmentada. En el manuscrit hi ha altres indicis que permeten situar els poemes en les dates esmentades, sobretot la de 1897. El poema “Sense niu”, per exemple, f.40v.41r., tracta d’una enyorança de La Gleva i en un moment diu: “dos anys ja són passats..” (Verdaguer en marxà per la primavera de 1895). El poema “Avui fa dos anys”, f.42v.43r., datat en l’edició en 23 de juliol de 1897, es refereix a la privació de les llicències sacerdotals, que es produí pel juliol de 1895. Un altre exemple seria el poema “Record d avuy fa quatre anys..” (f.51v.52r), basat en la marxa traumàtica de la casa de Comillas, de la qual, efectivament, en produir-se per la primavera de 1893, haurien passat quatre anys, fins el 1897. Finalment, hi ha encara un altre poema que conté un aniversari de fets pasats. En el f.57v. diu “Cinch anys ha que navego per aygua ben amarga..”. Si l’anterior el datàvem de 1897, aquest seria de 1898.
Contingut i comentari. El tema més freqüent és la valoració positiva de les penes, afronts o infàmies, com a segells de Déu per poder entrar al cel, davant les falses alegries, la riquesa, els títols, o la hipocresia. Els poemes contenen una queixa amarga, dels amics i protectors que l’han abandonat. Els més concreets i contundents són els més desconeguts, fins al punt que el poema “Record d avuy fa 4 anys” porta una anotació, que no és de Verdaguer, “No Marquès de Comillas”, que fa sospitar la censura amb què sortí publicat dins La Mellor Corona (1902). Aquest manuscrit es complementa amb el 367/7, Espines y flors (iniciat a partir de 1897), tant pel tema, que és semblant, com pel fet que inclou 7 poemes del ms 3722, en versions molt més acabades. I també amb el ms 366/2 (Els pobres), amb el qual coincideixen en 3 poemes. S’ha de destacar la importància d’aquest manuscrit, el 3722, pel nombre elevat de poemes inèdits. En vida de Verdaguer només se’n publicaren dos en Aires del Montseny. Dos més pertanyien a reculls acabats per l’autor, si bé publicats pòstumament: en Barcelonines i en Brins d’espígol. La resta de poemes coneguts (sis en total) foren publicats en antologies pòstumes no preparades per Verdaguer com Disperses, La Mellor Corona , Els pobres, els sants. Al voltant de 30 poemes es poden considerar inèdits, algun d’ells, tant pel tema com per l’extensió, de molta importància. En la relació de textos es podran comprovar aquestes dades.

Manuscrit 3103 (Tió)

Manuscrit 3103

. Jacint Verdaguer: Esborranys. Descripció de Pere Tió. (Esborranys de poesies: Roser de tot l'any, Flors del Calvari,...). Volum enquadernat amb tres fulls de guarda al començament i al final, i un índex mecanografiat del contingut. F.f. 100. Foliació en llapis. El volum conté (del f.1r al 36v) una llibreta de fulls ratllats (300x210 mm) amb alguns fulls adherits de format inferior, i una sèrie de fulls de tipus diferents (del f.37r al 100v), agrupats mitjançant fulls de guarda per blocs temàtics diferents. Escriptura en tinta, i llapis en algunes ocasions, amb lletra gran, de l'última època de l'autor. Pel fet de ser un manuscrit heterogeni, trobem textos guixats, d'escriptura irregular, i d'altres que constitueixen versions acabades. No es pot establir una datació única, ni gaire precisa, del manuscrit, perquè en molta part es tracta d'un aplec de textos de diferents llibres, encara que no excessivament separats en el temps. Els textos de la llibreta i part dels altres es poden datar en l'any 1893 perquè s'hi inclouen poemes de Roser de tot l'any, que sortí pel desembre de 1893 (tot i que el peu d'impremta és de gener de 1894). Aquests textos són posteriors als ms 369/17, 369/18 i 377/VII, esborranys del llibre esmentat que confluïen en el ms 377/V (cf. descripció d'aquests manuscrits), perquè en algun cas els trobem en versions molt més acabades. Per exemple, el poema "Lo meu cor en sa volada.." (ms 377/VII,f.55r; ms 3103,f.2v), "Veniu Jesus.." (ms 369/17,f.16v.17r; ms 3103,f.2v), o també "Pobre Jesus.." (ms 369/18,f.51r; ms 3103,f.3v). El fet que la majoria de poemes del manuscrit que pertanyen a Roser de tot l'any no els trobem en el ms 377/V (el ms més ordenat i que aplega major nombre de textos del llibre, també datat en 1893) i que alguns dels poemes que només figuren en el ms 377/VI (la versió definitiva del llibre) els trobem aquí en esborrany (per ex. La Fira de St.Jordi, f.39v), ens confirma la datació d'aquest manuscrit, el 3103, en la 2ª meitat de 1893. De La Fira de St.Jordi només hi ha una estrofa localitzada (la 1ª) en el ms 1818, la qual cosa ens fa veure que, també el ms 1818, descrit com a complementari del 3103, ha de ser anterior. Un altre factor orientatiu és la referència a La Gleva del f.36r.36v. (Verdaguer hi féu estada a partir del maig de 1893), o que el poema del f.12v. porti la datació de "La Gleva/14 Juliol". En la llibreta hi figuren, també, textos d'altres reculls (Flors del Calvari, Eucarístiques, Satalies), que són posteriors, però d'elaboració paral.lela en diferents manuscrits, tant per qüestions formals com temàtiques. En els fulls situats fora de la llibreta hi podem trobar textos anteriors a 1894 (de Roser de tot l'any, Jesús infant, i fins i tot de Caritat), altres de posteriors (com un aplec de pàgines impreses de la 1º edició de Roser de tot l'any), o alguns textos inèdits clarament datats per l'autor en l'any 1901 (f.81r-84r).
Contingut i comentari. El contingut dels textos és de tema religiós i místic: sovint l'autor invoca Jesús i expressa amb símils poètics la seva devoció. El manuscrit és una mostra de com, en aquests anys, un mateix punt de partida religiós fornia de poemes els diferents llibres; efectivament, el mateix autor posa, de manera esparsa i poc definida, alguns títols temàtics, sobre els quals versen els poemes d'alguna o algunes pàgines: Eucaristia (f.11v), Cor de Jesús (f.12v), Mon-Vanitat (f.21v), Creu (f.23r.25v), Cel (f.29v), Pecat (f.32r), Mort (f.32v.35r), Maria (f.35v).. A més d'aquests temes, en l'aplec de fulls solts, en trobem d'altres de contingut moral, sobre l'educació religiosa dels infants i l'infant Jesús (f.60r.-67v: Als infants del Rosselló, etc.), o exemples narratius (La cegueta f.73r., Nadala f.84r. etc.) i poemes de flors (f.85r.-90r.). El conjunt del manuscrit és heterogeni, amb un nombre elevat d'estrofes i poemes no identificats, semblants a d'altres que foren inscrits en algun volum de l'autor (una bona part de textos dels ms de Roser de tot l'any que no van ser editats en el llibre, surten aquí repetits); a més, els textos que seran editats pertanyen a diferents llibres. De fet la majoria constitueixen esborranys, encara que no molt primitius (s'ha dit en el primer paràgraf que els poemes del manuscrit són més acabats que en dos manuscrits anteriors). A part dels poemes no identificats el ms en conté dels llibres següents: Roser de tot l'any (33 poemes), Flors del Calvari (20, la majoria de Flors de Mira-Cruz), Eucarístiques (12), Disperses (2), Satalies (9), La mellor corona (1), Flors de Maria (2), Caritat (2), Jesús infant (2), Barcelonines (1). Fem la relació del contingut classificant els textos segons la seva tipologia i el seu destí editorial (indiquem el ms dels textos que figuren en altres manuscrits). A) Textos no identificats en els llibres de l'autor

Manuscrit 380 (Tió)

Manuscrit 380. Jacint Verdaguer: Lo Somni de Sant Joan (380/I), Sant Francesc (380/II), Sant Francesc (380/III), Sant Francesc (380/IV), Sant Francesc (380/V), Lo Somni de Sant Joan (380/VI). 380/I. SOMNI DE SANT JOAN, Llegenda del Cor de Jesús. Llibreta i tres fulls de guarda al començament i al final, relligats amb tapa dura de pergamí. Paper ratllat (220x160 mm.). F.f. 73. Foliació en llapis. Bona cal·ligrafia. Normalment la pàgina de l'esquerra (el verso de cada foli) conté el text del poema i la dreta les provatures, correccions i ampliacions. Molt sovint hi ha correccions sobre la ratlla, en llapis, que seran introduïdes en l'edició, de 1887.

Manuscrit 370 (Tió)

370.   JACINT VERDAGUER:   Cançons populars (370/20),  Adagis i narracions populars  (370/21),  Estudis i notes per a Canigó (370/22),  Vària I de poesies religioses (370/23),  Vària II de poesies jovenívoles (370/24),  Vària III: Barcelona (370/25),  Vària IV: Poesia diversa de caràcter religiós (370/26),  Vària V: Roca Guinarda (370/27),  Vària VI: Al cel (370/28),  Vària VII: Esborranys diversos (370/29).

Manuscrit 376 (Tió)

Manuscrit 376. Jacint Verdaguer: La fugida a Egipte (376/I, 376/II, 376/III) 376/I. FUGIDA À EGIPTE. Llibreta de fulls grans (300x215 mm), ratllats, inclosa en volum relligat, amb coberta dura de pergamí. També s’hi inclouen, cosits, uns fulls més petits (f.11r-13v), i dos de més grans (f.28r-29v). F.f. 60. Foliació en llapis. Escriptura en tinta i algunes correccions en tinta i llapis. Lletra clara, gran, i textos ordenats. No hi ha dates autògrafes, però en tractar-se del manuscrit més acabat del volum La fugida a Egipte (1893), i si tenim en compte que els manuscrits 376/II i III, anteriors, estan datats entre juliol i octubre de 1893, s’ha de concloure que el 376/I és de la tardor de 1893, encara durant els primers mesos de l’estada del poeta a La Gleva.

Manuscrit 377 (Tió)

Manuscrit 377. JACINT VERDAGUER: Montserrat (377/I), Montserrat (377/II), Cançons de Montserrat (377/III), Llegenda de Montserrat (377/IV), Roser de tot l'any (377/V), Roser de tot l'any (377/VI), Roser de tot l'any (377/VII).
377/V. ROSER DE TOT L'ANY. Quadern de fulls ratllats i forma allargada (310x150 mm), amb tapa dura de color vermell. Es tracta d'un dietari amb santoral per a l'any 1891, en el qual es dedica mitja plana a cada dia de l'any. Entremig, molt escadusserament, hi ha algun full petit afegit. F.f.146. Foliació en llapis. El ms pròpiament dit abraça des del f.4r.al 116v.; la resta són les informacions impreses dels serveis propis d'una Guia de Barcelona. Escriptura en tinta i lletra clara, amb poques guixades i correccions. En 12 casos es tracta d'un text imprès, enganxat sobre el full del dietari. A cada full hi ha dos textos, corresponents als dos dies de l'any. La data d'elaboració del manuscrit s'ha de situar entre l'any 1892 1 1893. Pot semblar que a finals de 1892 ja podia estar redactat, perquè s'accepta que Verdaguer va escriure les poesies de Roser de tot l'any en aquest quadern que descrivim ("un dietari amb santoral", J.Torrent, Mn. Cinto a la Gleva, p.272), i en aquesta època, a finals de 1892, sembla com si només li faltés el títol (carta a Collell: Epistolari-VIII, p.61), tenint en compte que pel Gener de 1893 es començava ja a publicar a La Veu de Catalunya. Tanmateix sabem amb seguretat que Verdaguer, durant l'estada a la Gleva (a partir de Maig de 1893), treballà en el llibre: J.Torrent afirma que "..les publicades a partir de Juny foren escrites a la Gleva" (ob. cit. p. 272); i, efectivament, tenim el testimoni de les cartes de Verdaguer que trametien a Narcís Verdaguer i a Joan Batlle els poemes de cada setmana per a La Veu de Catalunya (Epistolari-VIII,p.130-135), en les quals els dóna llicència per canviar l'ordre i altres detalls (J.Torrent -ob.cit.p.75- també indica com a La Gleva cada dijous Verdaguer llegia als estudiants les poesies de Roser de tot l'any que sortirien el diumenge a La Veu). Sembla evident que aquest dietari, el ms 377/V, recull aquestes aportacions de 1893. El poema Al Poliol, per exemple, escrit un vespre, a La Gleva, després d'un passeig de Verdaguer (J.Torrent, ob.cit.p.88) i, efectivament, escrit en esborrany en la llibreta de butxaca d'aquella època (ms 1818) el dia 11 d'octubre, figura en el dia 25 de desembre del dietari (ms 377/V) (en la 1ª edició porta la data de 24 de desembre).

Manuscrit 378 (Tió)

Manuscrit 378. Jacint Verdaguer: Oda a Barcelona (378/I), Al desposorio de M.Claudio Lopez y Dª Maria Gayon (378/III), Nazaret (378/IV, traducció francesa, manuscrita,per D.H.Lyonnet), Nazaret (378/V), Nazaret (378/VI), Caritat (378/VII), Caritat (378/VIII). 378/V. NAZARET. Llibreta mitjana de fulls ratllats (220x170 mm), encara que també hi figuren uns fulls cosits de menys amplària (210x130 mm). F.f. 77. Foliació en llapis. Escriptura en tinta i correccions en tinta i llapis. Sovint les correccions són puntuals, d’alguna paraula, predominant versions acabades. Però també trobem textos amb més fragments corregits. La lletra és clara i bastant gran, com correspon a l’època del manuscrit. Nazaret, encara que en la trilogia Jesús Infant figura en tercer lloc, és el llibre que primer es publicà (1890). Per tant, el ms 378/V, en ser la versió acabada del llibre, s’escrigué i ordenà durant el 1889. Les dates autògrafes que hi trobem així ho confirmen: “20 feb.89” (f.28r), “25 mars 89” (f.52v). A partir del novembre de 1889 Balari i Jovany té les proves d’impremta del llibre (Epistolari VII, carta 778,p.84). Una part les hi torna corregides en carta del 23 de novembre, i l’altra, del 3 de desembre. Al 30 de desembre de 1889, Fèlix Sardà i Salvany ja manifesta (carta 789) haver rebut el llibre, tot i que sortirà amb peu d’impremta de 1890. El fet que l’esborrany del ms 378/VI, també es pugui datar de 1889, pot ser degut al fet que els poemes es fessin alhora, però que l’autor, com es pot comprovar pel format diferent dels fulls de cada manuscrit, distribuís els fulls o en el manuscrit preparat per a l’edició, o en el manuscrit esborrany. En canvi, l’esborrany del ms 376/VI és molt més antic (a partir de 1886).

Manuscrit 379 (Tió)

   Manuscrit 379, Jacint Verdaguer: Santa Eulària (379/I), Idil.lis i Cants Místics (379/14). 379/14. (Idilis) El manuscrit està format per un aplec molt variat de fulls solts. F.f. 202. Foliació en llapis. En realitat es tractarà com a manuscrit, del foli 1 al 144, perquè són els autògrafs de Verdaguer sobre el llibre dels Idil.lis i Cants Místics (1879). La resta de folis, 145-155, 156-202, i també dos grups del bloc anterior (14-20, 27-73), bàsicament traduccions del llibre, no estan escrits amb lletra de l’autor, i en la relació dels textos es consignaran al final (apartat B). Així doncs, en el grup dels f. 1 al 144, hi predominen uns folis grans (310x210 mm), ratllats, d’una mateixa llibreta, dels quals entre les cobertes només se n’apleguen 12 i que es van localitzant els altres en la resta del manuscrit (de manera exclusiva entre els f. 91-100 i de manera predominant, però alternats amb altres, entre els f. 101 i 133). Que són fulls extrets de la mateixa llibreta és evident perquè el poema del f.133r (Santa Cecília) té els últims 7 versos en f.1r, o sigui que eren correlatius. En el manuscrit també hi ha grups de fulls de llibreta mitjana, de dues tipologies: una mica més estrets (210x133 mm) en 21r-26v, 34r-47v, 134r-143v, i sols, o plegts, en diferents llocs del manuscrit; més amples (210x150 mm) en 66r-72v i en 52r-54v. Finalment, hi ha fulls grans, blancs, com en f.84r-87v o alternats en el manuscrit, i un elevat nombre d’impresos, procedents de fulls solts (càntics) o d’algun poema publicat en la premsa, que figuren solts o adherits en les pàgines del manuscrit. L’escriptura gairebé sempre és en tinta, fins i tot les correccions. La lletra és clara perquè en molts fulls (els de la llibreta, sobretot) es tracta de versions que, malgrat les correccions, volen ser acabades, per al llibre. Tot el manuscrit està escrit en 2ªr, que s’utilitzà entre 1874 i 1882 (seg.Solà i Camps). Aquesta constatació permet datar el manuscrit amb claredat. Precisament, en la majoria de textos impresos del manuscrit hi figura la data de 1874, o anys anteriors: en 5v, 6r i 105r, de l’any 1872; en 6v, de 1873; en 9r, 80r, 81r, 104r, de 1874. Per tant, les anotacions que hi ha a sobre, així com els textos autògrafs, de lletra semblant, són posteriors a 1874. Verdaguer havia composat molts poemes del volum abans de 1874, com podem comprovar amb els textos del ms 368/11, en molta part en 1ªr, i després de la publicació de L’Atlàntida (1877) reemprengué el treball dels Idil.lis. No és estrany que durant el 1878, en l’Epistolari, II trobem força referències a poemes del llibre. Llavors, les datacions autògrafes del manuscrit solen ser a partir d’aquest últim any. Per exemple, en f.73r, el poema La Sagrada Familia, “17 agost 1878, Montgrony” (en efecte, en la carta 137, del 13 d’agost de 1878, a Montgrony, Verdaguer manifesta haver fet al voltant de 50 poesies del llibre); o en 121r, la data de “15 d octubre de 1878” (des de Roma, on havia anat el 10 d’octubre de 1878, i on va escriure aquesta poesia, Lo romiatge de Santa Teresa). En dues ocasions apareix la data dels inicis de 1879 (f.62r, “febrer 1879”; f.63r, “1879,Vigília dels Reis”), poc abans, doncs, de l’edició del llibre. Si trobem alguna data més reculada, com “Riudeperas 1866” (f.131r, Volada de l’ànima) probablement serà copiada d’alguna altra versió de la primera composició del poema. En el manuscrit també veiem datacions autògrafes més tardanes que l’edició dels Idil.lis i Cants Místics de 1879: “5 setembre 1881” (f.44v, La capella), “Ribas, 7 octubre 1881” (f.134r-137r, Dolsa visita), “Nit de Nadal 1881” (f.120r, La B.Juliana, Abadessa), “4 febrer 1882” (140v-143v, A un viatger). La raó és que aquests poemes foren inclosos per l’autor en la segona edició del llibre, la de 1882. Finalment, indicar que el f.144r és de lletra gran, de l’últim decenni. Pot tenir-hi relació el fet que aquest poema dels Idil.lis, “Les colometes volan..”, figurà en el ms 3099 (Jesús Amor), dels últims deu anys.

Manuscrit 366 (Tió)


Jacint Verdaguer. Descripció de Pere Tió


Càntic dels Càntics, Els jardins de Salomó (366/1), Els pobres (366/2), Els sants (366/3), Perles del Llibre d’Amic e Amat (366/4), Colom (366/5). : Descripció general

366/2. (Els pobres) Aquest plec conté dues llibretes amb materials del recull Els pobres.

Llibreta I . ALS POBRES. Es tracta d’una llibreta mitjana de fulls ratllats (210x155 mm). L’autor hi cosí quatre fulls afegits (f. 2,5,6,8) i abans de la coberta final hi ha un petit plec de fulls (f.35-40). F.f. 40. Foliació en llapis. Els textos, majoritàriament són escrits en tinta, amb alguns afegits en llapis; solen tenir correccions, però també hi ha versions acabades. La lletra és clara i gran, dels últims anys, encara que en els f.2v. i 5r-8r. és menuda (del decenni de 1870). La llibreta degué ser escrita en els últims anys de vida de l’autor, entre el domicili del carrer d’Aragó (1898) i el sojorn final de Vallvidrera. El manuscrit forma part dels materials que a última hora van ser trets de Vallvidrera ,el 8 de juny de 1902 (segons el full amb la relació de títols dels últims llibres, que cita R.Guilleumas en la revista San Jorge de 1977, i que es pot localitzar en el ms 2429). De fet, hi trobem tres dates autògrafes: “31 janer 1897” (f.10r), “10 mars, setmana Santa 1900” (f.16r), “5 avril, 1899” (f.10v).
Contingut i comentari . Com és propi del recull Els pobres, el manuscrit tracta de la pobresa, des de diferents aspectes: la necessitat de la caritat, exemples de sants i històries morals, i la pobresa de Jesucrist. Dels dotze poemes del recull (editat pòstumament en 1908), n’hi falten quatre (Les dues flors, A un orfenet, Les tres germanes, Job). A part d’altres textos en prosa, o anotacions diverses, podem comptar fins a 12 poemes inèdits, que també giren entorn de la temàtica del recull, i un esborrany molt primitiu (f.6r) del poema Records i somnis d’Aires del Montseny. Entre els poemes no editats en destaquen un grup sobre el tema de la caritat, o la pobresa en general, de 8 versos cadascun (f.1v, 19v, 22v, 23v, 26v, 33v). Uns altres dos apliquen la pobresa al cas particular del poeta (f.10v, 18v), un tema freqüent en els inèdits de Verdaguer dels últims anys (com en el ms 3722, del qual trobem un sextet en aquesta llibreta, i dos poemes en la llibreta II). Altres temes del manuscrit serien el de la mort i les malalties (f.30v, 8v), o la lletjor femenina (f.5v, 5r, 20v-21r). En general, es pot deduir que, a part dels poemes editats, el volum Els pobres tenia un projecte més ampli. La llibreta I seria un esborrany, o projecte inicial del llibre, que es concreta en la llibreta II del mateix manuscrit 366/2.
Coberta interior. “Scio tribulationem et pauperatem..” (2 frases llatines copiades)
“M estimo mes quedar-me com Llatzer à la porta que asseurem ab
Dines à la taula”
“La fortuna es germana..” (poema de 9 versos) (també en f.3v.4r)
“Al qui te fam lo pa negre li te sabor de blanch” (4 adagis sobre la pobresa)

Syndicate content