manuscrits

Manuscrit 4524


Manuscrit 4524

JACINT VERDAGUER, Notes i documents de treball. [ca. 1870-1900].



4524/1
JACINT VERDAGUER. Croquis del primer viatge de Colom. [ca. 1861-1870].
1 f. ; 315 x 440 mm.

4524/2
JACINT VERDAGUER. Notes sobre gramàtica hebrea; amb unes notes de J.M. de Casacuberta i J. Torrent i Fàbregas. [ca. 1861-1870].
3 f. ; 210 x 150 mm.

4524/3
Extrets d'obres històriques i religioses; còpia de mà de Verdaguer.
3 f. ; diverses mesures.

Manuscrit 4525


Manuscrit 4525

Recull d' escriptures notarials referents a la finca dels Penitents, antiga propietat de Francesc Palau i Quer, fundador de la Congregació de Terciaris Carmelites, comprada per Jacint Verdaguer el 1893. Barcelona, [ca. 1953].



4525/1
"Escrituras de los terrenos de San Ginés de Horta pertenecientes a nuestro V. padre fundador. Carmelitas descalzas misioneras"; còpia simple, lliurada per Cruz Usatorre i Gràcia, notari de Barcelona; al f. 1, anotacions de J.M. de Casacuberta sobre el testament de Verdaguer. Barcelona, [195-].
22 f., 1 f. plegat ; 280 x 210 mm. Text mecanografiat. Coberta de cartolina folrada, amb un gravat del fundador.

Manuscrit 1981


Ms. 1981

 Correspondència rebuda per Salvador Bové (1869-1915), historiador i lul×lista; f. 15-16, esborrany de carta acompanyada d'un curriculum incomplet. 51 documents, corresponents a 32 corresponsals, precedits d'un índex. 1886-1914.

Manuscrit 2209

Ms. 2209

 Correspondència rebuda per Francesc Matheu, diverses cartes familiars i la correspondència rebuda per les seves filles amb motiu de la mort de Francec Matheu; part de la correspondència amb els membres del felibritge és en occità. 1878-1938.

 

Manuscrit 2291

Ms. 2291

Autògrafs Segura (Segles XIX-XX)


Manuscrit 3300

 Ms. 3300
Correspondència rebuda per Ernest Moliné i Brasés (1868-1940), advocat i historiador. 1889-1932.

3300-I
F. 1-142, Abadal-Buxaderes:

1. Ramon d’Abadal
2-4. Acadèmia de Bones Lletres
5-16. Estanislau Aguiló i Aguiló
17-18. Anselm M. Albareda
19-21. Caterina Albert i Paradís
22-23. Antoni M.Alcover
24-25. Pere Aldavert i Martorell
26. Francesc Almarche i Vázquez
27. Bartolomé Amengual
28-29. Marius André
30-40. Enric Arderiu
41. Dr. Armangué 
42-49. Pilar Arroyo
50-51. Fernando de Arteaga
52-55. Salvador Babra
56-63. Bonaventura Bassegoda i Amigó
64-65. Felip Bertran i d’Amat V.: Acadèmia de Bones Lletres.
64-65. Blanch i Romaní, Josep
66. Jaume Bofarull i Cendra
67-103. Enric Botet i Sisó
104-105. Salvador Bové
106-109. Andreu Brasés i Trias
110-133. Guillem Mª Brocà i de Montagut
134-135. Casimir Brugués i Escuder
136-140. Antoni Busquets I Punset
141-142. Enric Buxaderas

Manuscrit 381 (Tió)

 

Manuscrit 381. Jacint Verdaguer: Càntics (381/18), Flors del Calvari (381/19), Discursos, Articles, Pròlegs (381/29-II).

 

 

381/18. CANTICS. Aplec de fulls de formats diferents, molt mesclats entre ells: una sèrie de fulls reduïts (205x130mm.) i ratllats (que en part van aplegats entre els f.72r.i 96v), blaus i quadriculats, o llisos; fulls grans (330x230mm) ratllats o llisos, de color blau, verd i blanc; fulls impresos reduïts (185x125mm); fulls impresos grans (300x200mm); un sobre amb fulls plegats. F.f. 133. Foliació en llapis. En el conjunt del manuscrit la lletra varia pel que fa a la grandària i al traç. Hi predominen els esborranys i les reelaboracions; també les guixades i correccions sobre els textos impresos. La data del text no és unitària perquè abans de l'edició conjunta dels Càntics (1889) s'havien anat publicant en fulls solts, i alguns vàries vegades (gairebé sempre sense data i moltes vegades sense l'editorial). A partir de 1881 la Llibreria i Tipografia Catòlica edità en fulls solts tota la sèrie de Càntics, fins a 50 en total (existeixen en volum relligat, aplegats per Joan Bta Batlle, a la Bibl. de Catalunya). Verdaguer inicià els càntics després de la primera missa, el 1871, quan era vicari a Vinyoles d'Orís (cf. O.Cardona, Els Goigs i els càntics de J. Verdaguer, Barcelona 1986, p.33) i els anà component i publicant fins a l'edició de 1889. Cardona situa com a més tardà, en l'edició de fulls solts, un càntic de 1886. També cal tenir en compte que en l'edició de les O.C. de la Il·lustració Catalana s'hi afegí una tercera part de càntics que circulaven en fulls dispersos quan ell morí, i que no havien sigut aplegats en cap llibre. La redacció d'aquests últims càntics, dels quals en el manuscrit n'hi ha quatre, és més tardana que la dels altres.
Contingut i comentari. El manuscrit conté uns poemes de devocionari per a ser cantats pel poble (l'edició de 1889 va acompanyada de les partitures musicals de Càndid Candi), sobre Nadal, la Passió, el Rosari, i principalment reflexions sobre la mort i la condemnació. Els textos, en general, estan corregits, sovint elaborats de diferents maneres, i en la majoria hi manquen els títols. Alguns tenen moltes pàgines d'esborrany i provatures: Cançó de la Estrella (f.11v.-19v), Goigs de Sant Pere Claver (31r.-32v, 37r.-44v), Qui com Deu (95v.-99r), Guerra a la blasfèmia (105r.-109v), Judici Universal (68r,81r-82v,85r-86v). Una dificultat afegida és el traspaperament d'alguns fulls: els quatre primers càntics tenen en el 1r full el final i en el 2n les quatre primeres estrofes; el càntic Al cel té les 4 primeres estrofes en el f.58r i les 6 restants en 74v. Donada la fragmentarietat del manuscrit, així com el seu caràcter miscel·lani des d'un punt de vista temporal, classificarem els càntics segons el seu destí editorial en volum, i seguint després l'ordre d'aparició en el manuscrit. Si d'un càntic hi ha més d'una versió, es cita la més definitiva i després s'esmenten les altres. El títol del càntic es posa segons l'edició ja que en el ms sovint no existeix.

Manuscrit 382 (Tió)

Manuscrit 382. Jacint Verdaguer: Aires del Montseny (382/21), Pàtria (382/22). 382/21. AYRES DEL MONTSENY. Plec de fulls grans (315x220 mm), ratllats i blancs, amb alguns fulls impresos de mides diferents. F.f. 113. Foliació en llapis. Escriptura en tinta, amb textos acabats que, en general, no presenten fragmentacions. En alguns fulls, distribució irregular del text i correccions en llapis (f.50r-54v, f.69v, f.74r, f.76r.76v). La datació del manuscrit no és uniforme pel mateix fet que es tracta d’un aplec de fulls diferents, segurament recollits a l’hora de preparar l’edició del llibre Aires del Montseny (publicat l’agost de 1901), en el pròleg del qual l’autor ja diu que “hi ha quelcom de mos començaments i també quelcom de mes darreries”. En el manuscrit, però, que no es tracta d’una versió definitiva del llibre, hi predomina la lletra gran, dels voltants de 1900. Verdaguer havia manifestat estar estampant el volum pel desembre de 1900 (Epistolari XI, p.89) i pel gener de 1901 el comença a publicar com a fulletó de la revista Joventut. En efecte, el pròleg (f.10r-13v) i el poema Les alades de la Creu del Monseny (91v-92r) han de ser posteriors a l’excursió que Verdaguer féu al Montseny, el setembre de 1899, amb els redactors de la revista La Creu del Montseny (en canvi, Des del Montseny, llegit en aquesta excursió, en el manuscrit figura en un full imprès de La Veu de Catalunya, f.95r, que porta la data autògrafa de “2-Febrer-95”). També són d’aquesta època les correccions autògrafes als articles de La Creu del Montseny (f.103r-109v) que constituiran l’Apèndix del volum Aires del Montseny. En un altre grup de textos trobem dates de finals del decenni de 1880: “A la pàtria de Llorens..” (1890), La veu del Monseny i Benvinguda (1888), Mon Colomar (1885), A la mort de D.Ll.Roca (1883), Valencia (188..). El text més antic del manuscrit és la correcció autògrafa al Càntic imprès de 1871, Cobles a la Divina Pastora (f.18r), feta en 2ª r (entre 1874 i 1882).

Manuscrit 383 (Tió)

Manuscrit 383. Jacint Verdaguer: Betlem. 5 vols. (383/I, 383/II, 383/III, 383/IV, 383/V), Jesús Infant. Autògrafs de Betlem, La fugida a Egipte, Nazaret (383/VI), Diari espiritual (383/VII), Quaderns i papers de comptabilitat. 4 vols (383/VIII-XI), Llicències eclesiàstiques (383/XII), Patent de la Propietat Industrial de diverses obres (383/XIII), Dictamen mèdic (383/XIV), Testaments (383/XV), Eucarístiques, Perles del Llibre de Amic e Amat, Flors de Maria (383/XXV), Còpies i extractes de literatura, història natural, dret i religió (383/XXVI), Vària biogràfica i bibliogràfica sobre Verdaguer, correspondència, notes autògrafes, fotografies etc. (383/XXXVII).
383/I. BETLHEM. Llibreta gran de fulls ratllats (310x210 mm), escriptura en tinta i correccions en llapis, inclosa en un volum amb coberta dura de pergamí. Lletra clara i bastant gran, com correspon a finals del decenni 1880-90. Es tracta de versions acabades, encara que puguin tenir variacions respecte del ms 365/V i de l’edició. F.f.40. Foliació en llapis. Aquest quadern segurament s’escrigué durant l’any 1890 i potser en alguns mesos de 1889, encara que no hi ha datacions autògrafes. En el ms 383/III, f.27v, amb data autògrafa de 27 de febrer de 1889, figura el poema La sarment, encara sense títol i en una versió més primitiva. El llibre Betlem porta la data de 1891, tot i que, segons els editors de l’Epistolari (vol.VII, p.167) degué sortir poc després de Nadal de 1890. Sabem que Verdaguer ja el tenia acabat per l’octubre de 1890, perquè en carta a J.Collell (Epistolari VII,p.149) diu: “Quan vingas m’ajudaràs á rellegir lo Betlhem, que ja tinch á punt”. A més, durant els mesos de novembre i desembre de 1890 se succeeixen un seguit de cartes de J.Balari i Jovany a Verdaguer, que són les proves (correccions gramaticals) ja compaginades del llibre.

Manuscrit 385 (Tió)

Manuscrit 385. Jacint Verdaguer: Al cel (385/30), Himne a la Verge de la Mercè (385/31), Esborranys de Colom (385/32), La millor corona (385/33). 385/30. (Al cel) Es tracta d’un aplec de fulls heterogeni, de forma i tipologia diferents, generalment solters. En molts casos són fulls plegats, que van constituint plecs de quatre pàgines. Cap al final (f.24-34), fulls grans i ratllats (315x215 mm), d’una mateixa llibreta, alguns dels quals es conserven cosits. F.f. 34. Foliació en llapis. Escriptura en tinta i correccions en llapis i tinta. La lletra també és diferent, encara que hi predomina la lletra gran de mitjans del decenni de 1890, i en alguns textos més gran (com en el plec dels f. 11r-12v). Per altra banda hi ha un plec amb lletra molt menuda, de finals del decenni de 1860 (esbós d’un poema juvenil amb alguna frase en lletra gran, afegida). La datació del manuscrit, doncs, no és homogènia. Si tenim en compte que el ms 370/28, també d’Al cel, és de 1896, a Vallcarca, el 385/30 pot semblar anterior perquè els poemes que es repeteixen són més primitius, i a més hi ha anotacions i materials de 1ª elaboració del llibre. Amb tot, la part central del manuscrit també és, probablement de Vallcarca, on Verdaguer romangué entre març i agost de 1896. El poema Ma corona (f.13r-14v), del qual en 370/28 hi ha un retall imprès de la revista L’Atlàntida, del 15 d’agost de 1896, aquí figura en versions manuscrites, amb la data de “nit de Sant Jaume 1896” (juliol). Els fulls de llibreta gran (f.24-34), que bàsicament contenen dues versions del pròleg i alguns poemes inèdits, en versions acabades, porten les dates de “7 maig” (f.33r) i “Mes de Maria 9 maig” (f.26r). Podrien ser del mateix estiu, a Vallcarca (o de l’any següent). Els poemes La llum (f.32r) i Esperança (f.33r) es repeteixen en els manuscrits 368/10 i 370/28, ambdós de Vallcarca, i en f.10r.10v. trobem una sèrie de versos esparsos que són materials d’elaboració de La Pomerola (368/10. Quadern de Vallcarca). El pròleg, per altra banda, parla que el llibre és la segona part de Flors del Calvari, que havia sortit editat en 1896. Una mostra que el manuscrit té materials de 1897 és el text (f.19r-20v) que està escrit sobre una invitació del Consistori de Barcelona del 30 d’abril de 1897. Que en 1897 Verdaguer estava treballant en l’obra Al cel és evident per les dues úniques cartes de l’Epistolari (volum X) que al.ludeixen a aquest recull pòstum: la n.1239, de l’1 de juliol de 1897; i la de 6 de novembre, n.1304.

Syndicate content