Cronologia

1861
Neix a Barcelona el 25 de febrer al carrer de la Princesa, 37, primer pis. És fill de Joan Rusiñol i Andreu, de Manlleu, i d'Amàlia Prats i Caravent, de Barcelona. Tindrà dos germans, Albert (1862) i Josep Maria (1876).
Fa els estudis primaris i de comerç en una escola privada situada al carrer de la Barra de Ferro, al barri de la Ribera.

1876-1884
Assisteix a classes noctures de pintura al taller de Tomàs Moragas.

1878
Novembre
: Participa, juntament amb el seu mestre Tomàs Moragas, Modest Urgell, Josep Berga i Boix i els germans Vayreda, entre d'altres, a l'exposició celebrada per l'Asociación para el Fomento de las Bellas Artes de Girona a Sant Pere de Galligants.
S'inscriu a l'Associació d'Excursions Catalana.

1879
Febrer: fa donació al Museu de l'Associació d'Excursions Catalana de tres dibuixos realitzats amb motiu d'una excursió a Subirats: Vista general del castell, Estudi de roques i Vista de l'església de Subirats.
Debuta a la Sala Parés de Barcelona amb un Interior de taller.

1880
Febrer
: fa donació a l'Associació d'Excursions Catalana de cinc dibuixos: Finestra de la catedral de Barcelona, Picaporta de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Picaporta de Ca l'Ardiaca, còpia d'un phalus impudicus, Paisatge dels Pirineus (prop d'Eaux-Bonnes).
Exposa dos dibuixos i tres olis a la Sala Parés: Doctor Faust i dos paisatges.
Juliol: En el marc de les activitats de l'Associació d'Excursions Catalana, excursió a Subirats i de Ribes al Taga, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll.
26 d'octubre: Llegeix "Una excursió al Taga, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll" en una vetllada literària celebrada en obsequi al primer Congrés Catalanista i publicades a l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana. 1881, amb els dibuixos corresponents.
Octubre: exposa una col·lecció de dibuixos i olis a la Sala Parés.

1881
Exposa a la Sala Parés: Bosc
Es fa soci de l'Associació Catalanista d'Excursions.
Participa a l'Exposició Artístico-Arqueològica celebrada al Palau Maldà amb una sèrie de dibuixos de ferros vells.
Abril: Participa a l'Exposició de Belles Arts de l'Ateneu Barcelonès amb unes aquarel·les. Se'n fa soci.
30 d'agost: mor Amàlia Prats al seu pis de la Gran Via de les Corts Catalanes, 300, dos dies després d'haver fet testament a favor dels seus tres fills.
Coneix Enric Clarasó, que tenia el taller al costat de la casa dels seus pares.
Desembre: exposa dos apunts al llapis i dos olis de petit format a la Sala Parés, al costat d'obres de Miró, Martí i Alzina, Urgell i Armet, entre d'altres.

1882
Gener
: Amagat rere les sigles M.M.M. fa crítica artística a L'Avens.
Gener: exposa dos paisatges a la Sala Parés, al costat d'obres de Miralles, Inglada i Meifrèn, entre d'altres.
Excursió a Sant Benet de Bages (AEC). En pinta el claustre.
21 d'abril: Lectura, durant la Junta General de l'Associació d'Excursions Catalana, del treball titulat "El castell de Centelles". Amb el subtítol "Impressions i paisatges" és publicat als números d'octubre i de novembre del butlletí de l'Associació.
Maig: Participa a l'exposició de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell amb un "dibuix del natural": Napolità.
16 de juny: fa pública la seva adhesió a les bases de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions i l'Associació d'Excurisons Catalana.
Participa a l'Exposició Regional de Belles Arts de Vilanova i la Geltrú amb dos olis: Gitano i Gitana. A la mateixa exposició, exposa dos dibuixos a a l'estand que hi té l'Associació d'Excursions Catalana: Vista del castell de Montsoliu i Vista de les Agudes.
Participa en el Certamen d'Arts Decoratives celebrat pel Fomento del Trabajo Nacional, amb la seva col·lecció de forja catalana medieval. És premiat, i la col·lecció de ferros, juntament amb les de Ramon Tenas, Josep Puiggarí i Joan Serra i Pausas, és reproduïda a l'Álbum de detalles artísticos y plástico-decorativos de la Edad Media Catalana editat per la Sociedad Artístico-Arqueológica Barcelonesa.
Novembre: fundació del Centre d'Aquarel·listes a partir de la fusió dels dos centres artístics que existien a Barcelona. El pintor Tomàs Moragas n'és el president.
Enric Clarasó presenta a Rusiñol Ramon Casas, que estudia pintura a París.
Exposa a la Sala Parés quatre paisatges, un dels quals és Un carrer de muntanya.

1883
Gener: Publica a L'Avens el dibuix Records de Castelldefels.
Febrer: Participa a l'Exposició de Belles Arts de l'Ateneu Barcelonès.
12 de setenbre: Jaume Rusiñol i Bosch atorga, davant del notari Miquel Martí i Sagristà, poders al seu nét Santiago Rusiñol per administrar el negoci.
7 d'octubre: mor Joan Rusiñol tres dies després d'haver fet testament davant del mateix notari a favor dels seus tres fills.
25 de novembre: il·lustra el prospecte de la revista Hipódromo Cómico amb un dibuix titulat En vísperas... Altres dibuixos il·lustren números posteriors de la mateixa revista.

1884
Participa a l'Exposició inaugural de la nova Sala Parés, amb un Paisatge. També hi exposa Ramon Casas.
Jaume Rusiñol revisa el seu testament i llega tots els seus béns a Santiago, Albert i Josep M. Rusiñol i Prats.

1885
Com a soci de número, participa a l'Exposició de Belles Arts del Centre d'Aquarel·listes (Palau Martorell), organitzada per Josep Lluís Pellicer amb tres pintures a l'oli - El atajo, Primavera en otoño i Marieta- i dos dibuixos, Camino de Sants i Vuelta de la pesca.
Lloga, juntament amb Enric Clarasó, uns baixos al carrer Muntaner, 38.

1886
19 de juny: es casa, a l'Església de Santa Anna de Barcelona, amb Lluïsa Denís i Reverter. Va a París en viatge de nuvis i hi visita el Saló Anual de Belles Arts.
Participa a la Tercera Exposició General de Belles Arts de la Sala Parés amb tres olis: Novembre, Retrat infantil i La de casa.

1887
L'Associació Catalana d'Excursions Científiques visita oficialment la col·lecció d'antiguitats i de serralleria de Rusiñol i en fa la descripció al seu Butlletí.
Abril: Exposa a la Sala Parés l'oli Pedrera de Montjuïc.
Participa a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid amb Font de Montjuïc.
Juny: Exposa tres quadres a la Sala Parés: Laboratori (Tintoreria), Plaça del Born i Racó de món.
Octubre:Viatge a Granada. Hi pinta una sèrie de paisatges de format petit sobre taula. Els exposa amb marcs antics a la Sala Parés (novembre).
Desembre: Participa en la Quarta Exposició General de Belles Arts de la Sala Parés amb Tardor i La caragolada.
Al Centre d'Aquarel·listes, Rusiñol fa amistat amb Miquel Utrillo, que torna de París per encarregar-se de les instal·lacions de l'Exposició Universal de Barcelona.
16 de maig: Neix la seva filla Maria.

1888
Febrer
: Exposa a la Sala Parés La cria.
Se separa de la seva dona.
Viatge a Roma. Visita Niça (participa en el Carnestoltes) i Pisa.
El Centre d'Aquarel·listes, presidit per Pellicer i amb Santiago Rusiñol de vocal, esdevé Cercle Artístic.
Participa a la primera exposició d'aquesta nova entitat amb una sèrie d'apunts de figures i paisatges.
Maig: Participa a l'Exposició Universal de Barcelona amb tres olis exposats anteriorment: Font de Montjuïc, Tintoreria (Laboratori) i Retrat (La de casa).
Presta diversos objectes de la seva col·lecció particular per a la secció d'Arqueologia de la mateixa Exposició. Hi obté una medalla de segona classe.
Participa al Saló dels Champs-Elysées amb L'accord.
Juny: Participa a l'Exposició de la Sala Parés de quadres de petit format amb diverses peces.
Comença a publicar a La Vanguardia: dues cròniques sobre la secció d'antiguitats de l'Exposició Universal de Barcelona.
Passa l'estiu i la tardor a Olot i rodalies. Hi coneix Joaquim Vayreda i hi pinta.
Desembre: Exposa a la Sala Parés vint-i-vuit quadres d'Olot i la seva comarca. És la primera exposició individual de Santiago Rusiñol.
Participa a l'Exposició General de la Sala Parés (Nadal) amb el quadre de grans dimensions El bosc de Cuní (Olot).

1889
Gener
: Rusiñol i Casas exposen a la Sala Parés sengles retrats: Casas pinta Rusiñol dret amb la carpeta de dibuixos i Rusiñol pinta Casas com a velocipedista.
Febrer: Exposa a la Sala Parés La costurera.
4 de març: Participa en l'organització del ball de Carnestoltes al Cercle Artístic segons el model del de Niça, de l'any anterior. Pinta, com a ornament de la sala uns grans tapissos a la manera gòtica que il·lustren famoses dites catalanes. Rusiñol es disfressa de romàntic de 1830. El fotògraf Napoleó fotografia la majoria dels personatges disfressats: és una mostra única de la burgesia barcelonina.
Març: Exposa a la Sala Parés Casas i Clarasó conversant (abans exposat a París amb el títol de L'accord).
Estada pictòrica a Poblet amb Ramon Casas. Acabada la campanya, se'n van a Sant Benet de Bages, on la família del darrer hi té una fàbrica de filatures.
Maig: Anada a Montserrat.
Participa al Saló dels Champs-Elysées amb Vélocipediste, i a l'Exposició Universal de París amb Paysage de mon pays. En aquesta darrera exposició obté una medalla honorífica.
Juny: Exposa a la Sala Parés Retrat de Lluís Quer, Tombes de Poblet i altres quadres, i, el mateix mes, torna a exposar-hi Claustre de Sant Benet de Bages, La fàbrica i Margarida.
Maig-juliol: Viatge amb carro per Catalunya amb Ramon Casas. Rusiñol publica quatre cròniques sobre l'aventura a La Vanguardia.
Pinta a Barcelona i a Manlleu, on passa l'estiu.
Setembre: Marxa a París disposat a passar-hi una llarga temporada. S'instal·la al barri de Montmartre (hôtel Bruxelles), visita l'Exposició Universal i comença a assistir a classes matinals de pintura a la Société de la Palette, dirigida pel pintor Gervex.
Setembre: Segona exposició individual a la Sala Parés amb els quadres del viatge amb carro.
Rusiñol i els seus amics Miquel Utrillo i Ramon Canudas lloguen una casa a Montmartre (rue de l'Orient, 14 bis) i projecten fer-hi vida de bohemis. S'hi afegeix Enric Clarasó.
Caiguda de Rusiñol i lesió al ronyó.
Desembre: Participa en l'Exposició General de Belles Arts de la Sala Parés () amb Carretera al costat d'un camp de blat.

1890
Rusiñol rep una carta del seu germà Albert perquè torni a Barcelona a fer-se càrrec de l'empresa familiar.
Festa peculiar el dia del seu aniversari, al pis del carrer de la Princesa: el menjador es transforma en l'interior d'un carro.
Rusiñol i Casas es pinten mútuament en un mateix quadre: Retratant-se.
Final de març: Torna a Montmartre. Participa en el Salon du Champ-de-Mars, aconsellat per Utrillo. Hi envia un retrat, Utrillo journaliste, i Cour de l'Île de la Cité (Casa d'empenyoraments).
Envia a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid Tombes de Poblet i el Velocipedista. Obté una medalla de segona classe.
Estiueja a Puigcerdà. Pinta els pobles de la Cerdanya. Fa estades a Banyoles i a Girona.
16 d'octubre: vernissatge de l'Exposició Rusiñol, Casas, Clarasó a la Sala Parés. Rusiñol hi exposa cinquanta-un quadres.
Octubre: Rusiñol torna a París juntament amb Casas. Utrillo lloga un apartament al mateix Moulin de la Galette (rue Girardon, 3, cantonada amb la rue Lepic). Comença la sèrie de cartes Desde el Molino a La Vanguardia.
28 de novembre: Estrena el monòleg L'home de l'orgue al teatre Novedades, per Lleó Fontova. Publicat a L'Avenç, II, núm. 12, 31-XII-1890.
Coneix Erik Satie, amic de Miquel Utrillo.

1891
Pinta el Moulin de la Galette, per dins i per fora, i conviu amb els amors i desamors de la parella Utrillo & Suzanne Valadon.
Excursió a Rouen.
Viatge de Rusiñol, Casas i Utrillo a Amsterdam.
Participa al Salon des Indépendents amb Confidences, Moulin de la Galette à huit heures du matin, Un ami, Étude, À Montmartre.
Envia al Champ-de-Mars Michel, Cimétière de Montmartre, Jardin d'hiver, Une cour de Montmartre.
Envia quatre quadres de tema montmartrès a l'Exposició Internacional de Berlín. Li concedeixen una Menció Honorífica.
Participa a l'Exposició General de Belles Arts de la Sala Parés. L'Ajuntament de Barcelona li compra el Laboratori del Moulin de la Galette (2000 pts.)
Estiueja a Puigcerdà.
Setembre: Va a Consuegra com a representant d'una organització laica de beneficència per a socórrer les víctimes d'una tràgica riuada. Hi dibuixa algunes notes i hi escriu diverses cròniques periodístiques.
23 d'octubre: Anant cap a Vilanova, Rusiñol s'atura a Sitges. Casas i Meifrèn hi pinten. Li agrada l'ambient i la gent.
5 novembre: Segona Exposició Rusiñol, Casas, Clarasó a la Sala Parés. Adhesió ferma del crític Raimon Casellas.
Estada a Sitges, a la fonda Carcolse. Pinta els primers quadres de temàtica sitgetana.
3 de març: estrena d'El sarau de Llotja al Teatre Novetats, per Hermenegild Goula. Publicat a La Vanguardia, 3-III-1891.

1892
Gener: Rusiñol torna a París. Els sitgetans li organitzen un comiat. Tornen a llogar l'apartament del Moulin de la Galette. Ramon Canudas està malalt de tuberculosi. Al final, Rusiñol l'envia a Sitges, a la fonda Carcolse (abril).
Març: Tramet vuit olis al Salon des Indépendents.
Abril: Envia set olis al Champ-de-Mars: Ramon Canudas, malalt, Pati blau, Reprimenda, i temes de Montmartre.
Esdevé associé del Salon juntament amb Aman Jean i Burne Jones.
Passa l'estiu a Sitges, amb Canudas. Hi escriu proses poètiques i narracions de to simbolista.
Viatge amb carro de Manlleu a Sant Feliu de Guíxols, amb Ramon Casas. Van a la inauguració d'una exposició on tots dos tenen obra. S'hi commemora la inauguració del ferrocarril que uneix la vila amb la línia de Girona.
Agost: Prepara una Exposició a l'Ajuntament de Sitges. Serà considerada la primera festa modernista.
Setembre: Mor Ramon Canudas.
Comença a prendre morfina.
Exposa dos olis al Saló de La Vanguardia: Enterrament a Montmartre i La Butte.
Participa a l'Exposició Internacional de Madrid amb sis quadres de Montmartre i Sitges.
Desembre: Raimon Casellas organitza una exposició sobre els pintors d'Olot i la seva influència. Rusiñol hi deixa El senyor rector.
El bon caçador, estrenat al Teatre Català Romea. Publicat a Almanach de La Esquella de la Torratxa per a 1892.
Publica el monòleg Els planys de Joan Garí a L'Almanach de La Esquella de la Torratxa per a 1893.

1893
Pronuncia la conferència Mis hierros viejos a l'Ateneu Barcelonès.
Febrer: Tercera Exposició Rusiñol, Casas, Clarasó. De vint-i-tres quadres, vint són de Sitges.
Viatge a Mallorca amb Raimon Casellas, Genís Muntaner. Hi pinta una dotzena de quadres i hi escriu els articles Desde una isla per a La Vanguardia, alguns dels quals són reproduïts a La Almudaina.
Maig: Exposa dos olis a la Manifestació Artística de l'Ateneu Barcelonès.
Envia cinc quadres a l'Exposició Universal de Chicago (temes de Montmartre). Obté una medalla. N'envia vuit més al Champ-de-Mars (tema sitgetà).
Octubre: Exposa els quadres de Mallorca a la Sala Parés i a la Saló Mauri del carrer Avinyó (novembre).
Compra una casa a Sitges.
Celebració de la segona festa modernista a Sitges: estrena de La intrusa, de Maurice Maeterlinck i concert de música simbolista belga.
Novembre: Torna a París i freqüenta l'acadèmia de la Palette. Lloga un pis al quai de Bourbon, 53, que comparteix amb Ignacio Zuloaga, amb el crític d'art Josep M. Jordà i el pintor Pablo de Uranga. Hi escriu Desde otra isla per a La Vanguardia.
Coneix Arsène Alexandre, Maurice Lobre, Darío de Regoyos i Félicien Rops.

1894

Compra a París dues pintures d'El Greco.
Febrer: amb Zuloaga viatja a Florència. S'aturen a Pisa per a copiar fragments del Triomf de la mort. Van a Fièsole.
Participa a l'Onzena Exposició General de Belles Arts a la Sala Parés amb Convalescent i Una carretera.
Març: Participa al Salon des Indépendents amb quatre olis.
Abril: Torna a París i participa al Champ-de-Mars amb cinc olis: Fleurs, Le réveil, Laurier, Portique i Cour bleue.
Exposa a la Sala Parés totes les còpies dels primitius italians i d'un retrat de Velàzquez.
Amplia el Cau Ferrat de Sitges.
Juny: Pinta a Tarragona.
Juliol: Participa en l'Exposición Artística de Bilbao amb tres quadres. Hi obté una medalla de segona classe.
Trasllat dels ferros vells i de les antiguitats al nou Cau Ferrat.
Octubre: Exposa catorze quadres a la Sala Parés entre els quals hi ha La morfina.
Novembre: Tercera festa modernista de Sitge. Els quadres d'El Greco són portats en processó al Cau Ferrat. Celebració d'un certamen literari alternatiu al Jocs Florals.
Novembre: Torna a París. Es relaciona amb els dos joves artistes tarragonins, Mani i Ferran. Albert Llanas s'instal·la també temporalment al pis del Quai Bourbon.
Publica Desde el Molino, Barcelona, La Vanguardia, 1894

1895
Es manifesta la malaltia de Rusiñol i la seva addicció a la morfina.
Participa a la Dotzena Exposició General de Belles Arts a la Sala Parés amb Prenent l'alcaloide.
Assisteix al banquet d'homenatge a Puvis de Chavannes a París.
Pinta els tres grans plafons al·legòrics per al Cau Ferrat: La Música, La Pintura i La Poesia.
Presenta La Pintura i La Poesia, juntament amb Cementiri de Tarragona i La Rieuse al Champ-de-Mars.
Envia quatre quadres de la temporada anterior a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. Hi obté una medalla de segona classe.
Darío de Regoyos troba Rusiñol a París.
Ramon Pichot s'afegeix a la colla de pintors catalans.
Torna a Sitges a passar l'estiu amb Miquel Utrillo, perquè l'ajudi a penjar els plafons al Cau Ferrat i perquè conegui els quadres del Greco. Utrillo descobreix Sitges.
Visiten el Cau Ferrat Emilia Pardo Bazán, els modernistes tarragonins, l'Orfeó Català amb Lluís Millet, Isaac Albéniz i Enric Morera.
Organitza, juntament amb Utrillo, la dansa serpentina de Loïe Fuller (representada per la barcelonina Pilar Arcas) a Sitges.
Exposa a la Sala Parés (octubre) Les dues germanes i Pati de Sitges amb flors.
Exposa dibuixos al Saló de La Vanguardia.
Participa a l'Exposició del Cercle Artístic, a la Sala Parés, amb La riallera, Retrat de l'Albert Llanes, Lectura i Glorieta (de Can Falç, de Sitges). És el primer d'una llarga sèrie de jardins.
Octubre: Amb Arcadi Mas i Fontdevila, Miquel Utrillo i Macari Oller viatja a Granada. S'aturen a Madrid a veure el Museo del Prado.
Lloguen un carmen i estableixen un règim de vida bohèmia. Escriu cròniques Desde Andalucía per a La Vanguardia, i estableix fructíferes relacions amb els regionalistes granadins: Francisco de P. Valladar, entre d'altres. Fa amistat amb el cabareter Antonio Barrios "El Polinario". També hi troba l'actor Pepe Riquelme i la seva dona, Elena Salvador, de qui pinta els retrats.

1896
Marxa, amb Utrillo i la companyia dramàtica de Pepe Riquelme cap a Màlaga i Córdova.
Va a Madrid. L'hi acompanyen l'ex director de La Vanguardia Modesto Sánchez Ortiz i el periodista Antonio Palomero. Comença la campanya per a la recuperació de la pintura d'El Greco.
Exposa la idea de dedicar una estàtua a El Greco a Sitges per subscripció popular.
Pronunica a l'Ateneu Barcelonès la conferència Andalusia vista per un català.
Participa a la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona amb un quadre de Notre-Dame, els dos plafons al·legòrics de la temporada anterior i un retrat.
Exposa els quadres de Granada al Champ-de-Mars.
Participa en la Primera Exposició de Pintura i Escultura de Sant Sebastià, amb dos quadres ja coneguts: Mirant un llibre i La riallera.
Estiueja a Montserrat. Hi escriu Oracions i pinta i fotografia el paisatge de Montserrat. N'ha d'interrompre l'estada a causa de la malaltia.
Passa una temporada a la Garriga i l'hivern a Sitges, amb contínues anades i tornades a Barcelona.
Concert de música simbolista belga al Cau Ferrat, amb Mathieu Crickboom, Eugène Issaïe, Ernest Chausson i Guidé, acompanyats d'Enric Morera i Enric Granados.
Publica Anant pel món, Barcelona, Tipografia de L'Avenç, 1896

1897
14 febrer
: Quarta festa modernista de Sitges amb l'estrena de La Fada, llibret de Jaume Massó i Torrents i música d'Enric Morera.
Exposa a París i a Madrid quadres de Montserrat, especialment.
Participa en la inauguració dels Quatre Gats amb la tramesa d'uns quants dibuixos a l'exposició.
24 agost: Col·loca la primera pedra al monument al Greco. Hi participa Nicolás Salmerón i n'és testimoni Ángel Ganivet.
Setembre: Participa en l'homenatge a Josep Yxart a Tarragona. És autor del retrat de l'amic encàrrec de l'Ajuntament. Hi pinta els claustres de la catedral i la pedrera romana.
Escriu i fa el cartell publicitari de L'alegria que passa.
Torna a Madrid a fer apostolat a favor de la pintura del Greco. Connecta amb Rodrigo Soriano i amb el Círculo Artístico. Parla amb Benito Pérez Galdós. Al Prado fa còpies de Ticià i d'El Greco.
De Madrid va a Granada amb Genís Muntaner i Ramon Pichot. Continua amb els dolors de sempre i amb dosis cada vegada més elevades de morfina.
Publica Impresiones de Arte, Impremta de La Vanguardia, 1897.
Publica Oracions, Barcelona, Tipografia de L'Avenç, 1897

1898
Participa a la Quinzena Exposició Extraordinària de la Sala Parés: tres quadres de Montserrat i un de Tarragona.
Envia al Salon de París dos teles del claustre de la catedral de Tarragona, dos místics de Montserrat i el Retrat de Modesto Sánchez Ortiz.
Pronuncia la conferència Impresiones de un catalán en Andalucía a Granada (6 març).
Exposa als salons del diari El Defensor de Granada dinou quadres i trenta-dos dibuixos.
Exposa el Retrat d'Enric Morera, Patio de los Arrayanes i una vista de Montserrat a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona.
Viatja a Madrid i s'instal·la a Aranjuez. Va a La Granja i hi pinta unes teles que inclourà a la col·lecció de Jardins d'Espanya.
29 agost: Inauguració del monument a El Greco a Sitges. Hi assisteix Ignacio Zuloaga.
Rusiñol es retira tot seguit de la vida pública a causa de la malaltia.
Publica Fulls de la vida, Barcelona, Tipografia de L'Avenç, 1898
Publica L'alegria que passa (quadro líric en un acte), amb música d'Enric Morera, Barcelona, Tipografia L'Avenç, 1898.

1899
16 de gener: estrena de L'alegria que passa, quadre líric en un acte amb música d'Enric Morera, al Teatre Líric de Barcelona, sota la direcció d'Adrià Gual (Teatre Íntim).
Gener: exposa a la Sala Parés Retrat de Modesto Sánchez Ortiz i tres novicis místics.
Febrer-abril: Va a París (Boulogne-sur-Seine), al sanatori del Dr. Sollier, per sotmetre's a una cura de desmorfinització. Hi coincideix amb Léon Daudet. Lluïsa Denís lloga un apartament a Passy.
Torna a Sitges a començament d'estiu, després va al balneari de Cardó amb la seva dona. Mentrestant se celebra la Cinquena festa modernista de Sitges, a la qual no assisteix.
Setembre: exposa els Jardins d'Espagne a la galeria L'Art Nouveau de Siegfried Bing.

1900
gener
: lectura privada d'El jardí abandonat, quadre poemàtic en un acte amb il·lustracions musicals de Joan Gay, en el vernissatge de l'Exposició Rusiñol, Casas i Clarassó, a la Sala Parés.
abril: publica El jardí abandonat a la Tipografia de L'Avenç.
Nou domicili a Barcelona. Viu amb la seva dona i la seva filla a Plaça Catalunya, 2.
L'Ajuntament de Sitges posa el nom de Santiago Rusiñol a un carrer de la vila.
octubre: S'ha de sotmetre a l'extirpació d'un ronyó necròtic. El diagnòstic i la intervenció les fa el Dr. Pagès i Serratosa. Durant la llarga convalescència rebrà la visita de Manolo, Joan Maragall, Enric Granados i Jacint Verdaguer.
Novembre: Exposició dels Jardins d'Espanya a la Sala Parés.
Desembre: Passa una part de la convalescència a Sitges. L'acompanya el seu germà Josep Maria.

1901
8 de gener
: Reestrena de L'alegria que passa al Teatre Tívoli.
16 de març: estrena de L'allegria che passa, traduïda a l'italià per Alfredo Sainati, al Teatre Novetats, per la companyia d'Italia Vitaliani.
29 d'abril: estrena de La alegría que pasa, traduïda al castellà per Santiago Rusiñol, al Teatre Eldorado.
30 de gener: Presenta el poema dramàtic en un acte L'adoració dels pastors de Jacint Verdaguer, al Teatre Líric Català. És la primera aparició pública de Rusiñol després de l'operació.
20 de febrer: estrena de Cigales i formigues, quadre líric en un acte amb música d'Enric Morera, al Teatre Tívoli. Surt publicat per la Tipografia de L'Avenç.
Primavera: Viatge a València. Hi coneix Eduard López-Chavarri. Van a Soneja (Castelló), on pinta el seu primer "calvari" i pren notes per a El poble gris. A València pinta Plaça del mercat i va a Torrent, on coneix Rafel Domènech, redactor de La Lectura (Madrid), que el posa en contacte amb Gregorio Martínez Sierra. Va a pintar a Sagunt. Al final de l'estada a València, hi fa una exposició dels quadres pintats.
21 d'agost: estrena de Libertá! (comèdia en tres actes), en traducció italiana d'Alfredo Sainati, per la companyia d'Italia Vitaliani, al Teatre Novetats.
11 d'octubre: estrena de Llibertat! al Teatre Català Romea, dirigida per Enric Borràs. Publicació de Llibertat! a la Tipografia de L'Avenç.
Participa en l'Exposició Nacional de Bellas Artes de Madrid amb sis teles dels Jardins d'Espanya. És proposat per a la medalla de primera classe.
Octubre: Viatja a Mallorca amb la família i amb el pintor Joaquim Mir. S'instal·len a Sa Placeta del Terreno, a Palma. Coneixerà el pintor Antoni Gelabert i coincidirà amb Sebastià Junyer i el pintor belga William Degouve de Nuncques, membre de la Libre Esthétique. Esdevé assidu de la tertúlia de Joan Alcover. Pinta a Palma i a Raixa.

1902
29 de gener
: estrena d'Els Jocs Florals de Canprosa (comèdia en un acte) al Teatre Català Romea, dirigida per Enric Borràs. El text surt publicat per la Tipografia de L'Avenç.
Rep, juntament amb Mir, l'encàrrec de pintar els plafons del Grand Hotel de Palma de Mallorca. En pinta quatre dels sis de què consisteix l'encàrrec. Anirà a pintar a la vall de Gènova, a Bunyola, a S'Alqueria d'Avall i a Deià.
16 de febrer: Llegeix a la tertúlia de Joan Alcover Els Jocs Florals de Canprosa.
Març: es trasllada a Madrid per assistir a l'estrena del drama Libertad!, traduït per Jacinto Benavente.
Juny: s'embarca cap a Barcelona per fer el seguiment de l'edició d'Els Jocs Florals de Canprosa. Hi viu de prop la mort de Jacint Verdaguer.
9 de juliol: estrena de Libertad! al Teatre Novetats per la companyia del Teatro de la Comedia de Madrid.
Es trasllada a Pollença. S'instal·la amb Joaquim Mir a la "caseta de les roses". Hi rep la visita d'Eduard López-Chavarri i d'Antoni Gelabert.
Passa l'estiu a Mallorca pintant els plafons del Grand Hotel.
Octubre: Exposa als salons del Cercle Mallorquí.
Octubre: Exposa a la Sala Parés tres quadres de Granada i València.
23 d'octubre: Un cop la família torna a Barcelona, deixa Palma i s'instal·la a Sóller. Hi pinta, entre d'altres, La vall dels tarongers, i hi escriu L'hèroe, que llegeix en públic a la tertúlia de la rebotiga de Jaume Torrents.
24 d'octubre: estrena d'El malalt crònic al Teatre Català Romea sota la direcció d'Enric Borràs. Es publica a la Tipografia de L'Avenç.
25 de novembre: El Círculo Sollerense li ofereix un homenatge, una vetllada literàrio-musical on participen, a més dels sollerics, Gabriel Alomar, Miquel dels Sants Oliver, Miguel Sarmiento i Joan Alcover.
Publica El poble gris a la Tipografia de L'Avenç.

1903
12 de gener
: estrena d'El prestidigitador al Teatre Català Romea, per Enric Borràs. Es publica a la Tipografia de L'Avenç.Traducció al castellà per Vital Aza (Madrid, Sociedad de Autores Españoles, 1904).
30 de gener: Exposa més de trenta jardins de temàtica mallorquina a la Sala Parés.
Participa en l'exposició de La Libre Esthétique a Brussel·les amb quatre teles pintades a Mallorca.
16 de març: estrena de Feminista al Teatre Català Romea, per Anna Monné. Publicat per la Impremta d'El Eco de Sitges.
17 d'abril: estrena de L'hèroe (drama en tres actes) al Teatre Català Romea, dirigit per Enric Borràs. Publicat a la Tipografia de L'Avenç.
Maig: Participa en l'exposició del Champ-de-Mars amb cinc teles pintades a Mallorca. Freqüenta la tertúlia del cafè Weber. Coneix Octave Maus, el crític d'art fundador de La Libre Esthétique.
12 de maig: estrena d'El pati blau (idil·li dramàtic en dos actes) al Teatre Català Romea. Publicada a la Tipografia de L'Avenç.
Passa l'estiu a Mallorca. Rusiñol s'estableix a Sóller amb la família. Hi escriu El místic.
Torna a Barcelona amb dotze quadres de temàtica sollerica.
5 de desembre: Estrena d'El místic al Teatre Català Romea, dirigit per Enric Borràs. Publicat a la Tipografia de L'Avenç, 1904.
Publica el recull D'aquí i d'allà, Barcelona, L'Avenç, 1903.

1904
Gener
: Estada a Sóller. Hi escriu Els punxasàrries, que llegeix a la tertúlia de l'apotecari Torrents.
26 de febrer: estrena d'Els punxa-sàrries (sainet en un acte) al Teatre Català Romea, dirigit per Hermenegild Goula. Publicat a la Tipografia de L'Avenç.
Febrer-abril: estada a Valldemossa i al Torrent de Pareis.
1 de maig: estrena El bomber al Teatre Català Romea, per Jaume Capdevila. Publicat a la Tipografia de L'Avenç.
Maig: Estada a París. Participa al Saló del Champ-de-Mars. L'Estat francès li compra Pati de tarongers per al Musée du Luxembourg.
Participa a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid amb sis jardins i una vista de Notre Dame.
Juny: Nova estada amb la família a Mallorca. Coneix el pintor argentí Francisco Benareggi. Pinta el Retrat del pintor Gaspar Terrassa.
Exposa quatre teles, entre les quals Mercat de València, a la Sala Witcomb de Buenos Aires.
Publica Anant pel món, Barcelona, Antoni López editor, 1904 (edició popular).

1905
20 de gener
: estrena La nit de l'amor (drama líric en un acte), amb música d'Enric Morera, al Teatre Català Romea. Publicat a Barcelona, Tipografia de L'Avenç, 1905.
22 de febrer: Exposició monogràfia a la Sala Parés titulada Impressions de Mallorca, amb vint quadres de Sóller, de Valldemossa i del Torrent de Pareis, i amb un únic retrat, el del pintor Gaspar Terrassa.
Febrer: Participa en l'exposició de La Libre Esthétique, de Brussel·les, amb quatre teles.
6 de març: estrena L'escudellòmetro al Teatre Català Romea, dirigit per Joaquim Vinyas. Publicat a la Tipografia de L'Avenç.
14 de març: estrena La lletja (drama en tres actes) al Teatre Català Romea, dirigit per Miquel Rojas. Publicat a Barcelona, Tipografia de L'Avenç, 1905.
Maig: Exposa quatre teles de temàtica mallorquina al Salon du Champ-de-Mars i s'està uns dies a París.
Estiueja a Valldemossa, sol, i a Palma, amb la seva família. Hi rep la visita de Léon Daudet i la seva muller.
Novembre: pinta a Sóller. Prepara una imminent exposició a París.
10 de novembre: estrena El bon policia (comèdia en dos actes) al Teatre Català Romea, dirigida per Hermenegild Goula. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1905.
Publica Aucells de fang, Barcelona, Tipografia de L'Avenç, 1905.
Publica Oracions, Barcelona, Antoni López editor, 1905 (edició popular).

1906
Febrer: apareix la traducció catalana de Tartarí de Tarascó, d'Alphonse Daudet, amb un pròleg del traductor.
14 de febrer: estrena La bona gent (quatre actes) al Teatre Català Romea. Publicat a Barcelona, Antoni López editor, 1906.
Envia set quadres de Mallorca a Madrid.
Participa amb un dibuix a l'àlbum que regalen al rei Alfons XIII els monàrquics barcelonins pel seu casament.
15 d'abril: estrena En "Barba Azul", estrenat al Teatre Català Romea, per Hermenegild Goula. Publicat a Barcelona, Tipografia de L'Avenç, 1906.
21 de maig: deixa el Cau Ferrat als diputats de la Solidaritat Catalana perquè hi celebrin el banquet d'homenatge.
29 de maig: estrena La cançó de sempre (diàleg dramàtic) al Teatre Català Romea. Publicat a Barcelona, Tipografia de L'Avenç, 1906.
Exposa a París, a la Sala Georges Petit (rue de Sèze, 8), una sèrie de paisatges de Sóller, Valldemossa i altres indrets de Mallorca. L'acompanyen escultures de Gustau Violet.
Passa l'estiu i la tardor a Mallorca i s'embarca cap a València (desembre). Visita Elx.
Publica Monòlegs, Barcelona, Antoni López editor, 1906.
Publica el monòleg L'home de sa casa,Barcelona, Antoni López editor, 1906.

1907
20 de febrer
: estrena de La mare, obra en quatre actes estrenada al Teatre Català Romea, dirigida per Antoni Piera. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1907.
Febrer-març: estada a Mallorca amb el seu germà Albert. Pinta a Sóller, Valldemossa i Raixa.
27 abril: participa en la Cinquena Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona. Durand Ruel porta a Barcelona els quadres dels millors impressionistes. Rusiñol comparteix sala amb Casas i Clarasó. Rusiñol hi obté una medalla de primera classe pel quadre Flors blaves.
28 de juny: rep la Gran Creu d'Isabel la Catòlica pels seus mèrits artístics.
Maig: Envia només un quadre, Terrasses à Majorque, al Salon du Champ-de-Mars.
Rusiñol i família passen l'estiu a Llinars, on havien adquirit una casa el 1904.
16 de maig: estrena La primera carta (monòleg) al Teatre Principal, per Emília Baró. Publicat a Barcelona, Tipografia de L'Avenç, 1907.
14 d'agost: estrena La "merienda fraternal" (comèdia en un acte) al teatre del Casino Ceretano de Puigcerdà, dirigida per August Barbosa. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1907.
Setembre: pinta a Aranjuez.
Comença a col·laborar regularment a L'Esquella de la Torratxa amb un Glosari alternatiu al que Xènius escriu a La Veu de Catalunya des de començament de 1906. El pseudònim que utilitza és Xarau.
18 d'octubre: estrena d'Els savis de Vilatrista, obra en tres actes escrita en col·laboració amb Gregorio Martínez Sierra, estrenada al Teatre Català Romea. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1907.
Escriu i publica la novel·la L'auca del senyor Esteve (Barcelona, Antoni López editor, 1907) amb il·lustracions de Ramon Casas i rodolins de Gabriel Alomar.

1908
A començament d'any és a Madrid, on saluda el President del Govern, Antoni Maura.
28 de gener: estrena L'hereu escampa (obra en tres actes) al Teatre Català Romea, dirigida per Jaume Borràs. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1908.
Febrer: pinta a Valldemossa i a Son Marroig.
Exposa simultàniament a Madrid (dos quadres d'Aranjuez i dos de Mallorca); al Champ-de-Mars (un d'Aranjuez i dos de Mallorca); al Cercle Artístic de Barcelona (Una carretera), i a l'Exposición Hispanofrancesa de Saragossa. A Madrid aconsegueix una medalla de primera classe, a Saragossa una medalla d'or, i a París el nomenen sociétaire.
Setembre: Pinta a Girona. Connecta amb Prudenci Bertrana, Adolf Fargnoli i Diego Ruíz, i amb els joves Miquel de Palol, Xavier Montsalvatge i Carles Rahola.
3 de novembre: estrena La llei d'herència (farsa en tres actes) al Teatre Català Romea, dirigida per Jaume Borràs. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1908.
6 de novembre: estrena Ocells de pas (drama en tres actes), en col·laboració amb Gregorio Martínez Sierra, al Teatre Novetats, dirigit per Adrià Gual. Publicat a Barcelona, Antoni López editor, 1909.

1909
Gener: Exposa quinze quadres a la Sala Parés de Mallorca, d'Aranjuez i el quadre Girona.
30 de gener: estrena La intel·lectual (comèdia en tres actes), ) al Teatre Català Romea, dirigida per Jaume Borràs. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1909.
Febrer: S'instal·la a Valldemossa. Hi pinta quatre teles i, sobretot, hi escriu.
12 de març: estrena d' Un bon home al Teatre Català Romea, per Domènec Aymerich. Publicat a Barcelona, Impremta de Salvador Bonavia, 1909.
Estada a París en l'època del Salon.
Juny: Va a València.
Exposa al Centre de Lectura de Reus.
Participa en l'Exposició Regional Valenciana.
Durant la Setmana Tràgica (18-30 juliol), Rusiñol és a Granada. També fa una estada a Còrdova. Torna a Barcelona (novembre) passant per Madrid.

1910
Gener
: Exposa setze quadres (dos de Mallorca, un d'Aranjuez i la resta de Granada) a la Sala Parés.
25 de gener: estrena d'El redemptor (drama en tres actes) al Teatre Principal, dirigit per Jaume Borràs.

A final de gener, retira del Teatre Granvia totes les obres que hi tenia lliurades a causa de l'estrena de l'obra anònima La Veu del Poble i el Poble de "La Veu", on apareix caricaturitzat.
12 de febrer: estrena de Cors de dona (drama en tres actes), en col·laboració amb Gregorio Martínez Sierra, al Teatre Català Romea, dirigida per Adrià Gual. Publicat a Barcelona, Antoni López editor, 1910.
25 de febrer: estrena de Dol d'"alivio" (farsa en un acte)al Teatre Català Romea. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1910.
10 de març: pronuncia una conferència a l'Ateneu Barcelonès amb el títol El teatre per dins. Publicada Barcelona, Antoni López editor, 1910.
Febrer-març: Pinta a Montserrat pensant en el proper viatge que ha de fer cap a Argentina.
Participa a l'Exposició Universal de Brussel·les i hi demana públicament una secció oficial catalana.
Març: S'embarca cap a Buenos Aires amb la companyia de teatre d'Enric Borràs. El viatge coincideix amb l'Exposició Internacional de Belles Arts de Buenos Aires, en la qual Espanya té quatre sales dedicades a l'art modern. Zuloaga hi ocupa, ell sol, una sala. Entre els artistes catalans hi ha, a part de Rusiñol, Casas, Meifrèn, Mir, Anglada Camarasa. El govern federal adquireix una obra de Rusiñol per al Museu Nacional de Bellas Artes. Rusiñol hi porta una quarantena de quadres (restes de sèrie) per exposar-los en una galeria de fama. Visita, seguint la companyia de Borràs, Buenos Aires, Rosario, Santa Fe, Córdoba i Tucumán. Pel seu compte, va a Montevideo a exposar els seus quadres. En total en ven vint. Durant el viatge, Xarau deixa de publicar les glosses de L'Esquella de la Torratxa i, en el seu lloc, apareixen les cròniques Del Born al Plata, que després seran publicades com a llibre per l'Editorial d'Antoni López.
Raimon Casellas se suïcida.

1911
29 de gener
: Estrena d'El titella pròdig (comèdia de putxinel·lis en un acte i quatre quadros) al Teatre Català Romea. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1911.
Envia dotze quadres a l'Exposició Internacional de Roma.
Homenatge al Cercle Artístic, que el nomena soci d'honor.
Febrer-març: estada a Mallorca i, més tard, a València a pintar. La campanya s'estronca a causa d'un atac de gota.
Maig: Participa a l'Exposició Internacional de Barcelona amb un calvari i dos paisatges de Mallorca. Hi obté el premi extraordinari de Sa Majestat el Rei.
Maig: Exposa un claustre de Valldemossa i tres jardins de Granada al Champ-de-Mars.
Maig: Marxa a Roma amb la família. S'hi estan un mes. Té dotze quadres al pavelló espanyol de l'Exposició Internacional (paisatges d'Aranjuez, Granada, Mallorca, Montserrat i un Laberint d'Horta).
Octubre-novembre: estada a Aranjuez. Després marxa a València. Hi pinta a bastament el jardí de Monforte.
Publica Del Born al Plata, Barcelona, Antoni López editor, 1911

1912
Gener
: Viatge a Girona.
4 de gener: estrena d' El pintor de miracles (sainet en un acte) al Teatre Principal de Girona; reestrena al Teatre de Catalunya Eldorado (Barcelona). Publicat a Barcelona, Antoni López editor, 1912.
Febrer: Estada a València. Hi pinta el jardí de Monforte. Assisteix a la tertúlia del diari Las Provincias.
Març: Exposa a la Sala Parés quadres de València, d'Aranjuez i de Girona.
30 de març: estrena de La Verge del mar (quadre poemàtic en un acte) al Teatre de Catalunya Eldorado, dirigit per Jaume Borràs. Publicat a Barcelona, Antoni López editor, 1912.
27 d'abril: estrena d'El despatriat (comèdia en tres actes) al Teatre de Catalunya Eldorado, dirigida per Jaume Borràs. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1912.
Abril: Va a Mallorca i assisteix a la inauguració del ferrocarril de Sóller.
11 de juny: Participa a l'Exposició Nacional de Madrid. Aquesta vegada rep la medalla d'or.
28 de juny: homenatge al Restaurant Royal, de Barcelona. Hi participen seixanta comensals, entre els quals hi ha el senador republicà Emili Junoy i el sacerdot Josep Pedragosa, destacat per la seva dedicació a la reinserció social de joves exdelinqüents.
Passa l'estiu a Mallorca i hi escriu L'illa de la calma. Homenatge dels amics mallorquins. Joan Alcover hi pronuncia el discurs de presentació.
Passa la tardor a Aranjuez, on rebrà un altre homenatge. Li ofrenen un àlbum de signatures amb la portada pintada per Julio Romero de Torres.
Publica un recull de glosses de Xarau a Glosari, Barcelona, Antoni López editor, 1912.
10 d'octubre: estrena d'El triomf de la carn (quadret de costums vegetarians en un acte) al Teatre Espanyol. Publicat a Barcelona, Antoni López editor, 1912.

1913
Gener
: Escriu i llegeix davant d'un grup d'amics el sainet L'homenatge.
19 de febrer: Miquel Utrillo organitza un homenatge a Rusiñol a Sitges. S'hi celebra un banquet de més de cent comensals. L'alcalde proposa que se'l nomeni fill adoptiu.
Febrer-març: viatge arqueològic a Eivissa, juntament amb Francesc Cambó, a la recerca de materials per al Cau Ferrat. Hi pinta cinc teles i hi escriu "gloses" per a L'Esquella.
Abril: S'instal·la a Aranjuez i fa nombrosos viatges a Madrid i a pobles de La Manxa: Yepes, Ocaña, Madrilejos, Tembleque i Toledo. Hi pren notes per a la novel·la El català de la Manxa.
Maig: Exposa quatre teles al Champ-de-Mars.
Participa en l'exposició inaugural de la Sala Athenea de Girona.
Passa l'estiu a Puigcerdà i a Arenys de Munt, on el seu editor, Antoni López, té una casa d'estiueig. Hi pinta diverses teles.
Passa la tardor a Aranjuez. Té sovintejats atacs de reuma.
Publica L'illa de la calma, Barcelona, Antoni López editor, 1913.

1914
1 de gener
: estrena de La lepra (sainet en un acte) al Teatre Principal. Publicat a Barcelona, Antoni López editor, 1914.
Gener: Exposa vint teles a la Sala Parés: jardins d'Aranjuez, paisatges de Mallorca i d'Eivissa, dos patis blaus (Arenys de Munt) i una vista de la catedral de Girona.

12 gener: Estrena L'homenatge al Teatre Nou, amb homenatge inclòs per part dels amics. Hi assisteixen, a part de Casas, Clarasó i Pompeu Gener, Rubén Darío. Són, al Mundial Palace, gairebé dos-cents comensals.
14 de gener: estrena de L'homenatge (sainet en un acte) al Teatre Nou. Publicat a Barcelona, Antoni López editor, 1914.
Febrer-març: estada a Mallorca. Hi pinta la segona versió de S'Alqueria d'Avall, Ametllers florits.
Abril: Marxa amb la família a París. Al Salon-du-Champ de Mars hi té quatre pintures.
Maig: Pinta a Aranjuez. Hi escriu, per al Glosari, la sèrie Coses de Castella.
Agost: En esclatar la primera guerra mundial, Xarau converteix el seu Glossari de L'Esquella en les Espurnes de la Guerra. Amb breus intermitències, aquesta secció durarà fins al final de la guerra.
Signa el manifest francòfil destinat Als artistes i als intel·lectuals catalans, amb Amadeu Hurtado, Josep Carner, Gabriel Alomar, Pompeu Gener, Francesc Layret, Josep M. de Sucre, Prudenci Bertrana, Pompeu Fabra, Jaume Carner, Narcís Oller, Apel·les Mestres, Enric Morera i Llorenç Riber.
Octubre: nova estada a Aranjuez i a Madrid.
3 d'octrubre: estrena de L'envelat de baix (sainet en un acte) al Teatre Principal. Publicat a Barcelona, Antoni López editor, 1914.
Publica El català de la Mancha, Barcelona, Antoni López editor, 1914.

1915
16-30 de gener:
Rusiñol, Casas i Clarasó celebren el vint-i-cinquè aniversari de la seva primera exposició conjunta a la Sala Parés.
23 de gener: Estrena d'El senyor Josep falta a la dona (vodevil en un acte), pseudònim de Jordi de PERACAMPS, al Gran Teatre Espanyol. Publicat a Barcelona, Bonavia i Duran impressors, 1915.
Es filma, a Itàlia, la versió cinematogràfica de La mare, protagonitzada per Italia Vitaliani.
Març: estada a Madrid.
Abril: estada a Valldemossa.
Maig: Participa amb dotze teles a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid. Hi té sala pròpia.
Apareix el Manifiesto de los intelectuales españoles a favor de la causa aliada. El signen, a més de Rusiñol, Ramón Pérez de Ayala, Gumersindo de Azcárate, Américo Castro, Manuel B. De Cossío, Gregorio Marañón, Menéndez Pidal, Ortega y Gasset, Unamuno, Zulueta, Ramon Casas, Anglada, Ignacio Zuloaga.
2 de Maig: Obté el premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona per la novel·la El català de la Manxa. No assisteix a la festa.
7 de maig: estrena La dona del senyor Josep falta a l'home (segona part d' El senyor Josep falta a la dona vodevil en un acte), pseudònim de Jordi de PERACAMPS, al Teatre Soriano. Publicat a Barcelona, Bonavia i Duran impressors, 1915.
Juny: nova estada pictòrica a Aranjuez. Pronuncia una conferència a l'Ateneo de Madrid sobre Los Jardines de España que forma part del cicle Guía espiritual de España.
Canvia de domicili: la nova adreça de la família Rusiñol és Passeig de Gràcia, 30.
Juliol: apareix el llibre Kultur. Antología bárbara de los modernos tiempos, amb caricatures de "Picarol" acompanyades d'un text de Rusiñol en català i francès.
Estiueja a Llinars, fa una curta estada a Girona i, a la tardor, marxa a Aranjuez a pintar.
12 de desembre: assisteix al funeral d'Albert Llanas.

1916
9 de gener
: estrena d'El pobre viudo (farsa en tres actes) al Teatre Espanyol. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1916.
Gener: Exposa tretze quadres a la Sala Parés: Mallorca, Aranjuez i Girona.
12-14 de Febrer: Participa en una jornada de germanor entre catalans de totes dues bandes dels Pirineus presidida per l'alcalde de Perpinyà i el bisbe monsenyor Carselade, amb Guimerà, Iglésias, Matheu, Apel·les Mestres, Narcís Oller, Pompeu Fabra, Josep M. Sert, Josep Llimona.
Maig: Exposa disset quadres al Saló Vilches de Madrid. Alfons XIII li compra un jardí d'Aranjuez.
Maig: Participa en l'Exposició de Primavera del Cercle Artístic de Barcelona.
Juny-juliol: estada a Aranjuez i a Cuenca. Hi pinta la ciutat vella, les cases penjades i les rodalies. Hi escriu la novel·la La Niña Gorda.
Agost: Estiueja a Llinars.
Setembre: estada a Girona. Hi escriu una sèrie de glosses sobre El Museu de Girona.
Ofereix a Sitges la primícia de la lectura de La Niña Gorda

1917
5 de gener
: Exposa quinze teles a la Sala Parés. Són paisatges i jardins de Girona, set de Cuenca i dos d'Aranjuez.
Març: Viatge a València.
Març: Exposa a Bilbao. Banquet d'homenatge. Hi assisteix Zuloaga.
15 de març: estrena d'A ca l'antiquari (sainet en un acte) al Teatre Novetats, dirigit per August Barbosa. Publicat a Barcelona, Antoni López editor, 1917.
29 d'abril: estrena de L'arma (obra guinyolesca en un acte), en col·laboració amb Josep Burgas, estrenada a l'Auditòrium Teatre Íntim, dirigida per Adrià Gual. Publicat a Barcelona, Antoni López editor, 1914.
Juny: Participa amb tres jardins de Girona a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid.
18 de juny: Estrena de la comèdia en cinc actes L'auca del senyor Esteve al Teatro Victoria del Paral·lel. Publicada a Barcelona, Antonio López editor, 1917. Amb motiu de la cinquantena representació es fa una sessió especial amb una entrada a preu doble en benefici de la Casa-Família de mossèn Josep Pedragosa.
És condecorat amb la Legió d'Honor del govern francès.
Setembre: Viatge al front, convidat pel govern italià, juntament amb Miguel de Unamuno, Américo Castro, Manuel Azaña i Luis Bello. Hi escriu, per a L'Esquella de la Torratxa, "Deu jorns en el front italià".
13 d'octubre: estrena d' Els nàufrags (drama en tres actes) al Teatre Novetats, dirigida per Enric Borràs. Publicat a Barcelona, Antoni López editor, 1917.
18 d'octubre: estrena de "Gente bien" (sainet en un acte) al Teatre Novetats, dirigit per Josep Bergés. Publicat a Barcelona, Antoni López editor, 1917.
Publica la novel·la La Niña Gorda, Barcelona, Antoni López editor, 1917.
Publica Monòlegs, Barcelona, Antoni López editor, 1917.

1918
24 de gener: estrena de Nit de pluja, quadre en un acte que té la guerra per tema i és inspirat en la novel·la Le feu, d'Henri Barbusse.
6 de febrer: estrena de "Souper-Tango" (obra satírica en un acte) al Teatre Novetats i, el 7 de març, al Teatre Espanyol. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1918
12 de febrer: estrena de La casa de l'art (peça en un acte) al Teatre Català Romea, dirigida per Enric Giménez. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1918.
Estada a València, a Aranjuez i a Girona.
12 d'abril: L'acaparador (peça satírica en un acte) estrenada al Teatre Espanyol. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1918.
Participa amb quatre teles a l'Exposició del Palau de Belles Arts de Barcelona.
Maig: torna a obtenir el premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona per la novel·la La Niña Gorda.
14 i 15 de setembre: commemoració dels vint-i-cinc anys del Cau Ferrat a Sitges.
Presideix, juntament amb Pompeu Gener, el sopar amb què la penya de l'Ateneu Barcelonès celebra el final de la guerra.
13 de novembre: estrena de Bataneros en comandita (sainet de costums financeres en un acte) al Teatre Espanyol. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1918.
Publica En Josepet de Sant Celoni, Barcelona, Antoni López editor, 1918.
6 de desembre: estrena d¡El català de "La Mancha" (tragicomèdia en quatre actes i vuit quadres) al Teatre Espanyol, dirigida per Jaume Borràs. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1919.

1919
4 de gener: estrena del monòleg La minyona suïcida al Teatre Novetats, per Amàlia d'Isaura. Publicat a L'Escena Catalana, III, núm. 53, Barcelona, 1920.
Gener: exposa quinze teles a la Sala Parés.
Febrer: Viatge a València. Va a Xàtiva (7 març) per assistir a la representació d'El místic. Hi pinta dos quadres.
Maig: Envia teles a l'exposició Goya et les peintres espagnoles modernes del Petit Palais de París.
Maig-juny: estada a Mallorca.
Agost: Participa en l'Exposició Internacional de Pintura i Escultura de Bilbao com a membre del jurat i amb nou teles.
Octubre: Pinta a Aranjuez.

1920
Gener
: Exposa disset quadres a la Sala Parés pintats a València, Xàtiva, Mallorca i Aranjuez.
Participa en l'Exposició Nacional de Madrid.
Juny-juliol: Pinta a Aranjuez.
Pinta a Mallorca.
Novembre: És seleccionat d'entre els millors pintors espanyols per participar a l'exposició de la Royal Academy de Londres (novembre).
Novembre: mor la sogra de Rusiñol, Dolors Reverter.

1921
Gener: estrena de la traducció castellana de Chauffeur... al Palace! amb el títol de ¡Chófer, a Rosales!.
Gener: Exposició conjunta de Rusiñol, Casas i Clarasó a la Sala Parés.
Gener: Exposa una pintura al Saló d'Hivern de les Galeries Laietanes de Barcelona.
Rep la invitació del director de la Royal Scotish Academy.
Pinta a Xàtiva (primavera) i a Aranjuez (primavera i tardor).
Estiueja a Llinars.
Publica Proses triades, Barcelona, Editorial Catalana, 1921.

1922
Gener
: Exposició conjunta de Rusiñol, Casas i Clarasó a la Sala Parés. Hi exposa quatre jardins de Xàtiva, una cascada de la Bonanova i deu jardins d'Aranjuez.
Primavera: nova estada a Xàtiva.
30 de maig: Va a Granada per participar com a jurat del concurs de cante jondo organitzat per Manuel de Falla juntament amb Federico García Lorca. Hi pinta un parell de quadres.
Setembre: Viatge a Roma. Acompanyat de Josep Guiteras de Soto, de Xàtiva, pinta a Tivoli els jardins de la Vil·la d'Este. Hi escriu les glosses "Des d'Itàlia".
18 de novembre: estrena de Graziel·la (comèdia dramàtica en tres actes), en col·laboració amb Josep Burgas, al Teatre Català Romea. Publicat a Barcelona, Llibreria Millà, 1936.
20 de desembre: estrena de Les dues filles (drama en un acte) al Teatre Català Romea. Publicat a Barcelona, Antoni López editor, 1929.

1923
13-26 de gener
: Exposició conjunta de Rusiñol, Casas i Clarasó a la Sala Parés.
17 de setembre: Rep un homenatge a Mallorca celebrat al Grand Hotel. L'ajuntament de Palma adquireix el quadre Bunyola i posa el nom de Rusiñol a un carrer de l'eixample.
Torna a Roma a pintar. Aquesta vegada a la Vil·la Torlònia de Frascati. Hi escriu la continuació de les glosses "Des d'Itàlia".

1924
Gener
: Exposició conjunta de Rusiñol, Casas i Clarasó a la Sala Parés. Aquesta vegada s'hi afegeix Maria Rusiñol. Rusiñol exposa vuit quadres de Frascati, dos de Xàtiva i dos del jardí del comte Güell.
Maig: estada a Xàtiva. L'Ajuntament el nomena fill adoptiu de la ciutat.
Els articles de L'Esquella de la Torratxa es ressenten de la censura provocada pel règim dictatorial de Primo de Rivera.
Participa a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid amb dos jardins de Tivoli i Frascati i un de Xàtiva.
Participa a la Biennale de Venècia en el marc de la Catorzena Exposició Internacional d'Art juntament amb Meifrèn, Mir i Raurich, entre d'altres pintors catalans.
28 d'octubre: estrena de Tenoríades (obra en un acte) al Teatre Català Romea. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1924.
Té mala salut: gota i urèmia.

1925
Prologa el llibre d'Enric Clarasó Escultures.
Primavera: Pinta a Xàtiva, Alcoi i València.
Tardor: Pinta a Girona.
28 de novembre: estrena d'El casament de conveniència (comèdia en tres actes) al Teatre Català Romea, dirigida per Joaquim Montero. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1926.
Es prepara el gran homenatge dels intel·lectuals catalans, promogut per Josep M. de Sagarra, a Santiago Rusiñol.

1926
9-22 de gener: Exposició de Rusiñol, Casas i Clarasó a la Sala Parés, ara regentada pels germans Raimon i Joan Anton Maragall. Rusiñol hi té tres jardins de Xàtiva, dos d'Alcoi, tres de València, dues vistes de Girona i un jardí de Barcelona.
10 de gener: Se celebra a Sitges l'Homenatge de Catalunya a Rusiñol. És el començament d'una sèrie d'homenatges arreu de Catalunya.
24 de gener: al Parc de la Ciutadella, són els obrers els qui homenatgen Santiago Rusiñol. S'hi apleguen més de quinze mil persones.
Més homenatges: a Girona, Mallorca, Gràcia, Llinars, Granollers, etc.
Participa en l'Exposició Nacional de Bellas Artes de Madrid dos jardins de València i una vista de Girona.
Novembre: participa en l'exposició d'Art Espanyol de Brussel·les.

1927
Estiueja a Arbúcies i passa alguns dies a Girona.
Forma part de la societat humorística Arca de Noè, fundada per Joaquim Ciervo. N'assumeix la presidència honorífica.
Novembre: L'obra de Santiago Rusiñol és representada per un jardí d'Aranjuez a l'exposició d'art espanyol contemporani que s'exhibeix al Palau de Belles Arts de Brussel·les (novembre).
Publica Màximes i mals pensaments, Barcelona, Antoni López editor, 1927.
Publica Coses viscudes, Barcelona, Antoni López editor, 1927.

1928
7-20 gener
: Exposició de Rusiñol, Casas i Clarasó a la Sala Parés. Rusiñol hi presenta onze quadres: un de Girona, un de Llinars, cinc jardins de Can Badés (Arbúcies) i quatre del parc de Martí Codolar d'Horta (Barcelona).
Participa en l'Exposició d'Art Espanyol Contemporani de Buenos Aires.
29 de setembre: estrena Els analfabets (comèdia en dos actes i tres quadres) al Teatre Novetats, dirigida per Manuel Salvat. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1928.
Novembre: estrena d'El jardí abandonat per la companyia de Pius Daví i Maria Vila.
Desembre: estrena de Les dues filles al Teatre Romea.
Desembre: Exposició antològica a la Sala Parés.
Participa com a jurat en l'elecció de Miss Univers.

1929
9 d'abril: Dcita, davant del notari Miquel Martí i Beua, el testament pel qual llega el Cau Ferrat i les obres d'art que conté a la vila de Sitges.
Maig: Participa en l'Exposició Internacional de Barcelona. Té dos quadres a la Secció de Belles Arts: un d'Aranjuez i un de Mallorca, pintat el 1914, pel qual obté una medalla d'or.
Passa l'estiu a Arbúcies. Hi pinta alguns jardins.
26 octubre-9 novembre: Exposició de Rusiñol, Casas i Clarasó a la Sala Parés. Hi presenta quatre teles de Girona i onze d'Arbúcies.
Anada a Madrid per a la reposició de Vida y dulzura. Hi retroba Gregorio Martínez Sierra i Modesto Sánchez Ortiz.
Es crea una comissió d'honor per tal d'erigir un monument a Santiago Rusiñol a la vila de Sitges. L'encapçalen Ramiro de Maeztu, Manuel de Falla, Julio Romero de Torres, Pau Casals, Ignacio Zuloaga, Ramon Casas i Miquel Utrillo.
24 de desembre: estrena d'En Josepet de Sant Celoni (comèdia picaresca en cinc actes i deu quadres) al Teatre Espanyol, dirigida per Josep Santpere. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1930.

1930
3 de febrer
: Estrena de Miss Barceloneta (comèdia en tres actes) al Teatre Novetats, dirigida per Carles Capdevila. Publicada a Barcelona, Antoni López editor, 1930. És l'última obra teatral de Santiago Rusiñol.

Primavera: Viatge a Madrid. Participa en l'Exposición Nacional de Bellas Artes amb tres quadres de Girona. Torna a pintar a Aranjuez.
Passa l'estiu a Arbúcies pintant al jardí de Can Badés i als jardins de Martí Codolar.

1931
22 de febrer
: Sitges ret el darrer gran homenatge a Santiago Rusiñol, amb un dinar de seixanta comensals al Pavelló de Mar i amb la representació d'una comèdia de Gregorio Martínez Sierra.
28 febrer-13 març: Exposició de Rusiñol, Casas i Clarasó a la Sala Parés.
Atac d'urèmia que el reté al llit unes quantes setmanes.
17 de maig: arriba a Aranjuez amb la seva dona. El visiten Josep Pla i Lluís Bagaria. Hi pinta fins al dia abans de la seva mort, el 13 de juny.


novembre 2006