Trueta 230904

Trueta 230904

De Josep Trueta a Amèlia Llacuna, promesa.

4 setembre 1923?

 

Transcripció

  Dia 4 de septembra a les 12 de la nit i a l’Hospital de la Santa Creu 

A pocs passos de la Vida; al cor mateix de la

Ciutat, hi ha un llac de dolor. I jo fa un any

 que he vingut a n’aquest purgatori, però fins ara no

 l’he conegut.

   Ës de nit; una nit de lluna plena, en

que sembla que no hi hagi ni espai ni temps

 (Ara sento xiular un tren allà lluny: això també

és vida). Però aquí a on soc jo, junt a la fines-

tra que cau sobre el vell pati de la Santa Creu,

no se sent ni una remor. Els malalts descansen

sons cossos malmesos que han passat un dia més.

   La lluna, que amb prou feines es veia a un

extrem de la finestra, ara s’ha posat al mig.

El temps també corre, però l’ànima no ho sent.

Em sento l’esperit igual que si nadés per un

mar de cotó. I miro la lluna ¡potser l’estàs mirant

tu en aquest moment! –¡ I qui sap si les nostres

mirades convergeixen en el mateix punt! o

es possible que dormis mentre jo t’escric; si és

així, que el meu pensament vetlli el teu

son pur, ma dolça estimada.

  L’estat del meu ànim l’haurà produït el

pòsit de cinc segles que pesen sobre la santa casa,

Emperò no estic trist. Es més fàcil que sia