Verdaguer de tot l'any. Antologia-dietari



Gener | Febrer | Març | Abril | Maig | Juny | Juliol | Agost | Setembre | Octubre | Novembre | Desembre

1 de gener

[Cap d'any]

¿Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra?
En altre temps d'alegres Hespèrides fou hort;
encara el Teide gita bocins de sa desferra,
tot braolant, com monstre que vetlla un camp de mort.

L'Atlàntida, "L'incendi dels Pirineus", versos 1-4

2 de gener

Lo Sant, des del cavall, vestit de malla,
encès d'amor, d'un colp d'espasa talla,
per abrigar a un pobre, son ribetat mantell;
Gentil, l'aligó tendre, sa armadura
contempla, i, amb coratge que no dura:
--Mon pare--diu,--voldria ser cavaller com ell.

"Cant I. L'aplec", Canigó

3 de gener

Veu's aquí lo pobre cistell de fruita poètica que presento al públic; hi ha fruita antiga i n'hi ha també de novella; hi ha quelcom de mos començaments i també quelcom de mes darreries. Hi ha alguna nota patriòtica, però hi abunden més les religioses. Què hi voleu fer? Quaranta anys ha que canto (¡Déu me perdó lo malament que ho faig!) les coses del cel. Al principi m'ho aconsellava lo sagrat Evangeli, mes a la fi m'ho han dit i fet entendre los homes i tot amb lliçons inoblidables, que les coses d'allí dalt valen i inspiren més poesia i més amor que les coses d'ací baix.

"Pròleg" Aires del Montseny

4 de gener

[Dia Mundial del Braille. 1809. Naixement de Louis Braille]

Sa pobra mare de pena és morta,
única estela que la guià:
I ara a la cega, de porta en porta
la guia un ca.

Mes ella espera; no està trista
Aci en la terra quin ull hi veu?
Ditxosa d'ella! sols tindrà vista
quan veja a Déu.

"La cegueta", Caritat

5 de gener

N'hi ha un argenter
a l'Argenteria;
de tant filar or
li diuien Orfila.
Lo fila tan prim
que tot just s'obira;
n'apar un cabell
del front d'una nina

"Lo filador d'or", Barcelonines, versos 1-8

6 de gener

[Epifania]

-- Quina sort és la vostra
d'haver trobat
al que l'Estrella us mostra,
Déu increat!

"Dia 6. Adoració dels Sants Reis" Roser de tot l'any

7 de gener

[Ramon de Penyafort]

Los peixos treuen lo cap
per veure la meravella
d'un dominic navegant
en un llaüt d'estamenya.
Saltirona lo dofí,
i a capbussons la balena
al cel tira un brollador,
descàrregues la tremelga
i oques, cisnes i coll-verds
al seu entorn volategen,
i a cantar los goigs del Sant
sols hi falta la sirena

"Sant Ramon de Penyafort", Barcelonines

8 de gener

Lo dia que no vaig a la torrentera, vaig a una font que es un xich mes enllanet, a la que hi torno tambe a la tarda, acompanyat sino de mos pensaments; y bo y assegut alla sobre l herve, solo esperar que toquin la oració de las animas o que ls mossos de c'an Tona m cridin tornan de la treballada.
Asso es al estiu; a la primavera, anant y venint de Vich, cada dia veig sortir y pondrer lo sol, y encara que haja d anarmen a la classe a sentir seds i ergos, no quedo per asso de gosar de la vista dels cams y las montanyas; pero en aqueix temps d ivern, mes que mes, los dies d aula son pera mi molt carregosos.

"13. De Verdaguer a Ferran Sellarès ", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum I (1865-1877)

9 de gener


Semblen tos pits
dos blancs cabrits
d'una gentil gasela
que peixen entre el lliri i l'asfodela

" IV.Espòs.5", Càntic dels càntics

10 de gener

[Pere Ursèol, Dux venecià i monjo de Sant Miquel de Cuixà]

Un dia, de Venècia Dux fortíssim,
a ma esposa la mar doní anells d'or,
per vós, Jesús dolcíssim
per vós guardava l'ànima i lo cor.
Com en ales d'un àngel de l'Altíssim,
Garí, en ta companyia,
a viure en l'abadia
vinguí de Sant Miquel,
i fills, muller i regne, quant tenia,
tot ho deixí per eix recó de cel.

"Cant XII. Sant Ursèol", Canigó

11 de gener


Doncs, ¿què us heu fet, superbes abadies,
Mercèvol, Serrabona i Sant Miquel,
i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies
aqueixes valls de salms i melodies
la terra d'àngels i de sants lo cel?

"Cant XII. Los dos campanars. Epíleg", Canigó

12 de gener

Aquelles poesies [de Joaquim Rubió i Ors] volaren ençà i enllà de nostre territori, i no es perderen pas totes pels aires, com els xiscles dels ocells de passa, sinó que foren sentides i escoltades com un crit de resurrecció per una pila de poetes, que n'eren sense saber-ho ni haver-se'n donat compte fins en aquell moment, per a mi el més important i digne d'estudi de nostre renaixement.

Discursos, "Record necrològic del Excm. Sr. D. Joaquim Rubió i Ors" [...], llegit el 12 de gener de 1902

13 de gener


Feu de mi lo que us plàcia, fulla seca
de les que el vent s'emporta, o gota d'aigua
de les que el sol sobre l'herbei eixuga,
o, si voleu, baboia de l'escarni.
Jo sóc un no res, mes mon no-res és vostre;
vostre és, Senyor, i us ama i vos estima.
Feu de mi lo que us plàcia; no en só digne
d'anar a vostres peus com arbre estèril,
de soca a arrel traieu-me de la terra;
morfoneu-me, atuïu-me, anihilau-me.

"Sum vermis", Flors del Calvari, versos 11-20

14 de gener


Trobí un aucell arrupit,
corgelat i agemolit,
lo posí sobre el meu pit
i es retornà abans de gaire,
i al reprendre el vol per l'aire,
cantà un himne a l'Infinit.

" Desembre. Dia 14. L'aucellet", Roser de tot l'any, versos 1-6

15 de gener


Los cetacis aflairen carn humana
que l'àliga de mar també demana,
fent parella amb lo corb; pertot arreu
l'escometen records del cataclisme;
a cada pas lo xucla un nou abisme;
qui el traurà de sa gola?; sols un Déu.

L'Atlàntida, "Introducció", versos 61-66

16 de gener

A Barcelona, un dia de Sant Antoni Abat, a l'hora en què els traginers van a beneir cada u la seva bèstia davant l'església del sant, ocupada avui pels Pares Escolapis, un ase, no sé com, se desféu lo ronsal, i, deixant la companyia dels altres rucs, féu la rucada d'entrar-se'n portal endins de la Universitat, que llavors era al carrer del Carme. Los estudiants que hi havia a dins se n'adonaren i aixecaren un crit i rebombori que espantà al pobre animal i el féu recular esfereït cap a la porta. Un pare caputxí que s'esqueia passar per allí ho vegé i exclamà, tot movent lo cap:
-- In propia venit et sui eum non receperunt *

* [Jo 1:11, "Havia vingut a la seva pròpia llar i els seus no l'acolliren"]

Tradicions

17 de gener

[1871, defunció de la mare del poeta. 1287, conquesta de Menorca, Dia de Menorca. Antoni Abat, sant protector dels animals domèstics]

Dintre la casa tot plora,
tan sols ma neboda hi riu
ma neboda de pocs mesos,
aucell nial d'un matí
que arribat ahir a la vida
no sap que s'ha de morir.
Saltirona, riu i canta,
i ses rialles i crits
bescanvia amb refilades
lo rossinyol del jardí.
¿Per què els aucellets refilen
quan lo cor està tan trist?
Mes, consol d'aquest desterro,
cantau, rossinyols i nins:
en aquesta vall de llàgrimes
recordau-me el paradís,
lo paradís que és per viure
com la terra per morir

Aires del Montseny, "A la mort de la meva mare"

18 de gener

Són notes de viatges, nues d'estil i de poesia, escrites a corre-cuita i com se vulla, que no haurien sortit de la cartera a no caure en les mans amigues dels Directors de La Veu del Montserrat i La Il·lustració Catalana. Ells són la causa d'aquesta humil publicació; bé que sa pobresa, sa incorrecció i tots sos defectes sien meus. Prengue'n lo lector la bona voluntat, i ajude'm a donar gràcies a Déu per haver posat aquest flairós oasis en lo camí estèril de mos dies, i sobretot per haver-me deixat besar ses petjades en la terra.

"Pròleg", Dietari d'uin pelegrí a Terra Santa

19 de gener

Lo comte de Mataplana
ne tenia dos cavalls: l'un era blanc com la gebre,
l'altre fosc com lo pecat,
Malhaja lo cavall negre,
Benhaja lo cavall blanc.

"Lo comte Arnau", Aires del Montseny, versos 1-6

20 de gener


Aniré a casa del meu Pare
ja va caient la llarga nit,
se'm va acabant ja la pobresa
i abans de gaire seré ric;
l'or i la plata tindré en orri
i a rastelleres los safirs.
Totes les penes són passades,
sinó l'amor de Jesucrist
que de penes ne fa glòries...
!Oh paradís¡ !Oh paradís¡

"In domum Domini", Al cel

21 de gener


És viure sens estimar
lo viure sense patir,
i per viure sens amar
tant se valdria morir

"Gener. Dia 21 ", Roser de tot l'any

22 de gener


A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
dieu-me que voldran?

Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
¿per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l'arena?
Platja del mar dels cels,
¿Quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels

"Vora del mar ", Flors del calvari

23 de gener

Com la lluna, anant de nit,
tot cercant l'enamorada
la Mort m'ha trobat i dit:
--No la busques: l'he enterrada.--

"Corrandes. Roselles" La mellor corona..

24 de gener

[Francesc de Sales]

--Coloma meva, alça el vol, alça el vol i vina;
vina al collet de l'encens, al món de la mirra.
Nostre tàlem és florit, oh ma dolça amiga
la roba és púrpura i or, argent la cortina.
L'hivernada ja ha passat, primavera arriba;
la figuera trau son fruit, lo forment espiga.
S'ou la tòrtora cantar volant per les vinyes,
per les vinyes d'Engaddí que trauen florida.
Afanya't a pendre el vol, colometa mia;
niarem en los forats de la roca viva;
jo oiré ta colça veu,
amaràs amb mon amor, viuràs amb ma vida.--

"XXXII. San Francisco de Sales", Lo somni de Sant Joan

25 de gener

Canigó me parece un poema más humano, y por lo mismo más interesante que la Atlántida, aunque siempre en las obras largas de usted, la parte descriptiva y la parte lírica vencen con mucho a la parte dramática o novelesca. Sin embargo, repito, que Canigó, aun bajo este aspecto, interesa y señala una nueva y fecunda dirección en el talento de usted. Los dos cantos en estilo de canción de gesta son de una rapidez y de un ímpetu guerrero que verdaderamente entusiasma y arrebata. La idea de presentar la civilización cristiana coronando con la cruz los Pirineos y disipando las supersticiones gentilicas que poblaban aquellos valles, me parece feliz y poética, y ha sido buen acuerdo enlazar con ella el nombre del obispo Oliva.

"Carta de M. Menéndez Pelayo a Jacint Verdaguer". 5 gener 1886, dins Obres completes de Jacint Verdaguer, p. 3 i 4

26 de gener

Mes quan la muntanya és bella de debò i es fa dir senyora de totes les demés és al cor de l'hivern, quan la neu l'emmantella amb son mantell d'ermini immaculat. Allavors la nit i el dia deuen jugar a qui l'abrigarà amb més fines randes de gebre; a qui penjarà en sos amples braços més canyelons de glaç, que s'entrelligaran en misteriosos calats de claustre gòtic; deuen jugar a qui li posarà més belles arracades i teixirà per son front més riques corones. Cada dematí deu estrenar noves joies que no arriben al vespre, desfetes per una ventada: i cada nit deu fer rajar sobre ella devessalls de pedreria que fa tremolar una ullada de sol.

"Plantació de la Creu del Montseny ", Aires del Montseny

27 de gener

[Enric d'Ossó i Cervelló, natural de Vinebre (1840-1896). En la carta 320 de l' Epistolari demanà al poeta el present d'una poesia, que és l'origen de Mort de Santa Teresa

--Vina, aimada del meu cor,
alça el vol, coloma meva,
l'hivern ha passat per tu
i arriba la primavera,
arriba el temps de les flors,
tu que fores la més bella. --

"Mort de Santa Teresa ", Disperses

28 de gener

[Sant Tomàs d'Aquino]

Lo foc és fet per cremar,
lo cor és fet per amar;
Jesús, l'amor sense mida
de vostre Cor és la vida

"Lo Doctor angèlic", Lo somni de Sant Joan

29 de gener


Lo diable és una bona peça, ama el riure, ama l'alegria, les carnestoltes i el brogit; al diable li agraden els bon coixins, l'olor de roses i de murtra; les belles robes escotades i la fantasia de la joventut, que marxa amb lo cap ple de vent. Mes, sobretot, li agraden les joguines que fan caure d'esquena els més valents i presumits dins de les flames de l'infern; lo joc, que cria los renegadors, los goluts, los deshonestos, los plagues, los ganduls, los usurers, los estafes; lo joc que mena, per mals camins, al precipici, a la disbauxa; lo joc que fa descristianitzar, que fa créixer l'ortiga i la calsida sobre les cases enrunades; lo joc que fa els parricides.

"Pròleg", § 9 Nerto, Frederic Mistral, traducció de Jacint Verdaguer

30 de gener

Jo so un poeta a qui han robat la lira
¿com tornaré a cantar?
So un aucellet a quin han llevat les ales;
¿com tornaré a volar?

"Ma cansó", Narcís Garolera a "Deu poemes inèdits de Jacint Verdaguer" dins Estudi General 22. Miscel·lània d'homenatge a Modest Prats, p.522 i a Jacint Verdaguer: textos, comentaris, notes

31 de gener

[Dia de l'arbre, Sant Joan Bosco]

Té, entre ses fruites, flors,
que està sempre en lo bo de sa florida,
poms d'or i poms d'argent
que ensems als ulls i al paladar conviden.

Com més fruita se'n trau,
ne queda més en la brancada ombrívola.
Qui en menjarà sovint
no morirà mentre aquell Arbre visca.

"L'arbre", Eucarístiques

1 de febrer

¿Com vos sento sonar en mes orelles,
harmòniques estrelles,
cascabells d'or del carro de la nit,
quan per regions d'ignotes meravelles
a volar se me'n porta l'esperit!

¡Com vos sento sonar! Dolça harmonia
bressant l'ànima mia
se la'n du d'un espai a l'altre espai,
d'un dia soleiós a l'altre dia,
per mars de llum que no fineixen mai.

"A les estrelles" Al cel

2 de febrer

[Festa de la Candelera, presentació al temple]

Blanca com un ciri,
pura com un lliri,
la Verge divina
al Temple camina
duent en sos braços, com xaió de llet
lo bon Jesuset

"La verge de la candela. VII", Disperses

3 de febrer

Sota mos peus la terra avui tombeja (1)
com un fossar
on com un cuc la humanitat taupeja,
quan Déu, ai!, l'ha creada per volar.

Jo no en vull res de quant pel món rodola,
jo no en vull res,
no vull ser taup, vull ser aucell que vola
del llim després.

(1) Ressona com una tomba. Verb que s'estila en la Garrotxa de l'Empordà

"Març. Dia 2" Roser de tot l'any

4 de febrer


Vull sembrar bons pensaments,
a falta de bones obres,
del desterro d'aquest món
en les vies pedregoses.
Mes, ja que els de mon jardí
no tenen color ni aromes,
preneu bon Jesús, los meus,
i dau-me, si us plau, los vostres.

"Febrer. Dia 4 ", Roser de tot l'any

5 de febrer

[1679, mort de Joost van den Vondel, autor holandès. 1898, aixecament de la suspensió de dir missa]

Tu ets, oh Vòndel, del Nord l'estrella
la més hermosa que en son cel llu;
bé té poetes l'Holanda bella,
mes tots escolten quan cantes tu.

"A l'estrella del Nord", Aires del Montseny

6 de febrer

De la terra n'he vist poc
com més ne veig, menys m'agrada,
tot hi és ombra i vanitat,
pols cendra i terregada.
L'aigua dolça que jo vull
enlloc del món l'he trobada,
pertot allà on ne cerquí
he trobada la mar salada

"Dia 6. Dimecres de cendra", Roser de tot l'any

7 de febrer

Ho pot ben creure: trist com estich, si Jesus corregues encara pel mon, no li demanaria jo que repetís per ella* aquell "Surge et deambula"** que tornà la vida al germà de Maria Magdalena, tement que si arrencava l cos d una mare del sepulcre, arrencaria tambe son esperit del cel. Y, mare meva, no us seria jo tan ingrat, no us voldria pendre la dolsa posessio d un Deu amoros de que ja deveu gosar, pera podervos veure patir uns quants dias mes en exa vall de plors y de miserias. No, mare estimada, no; si fills caríssims dexareu, de mes amables n heu trobats ab mos quatre germans que ja tinch al cel y que, ben segur, no us donan los neguits y frissansas que us donava jo, sino perdurables alegrias y conorts.
*La carta notifica la mort de la mare a Marià Aguiló
**Aixeca't i camina

"33. De Verdaguer a Marià Aguiló. Can Tona, 8 febrer 1871 ", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum I (1865-1877)

8 de febrer

[Sant Esteve de Grandmont]

--Una escala lluminosa
veig del cel al monestir
enrosarieda d'àngels,
d'angelets i serafins,
per dur-se'n l'ànima hermosa
del qui acaba de morir.
No sentiu sa cantadissa
Ja arriben al monestir,
ja remunten a la glória
portant sant Esteve al mig.
Quina processó tan llarga!
Quin rossegall tan bonic!
Oh sant Esteve, vulgueu-m'hi!
Vulgueu-m'hi, oh àngels, que vinc!--
I es moria a corre-cuita
com per poder-lo assolir

"Sant Esteve de Grandmont ", Disperses

9 de febrer


Los romanços començats en la primavera de ma vida, s'acabaren i trobaren lo caient de sos darrers versos; algunes notes que tenia en l'aire, trobaren sa forma en poesies rimades o sense rimar; l'obra s'anà aixamplant i arrodonint, i, això sí, lo que havia nat romancer, se tornà modest poema o com se vulla anomenar aquest enfilall de poesies franciscanes.

Pròleg a Sant Francesc. Poema,

10 de febrer

Quan Barcelona era un prat
ja Mirmanda era ciutat,
forts gegants l'han aixecada,
que de pedra amb glavi tosc
quan los veien dintre el bosc
fins los roures tremolaven.

"Muntanyes regalades. La goja de Mirmanda ", Canigó

11 de febrer

[Mare de Déu de Lourdes]

A una innocenta pastora
sortí la Mare de Déu,
del Gave en la verda vora,
una rosa a cada peu.

De vostres plantes, Maria,
ne brotà una rica Font,
una Font que curaria
totes les llagues del món.

De Vós, oh cèlica Rosa,
de vostra corona hermosa
encara hi ha un raig de llum

"A la Verge de Lurdes", Càntics

12 de febrer

[Santa Eulàlia de Barcelona]

La Volta de Santa Eulària
era un dia sa Presó
i era tan negra i tan fonda
com una gola de llop,
com un antre dins d'un gorg.
D'aquella mole ciclòpea
ja ni en resta l'enderroc,
ni un mal capitell per seure;
sols ne queda la foscor
de les ombres que hi niuaven
per record.

Sols, oh Santa, en vostre dia
diu que hi entra un raig de sol,
un raig de sol dels més rossos
que a l'hivern deixa a son front.
Més no és, no, lo sol que hi entra,
que sou Vós,
a alegrar aquella androna
amb un somrís d'amor

Santa Eulària, "Raig de sol"

13 de febrer

Ell gira els ulls a Mallorca
l'obira com un colom
nedant entre cel i aigua,
vestida d'un raig de sol;
a València no l'obira,
mes obira sos turons
que de l'hort de la sultana
són muralla i miradors.
Se n'arrenca de l'espasa
i aixeca sa veu de tro:
--¿Germanes de Catalunya,
i encara porten lo jou?

"Don Jaume a Sant Jeroni ", Montserrat

14 de febrer

[Ciril, Metodi, evangelitzadors dels pobles eslaus i copatrons d'Europa amb Benet de Núrsia, Sant Valentí]

Feien una gran funció quan hi entràrem. Lo sumo sacerdot i el que fa de xantre estaven en l'altar cantant, alternativament o plegats, melodiosos versicles en llengua eslava. Lo sacerdot branda un encenser amb sa mà dreta, i encensa, primerament, les imatges dels quadros de l'altar, una a una; desprès al sant titular del temple; després el xantre, que no es mou de vora seu durant tota la ceremónia, als sis o set popes del cor, que estan a la dreta de l'altar, vestits amb son gran i ample hàbit negre arrossegant i coberts sos caps amb un barret de copa sense ales, al cim del qual penja fins a terra un vel negre. Prop seu n'hi ha d'altres que semblen també popes, mes van amb lo cap descobert. Després encensa també als coristes o estudiants del seminarim, que estan afilerats enfront a l'altra banda del creuer. D'eixos, n'hi ha una trentena, i responen de tant en tant al càntic amb un cor de veus que enamora. A l'encensada que reben, cada u correspon amb una solemne reverència. Després, per fi, encensa al poble, que abaixa el front humilment fins a terra.

"Sant Petersburg, 26 de maig", A vol d'aucell [...]

15 de febrer


Al temps que el gran Alcides anava per la terra,
tot escombrant-la amb la clava feixuga, arreu arreu,
de bords gegants i monstres que a Déu movien guerra,
en flames esclatava nevat lo Pirineu.

L'Atlàntida " L'incendi dels Pirineus", versos 105-108

16 de febrer


Los rics gasten una gran varietat de trajos. En tres me fixí, gallards i hermosos, que vegí parats enraonant a l'estació. Los prenguí per tres joves comerciants de família rica. L'un vestia, sota albarnoç moradenc, gec, saragüells llargs, mitja i babutxes vermelles. Lo segon portava gec groc, saragüells i mitja morats, faixa de seda vermella ratllada i magnífic albarnoç blanc. L'altre, de figura arrogant i aristocràtica, anava amb albornoç blau de panyo molt fi, vorejat en la part inferior de dos galons d'or sobre un ample ribet vermell, damunt d'eix albornoç altre blanc del color del sedós turbant, calça moresca blava, gec del mateix color, amb galons d'or a les mànegues i butxaques. Aixó sí: pobres treballadors com rics comerciants duen lo llur vestit amb l'aire escaient i la dignitat estan pintades en llurs fronts serens, encara que sovint tristos i melancòlics.

"Constantina", Excursions i viatges

17 de febrer

Fa deu dias que estich a Cadiz, y potser n hi estaré encara altres deu o vint.
No tinch tres de novedat; vaig passant la trista vida sense llegir ni escriure ni enrahonar ni pensar, sense saber res de mos pares de mos amichs ni de ma estimada terra, sens saber si hi ha batalles a Vich ni Jochs florals a Barcelona, y, en fi, sense l Angel hermós de la poesia, que m acompanyava desde l bressol y m ha dexat per sempre! Pobre de mi si no hagues trobat los brassos de la dolsa y hermosa religió de mos pares.

"64. De Verdaguer a Marià Aguiló. Cadis. 17 febrer 1875 ", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum I (1865-1877)

18 de febrer

[Fra Angelico]

En sa cambreta de Natzaret
prega la Verge, prega i sospira
a la finestra té un roseret
que sos ulls reguen quan lo cel mira
Un dia un Àngel ne veu baixar,
i una poncella que mai s'obria
mira en ses branques esbadellar,
quan li diu l'Àngel: Ave Maria

"Abril. Dia 2. L'anunciació de Nostra Senyora", Roser de tot l'any

19 de febrer

"¡Que floreixes d'hora,
de l'abril penyora
flor de l'ametller;
rosa matinera,
de la primavera
flairós missatger!

Fresca sajolida,
de la gran florida
primarenc assaig;
flor de neu novella,
somrís de donzella,
bestreta de maig

"Sepeli" Santa Eulària,

20 de febrer

[1880: Verdaguer data la poesia Virolai que escriu per les festes del Milenari de la Mare de Déu de Montserrat]

Mística Font de l'aigua de la vida,
rajau del cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixau-li per florida;
feu-ne, si us plau, lo vostre paradís

"Virolai"

21 de febrer

[Dia de la Llengua Materna. Unesco. Sant Pere Damià]

Lo llenguatge de la pàtria
és festívol i sucrós;
és pastat de mel d'abelles
i parrupeig de coloms,
de raigs de llum sense fosca,
d'alegria sense tristor,
és d'aleteigs i harmonies
i murmuris d'oracions,
de cants i música d'àngel
i sospirs de rossinyol,
que és la parla de la Glòria
lo llenguatge de l'amor.

"La parla del cel ", Al cel

22 de febrer


A la nit que és fosca fosca,
se barreja el temporal,
i els pastors al comte veuen
entremig de trons i llamps
volar d'una cresta a l'altra
del Montgrony vers les afraus.
La tempesta esgarrifosa
a mitja nit fa un esclat;
d'un llampec entre les ales
s'obira lo comte Arnau,
rodolant de l'alta cima
de Santou dins lo Forat
d'on surt entre rius de flama
lo renill del seu cavall

"Lo comte Arnau ", Aires del Montseny

23 de febrer

En aquell hermós concert
totes les veus hi sonaven;
a la veu del rossinyol
responia la calàndria,
lo passerell al verdum,
al verdum lo crit de l'àliga,
a l'idil·li el cant guerrer,
la barcarola a l'albada,
lo cant de gesta al romanç,
lo romanç a la complanta.

"Lo Gaiter del Llobregat. II" Barcelonines,

24 de febrer


La nota arquitectònica que sobrix en la cova d'Artà és la línia gòtica que pura i neta puja a perdre's en la fosca nau pujant-se'n l'esperit amunt, com la de les columnes feixades de nostres Catedrals. De Catedral i la més grandiosa del món és l'entrada; arc trencat per on podria entrar amb sos altars, cresteries i agulla algun temple que tenim per gran, si la columna central del pòrtic no l'aturàs, formada, com les de dintre, de gota en gota per los degotalls de la muntanya. L'arcada gòtica de roca viva segueix bon tros endintre, atrevida i superba, mes tot seguit, en la part inferior de ses parets, muntants de roques posats a manera de cancell a l'entrada d'aquell temple misteriós de la naturalesa.

"Artà", Excursions i viatges

25 de febrer

[1898, nomenament de beneficiat de l'església de Betlem]

Deia Puigmal: --Amic Montseny, ¿No et sembla
que minva la nissaga catalana?
Un dia, no cabent en la planície,
a viure se'n pujava a les altures:
en cada clot bullia algun vilatge,
en cada peu de roca una masia.
Eren les serres formidables ruscos
a on brescava un poble gran i sobri.
Avui per tot arreu se veuen runes,
sols lo vent interromp l'etern silenci
que omple totes les conques pirenaiques.

"La veu del Montseny", Aires del Montseny

26 de febrer

Floridíssim arbre
n'és l'arbre de l'amor
si l'ombra n'és bona,
la fruita és millor;
mes ai! flor i fruita
li roba el meu cor;
que avui en mos braços
reposa l'Espòs

"Càntic de l'esposa", Idil·lis i cants místics

27 de febrer

Vos Idylles et chants mystiques sont d'une simplicité, d'un pureté et d'une élévation qu'on ne rencontre chez aucune poète moderne. Vous avez retrouvé dans votre coeur de douce poète, dans votre foi de prètre saint, dans votre naïveté d'enfant du peuple, l'inspiration des chants populaires les plus touchants, et vous trenez au catholicisme une couronne de fleurs célestes. Le catholicisme si attaqué, si calomnié, si detesté, si persecuté, avait besoin d'une grande lyre pour le consoler dans son épreuve, avait besoin d'un fils ému et inspiré pour démontrer au monde ingrat qu'il est toujours la sources des pensées les plus hautes et des sentiments les plus humains. L'Église a le droit d'être fier de vous, fière et hereuse comme l'est à cause de vous la patrie catalane et la langue des ancêtres.

"301. De Frederi Mistral a Verdaguer", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum III (1880-1882)

28 de febrer

[Dia d'Andalusia]

¿Que t diré de l Alhambra, que vegí bastant per menut l endamá passat, ab son encantat Patio de los leones, sellat ab sanch dels Abencerrages, son Patio de los Arrayanes, son Salón de Embajadores, ahont los Reys Católichs pactaren ab Colon la mes gran de las empresas, son mirador de Lindaraja y tantas torres, salas, banys coberts de marbres y brodaduras que no semblan fetas per mans d homes? ¿Y que del Generalife, de sas fonts, cascatas, jardins, boscos de tarongers, entre ls quals axeca son cap gegantí lo célebre xipre de la Sultana? Es verament, Granada, la ciutat dels recorts y la poesia.

"76. De Verdaguer a Jaume Collell. 26 març 1876 ", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum I (1865-1877)

29 de febrer

L'amic s'enfonsa en la maror sens mida,
mes tanmateix de naufragar té por.
--No és com les altres mars, -- l'Amat li crida, --
lo dolç port de la vida
és al bell fons del pèlag de l'amor.

"Ramon Llull ", Lo somni de Sant Joan

1 de març

[Dia de les Illes Balears]

Los glosadors de la costa
la bona arribada entonen,
i a l'oir el cant de resposta
de llor i murtra us coronen.

I en los soleis de marina
vos ombrege amb fruits i flor
l'olivera mallorquina
que hi plantà el Conqueridor;

l'arbre a on se recolzava
lo Venerable Ramon
quan l'obra gran somniava
de la conquesta del món.

"A uns poetes catalans. Viatjant per Mallorca en temps de la guerra civil", Pàtria

2 de març

[Dia de l'aigua. ONU]

Com viatger que assedegat escolta
lo murmuri de l'aigua cristallina,
se n'entra bosc endins, vers la donzella
que entre ovelles i anyells canta i refila,
tot fent rajar lo fil de la filosa,
asseguda a la soca d'una alzina.
Per regalar-se bé amb sa cantarella
camina suaument quan hi arriba,
tan suaument que no doblega el trèvol
ni fa colltòrcer l'herba que trepitja

Canigó "Cant desè. Guisla", versos139-144

3 de març

[Dia de la metereologia]

Aprés de la tempesta aixafadora,
sovint, com una ullada de l'aurora,
un raig de sol esqueixa
lo rúfol nuvolat,
i amb cèlic iris deixa
lo cel hermós faixat.

"Mes del Sagrat Cor de Jesús, Dia . Símil ", Roser de tot l'any

4 de març

[Romeu de Llívia]

En la plana de Cerdanya
hi ha de Llívia el poble antic,
partint-se França i Espanya
lo seu camp, hermós i ric;
Sant Romeu allí naixia,
bella flor del Pirineu:
Feu-nos amics de Maria,
feu-nos amics del Fill seu,
Oh Sant Romeu

"Goigs del beat Romeu de Llívia ", Aires del Montseny

5 de març

[1916. Mor d'Eulàlia Anzizu, poetessa i religiosa]

Oh coloma perseguida
ja has trobat ton colomar;
ja has trobat, cerva ferida,
la dolça font de la vida
que et feia tant sospirar.

"Juliol. Dia 6. A Sor Eulària Anzizu", Roser de tot l'any

6 de març


Cent elefants segueixen, com serres que caminen,
formant grans siluetes al dors del Pirineu;
per fer-los pas los roures de tres-anys s'inclinen,
los castanyers se rompen, més flonjos que llur peu.
Damunt del més altívol, en torre cisellada,
Hanníbal atravessa la immensa serralada;
al veure'l jo dels núvols baixar, a no ser fada, de genollons en terra l'hauria pres per déu.

"Cant VII. La fada de Mirmanda. Passatge d'Hanníbal", Canigó, versos 61-68

7 de març

[Dia de la Mar]

Mariner, bon mariner,
¡m'hi vols dur a tota vela
allà d'allà de la mar,
on lo cel toca a la terra?
Cansat d'anar per lo món,
ja entrar voldria en la tenda,
en la tenda de setí
quer darrere el mar blaveja.

"Celísties" ["Corrandes", variant] , Al cel, versos 13-20

8 de març

[Dia de la dona treballadora]

La primera dona de poble que he vist en la frontera anava descalça, i, encara que ho creguí casualitat, no deixà de fer-me mala impressió; trista impressió que anà creixent quan vegí que altres i altres, gairebé totes pageses i vilatjanes, amb gairebé tots sos fills i filles, fins a catorze anys, anaven sense res als peus.

"Rússia, 24 de maig", Excursions i viatges. A vol d'aucell,

9 de març

A l'entrar al cementiri
he sentit olor de lliri;
no n'hi ha cap de florit:
sols al cloure's una fossa
obirí la testa rossa
d'un noiet petit, petit:

Lliri blanc de la innocència,
jo he sentit la teva essència,
quan pujava cap al cel,
deixant sols aquí a la terra
de flor mústia la desferra,
d'on l'abella ha tret la mel.

"En l'enterro d'un nin ", Caritat

10 de març

[1883. Visita de Tànger]

A dos quarts de dotze anclàvem en lo port de Tànger. ¡Que blanca i hermosa es presenta des d'allí la ciutat, mal recolzada en la petita muntanya que en semicercle s'alça vora mateix de la platja! Llevat d'unes quantes cases modernes que s'han interposat entre ella i la mar, cercant la millor vista, tot és nou allí per lo viatger europeu; lo castell i les cases, los palaus i les barraques de la platja, los campanars i els temples: i tot blanqueja com en una mar de llet.

"10 de març" Excursions i viatges,

11 de març

Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son calzer escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós veire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que del cel davalla.

Canigó "Cant segon. Flordeneu". Versos 271-282

12 de març

Anau-los a demanar a ells mateixos, si us volen respondre. Lo seu llenguatge no és gaire entès ni conegut pels homes que corren avui dia; mes, los pagesos i pastors, que els senten sovint i els tracten més de prop, i, per lo tant, no saben més que els savis, han provat, fa centúries, d'interpretar alguns de llurs cants i amb prou feines han arribat a traduir-ne algun passatge d'aquí o d'allà, en dites, adagis i versos estranys, com lo que aneu a sentir. si tot cant sol tenir una lletra, aquesta és la lletra del cant dels aucells tal com la gent bosquerola me l'ha ensenyada a mi, mot per mot, sense guanyar ni perdre.

¿Què diuen los aucells?, § 1

13 de març

Pobres, malalts, veniu a nostres braços;
Déu, quan morim ens rep així en los seus,
de l'infermer un àngel compta els passos
i diu Jesús: És un amic dels meus.

"Himne a Sant Felip Neri ", Caritat

14 de març

Los segadors són fora!
La pubilla del mas,
sola estant-se a la cambra,
flaira que flaira el ram;
cada volta que el flaira
llança d'amor un ai!
a cada ai! dues llàgrimes
li baixen cara avall.

" Lo ram del segador. II", Jovenívoles , versos 1-8

15 de març

[Santa Madrona]

Des de Grècia fins a França
navegaven amb bonança;
me s'alçà gran temporal
i la mar sa perla llança,
Barcelona, en ton sorral.

A la noble Barcelona
ja que Déu vos ha portat,
dolça patrona,
santa Madrona,
protegiu nostra ciutat.

"Santa Madrona", Pàtria

16 de març

S'estimba amb castells d'aigua l'esllavissada serra,
i al cru espetec s'esquerda l'Atlàntida trement;
los estels, dalt, aguaiten si esclata en llamps la terra;
la terra, si amb sos astres li cau lo firmament

"Gibraltar obert", L'Atlàntida versos 57-60

17 de març

[Patrici, apòstol d'Irlanda]

Des que eix Sol de nostra fe
aclari sos dies tèrbols,
lo dia del seu patró
los bons irlandesos
axécan en honor seu
la fulla de trèbol,
l'àlsan demunt de son front
tot resant lo Credo

"LXIII. Trèbol", Brins d'espígol

18 de març


Catalunya, pàtria dolça
com se perden tes costums!
lo de casa se t'empolsa
i amb lo d'altres te presums;
tes cançons les oblidares
tos castells los aterrares
en les flors de l'hort dels pares
ja no troba el fill perfums!

"La barretina", Pàtria

19 de març

[Dia del pare. Sant Josep]

L'infant Jesús demana pa
i sant Josep no li'n pot dar.
Lo Patriarca agafa l'eina
i a la ciutat va a cercar feina;
de porta en porta va dient:
--Dau-me treball, oh bona gent,
que vinc de fer un llarg viatge,
I no tinc res, ni pa ni hostatge,
per ma Esposa, ai!, i per mon Fill
que de la Glòria és un espill.--

Uns Angelets allí a la vora
li van dient amb veu que plora:
¿Per què no ho dieu
que vostre Fill és Fill de Déu?--

"Captant. I", Jesús infant

20 de març

[Equinocci de primavera]

Los núvols se'n van
lo cel s'asserena,
la neu s'aprima en lo cim
i en la vessant la congesta.
Les muntanyes i turons
lo vestit d'hivern se lleven,
posant-se'l de setí verd
tot gemat de perles.

"La primavera" Flors de Maria, versos 1-8

21 de març

[1886, Inauguració de les obres de restauració del monestir de Ripoll]

La plana major dels que assistiren, lo dia 21 de març de 1886, a la inauguració de les obres del monestir de Ripoll presencià una ceremònia que a molts féu venir llàgrimes als ulls. Després del solemne ofici i funcions religioses i patriòtiques del matí, nos reunírem en un col·legi, i, després de dinar en la sala principal, s'aixecà lo senyor bisbe del lloc de la presidència i, dirigint-se'm a mi, me posà al front una corona de llorer, dient-me commogut i plorant: "Vos corono en nom de Catalunya". [...] Aquella corona havia sigut teixida lo dia abans, per mossèn Jaume Collell, de dues branques tot just esqueixades d'un llorer que plantí jo mateix en l'hort de la rectoria de Vinyoles d'Orís, quan hi feia de vicari, i, a més, estava lligada i adornada amb un llaç ample llistat amb les simpàtiques barres de Catalunya, que expressament per aquell acte havia fet teixir Narcís Verdaguer...

En defensa pròpia, "Llorers espinosos"

22 de març

Sentint en lo mas
cantar l'oreneta
en son coixí de verdor
la Prímula se desvetlla.
estira els bracets
de ses fulles verdes
sols per fer enllà
lo llençol de gebre.
Obre sos blaus ulls,
son capciró aixeca,
com la pastora gentil
que ha fet un son sobre l'herba.
Mira al seu voltant,
a ses companyes desperta,
que s'alcen ací i allà
constel·lant tota la terra
d'unes estrelles
que el cel no en té de més belles.

"La primavera" Flors de Maria, versos 9-26

23 de març

[1881. 23 de març. Boda de Claudio López, marquès de Comillas, i María Gayón]

Sia en la mar serena de la vida
vostra barca l'amor i la virtut,
volant al port on lo Senyor vos crida,
lluny dels esculls on tantes s'han romput.

"Càntic al desposori de Don Claudi López i donya Maria Gayón. II, tercera estrofa", Barcelonines

24 de març

He llegit lo seu article sobre La Atlantida y no se de quina manera darlin les gracies, segur de que per be que ho fes, no sabría dárleshi com V. s ho mereix.
Molts altres s'en havien publicat en Espanya, moltes correspondencies y cartes l'havian alabada fora, mes cap document la havia aixecada tan amunt, ni cap crítica seva havia rodolat com la de V., fent rodolar ab ella mon poema, com si fos una taronja del jardí de les Hespérides eix pobre fruyt cullit avans d'hora y migrat com l'arbre que li ha donat la vida. "180- De Verdaguer a M. Menéndez Pelayo. 24 març 1879", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum I I (1877-1879)

25 de març

[1914. Mort de Frederic Mistral]

Feliç escaiença és estada per mi la de trobar a París, l'única vegada que hi só estat, a l'incomparable Mistral, que feia divuit anys que no s'hi havia acostat. Catorze en fa que jo l'havia vist a Barcelona, en la flor de sos dies, alt, ros i ben plantat com cap home hi haja, i guspirejant en ses paraules, en sos ulls i en son front espaiós, la flama del geni que jo admirava en sos llibres. Jo acabava de llegir Mirèio, i venia, per lo tant, ben preparat; mes mai la vista de cap home m'ha fet tanta impressió.

"París, 5 de juny", Excursions i viatges

26 de març

Vaig somiar que, no recordo si en poblat o en despoblat, vegí que m'abordava una serp esglaiadora, que de sobte s'adreçava davant meu. Jo corria, fugint d'un a banda a l'altra esfereït, mes ella corria més que jo, segant-me els passos pertot arreu. En una de mes fugides m'entrebanquí no sé com amb ella mateixa i caiguí sense remei en son poder. L'esglai que rebí al caure fou seguit d'un esglai major al sentir acostar lo feréstec rèptil. Aixís que em tocà frec a frec, la seva fredor estranya se comanà a tot mon cos i em sentí aturar la sang dintre les venes. La mort que m'hagués esdevinguda, no m'hauria corgelat així.

"Un sacerdot perseguit. IV ", En defensa pròpia

27 de març

Començà a caragolar-se a mon cos amb lligades i contralligades: donà una volta a mos peus i se'm quedaren immòbils; ne donà una altre a mos genolls i ja no els poguí doblegar; i aixís anà llgant mon cos amb nusos i més nusos fins sota l'aixella. Fet un novell Lacoont, jo m'estranyava d'estar viu encara; mirava a totes bandes i no veia ningú a qui demanar auxili. Veient la terra deserta i sorda per mui, aixiquí los ulls al cel i, a grans crits, reclamí a la Verge Maria, que d'altres i més reals perills m'havia tret en mos viatges per mar i per terra, i em vingué com una guspira de coratge.

"Un sacerdot perseguit. IV ", En defensa pròpia

28 de març

Prou veia que era endebades lluitar contra la fera, però, recordant.me de l'adagi "mort per mort, prova la sort", traient forces de flaquesa, m'arrisquí a fer servir mos braços que tenia encara lliures i dispostos, i, ¿cosa estranya!, al primer colp de braç que doní la serp quedà trencada per una de ses llordes anelles. Encoratjat per aquell primer succés, m'esforcí en rompre'n una altra i la trenquí, i rompent d'aci i d'allà, i esmunyint-me'n ara d'un braç, ara d'un peu, arribí a veurem deslligat.
Més, ¡oh dolor!, a semblança dels set caps de l'Hidra de Lerna, que al cauren un de tallat ne brotava un altre, sos horribles musos, tan fàcils com eren de rompre, eren fàcils d'afegir i es bellugaven al voltant meu en esses onduloses i immenses, de què jo no podia sortir. No era aqueixa una serpent com les que esglaien els viatgers en los sorrals de l'Àfrica, de deu metres de llarg, robusta com una jàssera, i plena de sant i de vida; era, al contrari de color trencat, malaltissa i brètola, mes era agafadissa com una romeguera, i em seguia i perseguia, i jo no podia alçar lo peu per fugir-ne sense veure-me'l encadenat. Proví d'escapar-me'n per tots cantons, mes sempre em vegí emmurallat dintre aquells cèrcols més esgarrifosos per mi que els de l'infern de Dante.

"Un sacerdot perseguit. IV ", En defensa pròpia

29 de març

La terrible batalla durà molt temps; quan jo, sentint minvar les forces, anava a defallir, sortida de no sè on vingué a donar-me auxili una venerable persona que no coneguí. Tots dos envestírem lo monstre i li aixafàrem lo cap, i poca estona després no en restava més que els horribles trossos que, encara vius, cuejaven sobre l'herba.

"Un sacerdot perseguit. IV ", En defensa pròpia

30 de març

Ara, al cap de vint-i-vuit mesos de lluitar a esclat de mort amb la calúmnia infame, de veure'm tirat ençà i enllà com lo blat en l'era; de veure'm voltejar en la roda del turment amunt i avall sense parar, un any i un altre any, veig clarament en la calúmnia la serpent de mon horrible somni. És malaltissa i dèbil, però és verinosa; és trencvadissa i moridora, però los que la sostenen tenen tots los medis per alimentar-la i fer-la reviure; amb grans treballs puc deslligar-me'n per un cap, mes tot seguit me torna a picar i empresonar-me per l'altre. Per onsevulla que vaja me la trobo; si enfilo un camí, a les quatre passes ja ensopego en algun de sos fastigosos replecs, entre els quals veig sorgir sa horrible testa, com si em digués, llanbregant-me de fit a fit, i fent.-me ganyotes amb sa llengua de víbora: "Per aquí es necessita influència, i jo la tinc abassegada tota i no en queda gens per tu." Si giro de camí me la torno a veure davant i a sentir-la com me diu amb insolenta xiulada: "Per aquí es necessikten diners, i tu ets un pobre." Si emprenc la fugida per una altra banda, i pertot arreu que vaga, me la veig i la sento: "Per aquí es necessiten amics i jo en tinc de molt alts, i, dels que tu tenies, alguns te n'he presos: se nmecessita diplomàcia; cal maneig; se necessita tot, i tu no tens res. Tu ets la petita mosca, jo só l'aranya, i et tinc presa i lligada en la xarxa immensa de mos fils interminables".

"Un sacerdot perseguit. IV ", En defensa pròpia

31 de març

Mon bon amich:
Grans mercés per son bonich y profitós llibre que acabo de rebre, Recorts d un excursionista.
Vaig llegirlo á bossins, ara l llegesch seguit y m agrada tant com la primera vegada. Es la millor guia y lo millor estudi que s ha fet d aqueix tros bellíssim del Pirineu. Lo felicito de cor.

"1520. De Verdaguer a C. Bosch de la Trinxeria. Barcelona 30 març 1887", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum XI (1899-1902)

1 d'abril

[1883. Verdaguer a Alger]

Alger se'ns presenta de sobte amb ses cases i temples, kasba i quartels, campanars i minarets, blancs tots com un vol de coloms marins que, fugint de la tempesta, se'n pugen esparverats per un rost de muntanya, a la vora de la mar; los carrers d'Alger moderns, paral·lels a la línia del moll, s'aixequen escalonats en los replants de la serra, com per veure, los uns per damunt les espatlles dels altres, què és lo qui hi passa.

"Alger", Excursions i viatges

2 d'abril

[Dia internacional del llibre infantil]

Una vegada era una home molt a la seva i de mal gènit que se n'anà a llunyes terres. Després de molts anys, acabada la feina que hi tenia, resolgué tornar a casa seva; mes, abans, sabent, que allà hi havia un ermità de molta saviesa i santedat, que donava bons consells a tothom que li'n demanava, com ell no n'estava sobrer, li n'anà a demanar també. L'ermità no li'n donà més que tres, que si els voleu saber veu-els aquí:
Per la drecera no deixis la carretera
No et fiquis en el que no et demanen.
Abans de fer alguna cosa important, dorm

"Els tres consells", Totes les rondalles

3 d'abril

Acabo de rebre ses belles Poesies, que he llegides mot per mot de cap a cap. Sobre totes m'han agradat les Pirinenques y l Tríptich del any ; será que les entench mes per ses mes filles de nostra terra.
Visca molts anys, pel present que m en ha fet, y Deu envie nous cants á la seva arpa.

"1092. De Verdaguer a Joan Maragall. La Gleva, 3 abril 1895", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum IX (1894-1896)

4 d'abril

La que era nuallosa es torna llisa
y, animada pel vent de la esperansa
--com de patir y de pujar no es cansa--,
va desplegant sa esplèndida valona
a l'acostar-se al cel,
mostrant-li, entre els palmons de sacorona,
sos bells rahims de dàtils
més colsos que la mel

"XLVI. Palmera", Brins d'espígol

5 d'abril

[Sant Vicent Ferrer]

Vicenç Ferrer, l'Àngel de nostra terra,
a aqueix Àngel del cel aixís li parla:
--Qui ets tu i què hi fas aquí?--I ell li contesta:
--L'Àngel Custodi só de Barcelona
i la guardo per ordre de l'Altíssim.

A aqueix nom adorable, s'agenolla
Vicenç i amb ell aquella enorme tribu
que com serpent immensa
al voltant seu en cercles s'és rotllada
Cau Barcelona de genolls en terra
i al Creador omnipotent adora
que li ha donat tan sobirà Custodi

"Sant Vicenç Ferrer", Barcelonines

6 d'abril

!Que hermosos són los matins,
los matins de primavera!
Cada bri porta una flor,
cada flor porta una perla,
cova un amor cada pit,
cada cervell una idea
s'omple el cel de resplendor
i d'hermosura la terra.

"Primavera ", Disperses

7 d'abril

[1891. Constitució de la junta fundacional del Centre Excursionista de Catalunya, sota la presidència d'Antoni Rubió i Lluch]

Excursionistes, que pel pla i la serra
en lo camp de la pàtria espigolau,
ajudau-li a collir lo que és a terra,
ajudau-li a servar lo que li cau.
Puix vostre cor en son passat s'abeura,
aconhortaula de tan bé perdut;
per ella sou vosaltres un brot d'heura
que s'enfila amorós a son escut.

"L'heura. Endreça", Caritat

8 d'abril

[1894. Estrena de "L'emigrant" per l'Orfeó Català, música d'Amadeu Vives]

Adéu, germans: adéu-siau, mon pare,
no us veuré més

oh! ¡si al fossar on jau ma dolça mare
jo el llit tingués!
¡Oh mariners, lo vent que me'n desterra
que em fa sofrir!
estic malalt, mes ai! ¡tornau-me a terra,
que hi vull morir!

"L'emigrant. III", Pàtria

9 d'abril

Francesc contempla agenollat i extàtic
eix Montserrat de roques gegantines,
i de son cor les troba en consonància.
A l'uníson amb ell l'aigua sospira
dins la caverna ombrosa: els degotissos
on traspua i perleja són les llàgrimes
que barreja amb sos llàgrimes a lo cingle.
Lo rondinar del vent entre les fulles,
lo remoreig dels boscos, lo monòton
bugonar de l'insecte i brunzidera,
li semblen gemecs de la natura
per la mort de Jesús, i aixís exclama
fent ressonar l'Alberna amb crits planyívols:
--Oh dolç Jesús, oh vida de ma vida,
jo en llibertat i Vós en un patíbul?

"Impressió de les llagues", Sant Francesc

10 d'abril

Plora Francesc, i més son plor s'adolla
a son Amor quan s'afigura veure
que amb los llavis oberts de ses cinc llagues
li sembla dir: --Francesc, si tu m'estimes,
quina prova me'n dónes? Si mon nunci
desitges ser, on és la teva insígnia?
Si mon ganfaroner, on ta llureia?--
Al mirar -se Francesc sens eixes rúbriques,
de tigres repta i sense cor als homes
que així a son criador botxinejaren
i deixen viu lo fill de Bernardoni.

"Impressió de les llagues ", Sant Francesc

11 d'abril

Veu's-el allí, veu's-el allí! En los aires
baixant cap a la terra encara fosca,
s'ovira un Serafí d'ales de flama;
i ses ales cobreixen de misteri
a l'Home -Déu, clavat per nostres culpes,
de peus i mans, sobre la creu divina.
Dins un núvol de glòria a l'ovirar-lo,
s'estremeix d'alegria; més al veure'l
cobert d'estigmes i de sang, daleja
partir amb ell tan dolorós suplici.
Lo Serafí s'acosta, i amb ses ales
l'estreny, i cremorós com un metèor,
lo fereix amb un raig de sa hermosura
que ensems l'adoloreix i emparadisa,
Sobre l'altar esplèndid de l'Alberna
Jesús mateix, com sobirà pontífice,
davant la mar, la terra i l'hemisferi,
ses mans esgalabrades imposant-li
per sa còpia viventa se'l consagra
en son designi de salvar als homes.

"Impressió de les llagues", Sant Francesc

12 d'abril

Que tristes sou, presons de Moreria,
pel cristià que hi viu i mor esclau!
A son país ¿qui el tornarà, oh Maria,
pobre catiu, si Vós no l'hi tornau?

" Himne a la Verge de la Mercè", Càntics

13 d'abril


Cascades mil esqueixen ses ones de bromera
per escalons de pòrfir i balmes de cristall,
i estols de blanques nimfes desfan sa cabellera
per remolins d'escuma, seguint-los riu avall.

L'Atlàntida, "L'hort de les Hespèrides", versos 117-120

14 d'abril

Colliren a faldades les donzelles
pèsols d'olor, violes i roselles,
i al veure dins lo temple lo cavaller Gentil,
entre ell i Sant Martí les comparteixen
i a ruixades al front les hi espargeixen,
com en lo front dels arbres fruiters lo mes d'abril.

Canigó "Cant primer. L'aplec, versos 67-72

15 d'abril

Atlants, ai de vosaltres!, mes ai de vostre imperi
que, com lo sol, davalla de son migdia al mar!;
açò que els cels nos diuen amb llengües de misteri
malalta en sos desvaris la terra ho diu ben clar.

L'Atlàntida, "Los atlants", versos 90-93

16 d'abril

Són les ànimes que estimen
esposes de Jesucrist,
i a mi, que d'amors febrejo,
no em crida mai a son llit.
¡Que en deu ser de dolç lo veure'l
si l'enyorar-lo és tan trist!

"Enyorança del cel", Idil·lis i cants místics, poesia dedicada "A mon amic i mestre D. Marian Aguiló"

17 d'abril

Las vidas que m agradan mes son las dels Sants mes enamorats de Deu, pel estil de Santa Teresa (que ja la tinch) y San Estanislau de Cosca. Tinch tambe la de S. Ferancesch, y, assi dalt, lo Flos Santorum de n Rivadeneira. Si hi trobavas un Atlas y una Geografia castellana, compramels, y, per no haverho de portar tu, dónaho al Antoni de casa Pico, que ho embolicara al pujar, ab l altra cosa.

"38. De Verdaguer a Jaume Collell, Viladecans (Sant Boi de Lluçanès), devers agost 1871", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum I (1865-1877)

18 d'abril

¡Qui poguès esqueixar tota la vida
i escriure-la millor
com al deixar la carta corregida
s'esqueixa el borrador!
¡Tota de nou qui la pogués escriure!
Senyor, Vós ho fareu:
per qui us estima és com tornar a viure,
viure per Vós, mon Déu

"Cap d'any ", Disperses

19 d'abril

A Sant Genís dels Agudells
si n'hi ha una pobre dona
que plora en un barracó
al veure-s'hi vella i sola,
sense pa, ni abric, ni res,
com un aucell sense ploma.
Era bo lo seu marit:
la mort l'hi tirà a la fossa;
era millor lo fill seu;
lo castigà la gent mora.
Pobreta! De què viurà,
de què, sinó de l'almoina?

"Nostra Senyora de l'Ajuda", Barcelonines

20 d'abril

Tot mirant a Catalunya
s'ha sentit robar lo cor;
--Què puc fer per ma estimada?--
va dient tot amorós;
si del cel vol una estrella,
des d'ací l'abasto jo.

Montserrat. Llegendari. Cançons. Odes "Don Jaume en Sant Jeroni"

21 d'abril

--Perdonau-los tots, mon Pare,
que no saben lo que fan--,
i girant-se envers sa Mare,
li encomana Sant Joan:
--Ací tens la Mare meva;
i aquí, Vós, lo fill amat--.

"Passió de Nostre Senyor Jesucrist", Càntics

22 d'abril

Pels aimadors
vessen les flors
mel de sos calzes
i aigües d'olors
i enmis dels salzes
es petonegen
i saboregen
tendres amors

" Viudesa", Jovenívoles

23 d'abril

[Dia del llibre. Dia de la rosa. Sant Jordi]

Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d'esbarzer,
també les de Palestina
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.
Ne tinc d'encara poncelles
que són un calze d'olor;
n'hi ha de blanques i de vermelles.
Triau roses i roselles
firetaires de l'amor.

"Gener. Dia 1. La fira de Sant Jordi ", Roser de tot l'any

24 d'abril

Passà ma joventut; sobre ma testa
no escampa ja l'hivern flor de ginesta,
sinó flor d'ametller.
Ma vida terrenal és a la posta,
l'eterna primavera se m'acosta;
quan hi entraré, oh Abril, en ton verger?

"Octubre. Dia 23. Tardor", Roser de tot l'any

25 d'abril

[1595, mort de Torquato Tasso]

Passejà encara algun temps, sense trobar repòs, ses malalties i sa tristor per algunes ciutats d'Itàlia. Per últim, sabent que li estava designada la corona de llorer del Capitoli, partí cap a Roma, prop d'a on fou trobar per uns nebots del papa; essent acompanyat a sa presència, fou rebut amb gran honor i allotjat en lo mateix Vaticà. Al sentir-se malalt de febre, féu transportar-se al convent de Sant Onofre, volent morir cristiana i pobrament, acompanyat d'un religiós i abraçat amb lo crucifix, i, sense recança de la corona que l'endemà havia de rebre en la terra, més li valdria la corona que rebria en lo cel.

"Apèndixs. I, sis articles inèdits. Tasso" En defensa propia Narcís Garolera.

26 d'abril

Sovint a l'aspra i mortuòria celda
arriba el crit salvatge de Griselda
que, boja, va cridant:-Gentil, Gentil!-
i estesa al vent sa cabellera rossa
amb sa nevada mà truca a sa fossa,
on altra flor no hi portarà l'abril.

Canigó "Cant onzè. Oliba", versos 163-168

27 d'abril

[1881, festes del mil·lenari i coronació de la Verge de Montserrat ]

Y com exa Coronació vindrà á ser com la sanció pontifícia y aprobació canónica del títol que á la Senyora li dona'l nostre bon poble, de Reyna y Patrona de Catalunya, nos ha semblat ocasió avinent, y per demés propicia, pera convidar á tots los trobadors, á qui plau lo rimar en nostra materna llengua, á ferli'n ofrena d'una Corona poètica, que sia com la garlanda reyal de Maria trenada ab las flors de la Gaya Ciència catalana, ja d'antich avesada a endreçar tendres Virolays a la Madona de Montserrat.

"Primera lletra de convit de Jacint Verdaguer i Jaume Collell als poetes catalans. 1 gener 1881", Apèndix II, Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum III (1880-1882),

28 d'abril

Veieu-me aquí, Senyor, a vostres plantes
despullat de tot bé, malalt i pobre,
de mon no-res perdut dintre l'abisme.
Cuc de terra vil per una estona
he vingut en la cendra a arrossegar-me.
Fou mon bressol un gra de polsinera,
i un altre gra serà lo meu sepulcre.
Voldria ser quelcom per oferir-vos,
però Vós me voleu petit i inútil,
de glòria despullat i de prestigi

"Sum vermis", Flors del Calvari, versos 1-10

29 d'abril

[Dia de la dansa]

I la roda de flors donava voltes
com la roda d'un torn de terrissers
i voleiaven cabelleres soltes
com raigs de llum damunt d'un claveller.

I es movien airoses les vermelles
barretines al so del flabiol,
Oh Catalunya, de tos camps roselles
que ja coneix ha tres mil anys lo sol.

Karnak pintà eixa gent en sa muralla
amb aqueix tro de púrpura en los fronts
quan feren tremolar en greu batalla
lo trono de granit dels Faraons.

"L'Empordà", Pàtria

30 d'abril

És del Cadí la serralada enorme
ciclòpic mur en forma de muntanya
que serva el terraplè de la Cerdanya
per on lo Segre va enfondint son llit.
Resclosa fóra un temps d'estany amplíssim
a on, en llur fogosa jovenesa,
aqueixos cims miraven la bellesa
de son alt front avui esblanqueït

Canigó. "Cant IV. Lo Pirineu", versos 65-72

1 de maig

[1859: primers Jocs Florals restaurats de Barcelona. 1881: discurs presidencial de Verdaguer. Festa del treball]

Tot estava a punt a Catalunya, tot estava disposat com per la sàvia mà de la Providència, per replantar-hi aqueixa gaia i poètica institució dels Jocs Florals, veritable Desperta ferro de Catalunya.

"Record necrològic de l'Excm. Sr. D. Joaquim Rubió i Ors [...]", Discursos, articles, pròlegs

2 de maig

Les dolces olors
de totes les flors
dins un encenser aplegar voldria
sols per encensar
vostre hermós altar,
de dia i de nit,
aquest maig florit
oh, verge Maria

"Mes de les flors. Dia 2 ", Roser de tot l'any

3 de maig


Oidà, nines, oidà!;
ja el tres de maig arriba,
la fira dels festeigs
de fadrins i de nines,
la fira dels amors,
la reina de les fires

Jovenívoles, " La fira de Vic"

4 de maig

[Dia de la mare, festa variable, primer diumenge de maig]

En lo piset més humil
del carreró de la Cera
canta una mare gentil,
com aucell en primavera

Canta una hermosa cançó,
la de l'Infant i la Dida,
tot abraçant l'infantó
que les llàgrimes oblida.

"Per què canten les mares?", Caritat

5 de maig

Trobador del mes de maig,
rossinyol, refila i canta,
mes no deixes eixos cims
per los vergers de la plana;
no hi vinguis a la ciutat,
que hi ha una gent molt ingrata:
diu que estima els aucellets,
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor
los posa dins de la gàbia

"A un rossinyol de Vallvidrera" Barcelonines

6 de maig

[1877. Festa dels Jocs Florals de Barcelona. Premi de la Diputació de Barcelona a L'Atlàntida

Lluit se veia una perla
al bell pregon de la mar;
molts pescadors per haver-la
de cap s'hi deixen anar.
Un de jove, de l'onada
trau la flor dels somnis seus,
mes al dar-la a sa estimada
cau sense vida a sos peus.
Per tu, oh pàtria! dintre l'ona
vaig altra perla a collir:
del viure ¡què se me'n dóna
si tela puc oferir?

" Somniant l'Atlàntida", Pàtria

7 de maig

[ L'ermita de la Gleva ]

Difícilment pot trobar-se estada més bonica i millor per un poeta, i sobretot per un poeta sacerdot i vigatà, que aquest santuari. Està bellament assegut en un montícul a la vora del Ter, que com una ampla falç de plata llueix a ses plantes; a mà dreta té el verdós Montseny. i a mà esquerra el Pirineu, gairebé tot 'any blanquinós de neu, i, davant, una serra més humil que lliga l'un amb l'altre, fent de muralla de verdor a la plana.

"Un sacerdot calumniat. VI" , En defensa pròpia § 1

8 de maig

Ja hi he navegat prou
per les mars de la terra
de golfos de neguit,
d'onades de tristesa.
Barqueta mia, anem,
anem's-en, barca meva,
cap a la mar del cel,
avui que està serena.

Al cel, "Anem", versos 1-8

9 de maig


Bon sant, bona vigília. Ahir feia plaer passar per la Rambla de Catalunya; des de la plaça d'aquest nom fins al carrer de la Diputació, estava feta un lloredar. Part d'amunt, l'arbre estimat dels hèroes i dels poetes estava tot a banda; aquí se n'alçava una garba, allà una altra, mes les garbes se tornaven bardisses i les bardisses bosc espès i seguit, que no cabent en una cara de la Rambla se'n passava a l'altra apilotant-s'hi i estenent-s'hi en planes interminables. En algunes d'elles tal vegada lo llorer era vingut de les costes del Masnou o dels soleis de Garraf, puix estaven les branques ja clapejades de ses blanques flors primerenques, que donen una dolça varietat a la gran olor que les fulles despedeixen.

"Diumenge del Ram", La Creu del Montseny 2 d'abril de 1900

10 de maig

[Job]

El més ric fou d'Orient,
el més pobrissol és ara:
totes les coses perdé,
sinó a Déu, qui les ha dades,
i qui té a Déu ho té tot
en esta vida i en l'altra

"Job ", Disperses

11 de maig

[Festa Major de Ripoll, Sant Eudald]

Els dos monjos entraren al reliquier com a casa seva; mes, un cop foren a dins, els sobrevingué una dificultat impensada: a cada banda del reliquier hi havia un rengle de cossos sants. Quin serà el que la Providència haurà destinat a Ripoll? De prompte, el cos de sant Eudald, que estava al mig de tots amb una campaneta a la mà, els féu un signe i ells, encomanant-s'hi molt de cor, el prengueren, l'un pel cap, l'altre pels peus, i a més córrer picaren de sola església avall.

"Les relíquies de Sant Eudald" Rondalles,

12 de maig

[Dia escolar de les matemàtiques]

A una nit vella li volguí contar
los diamants que lluen en sa roba.
--Abans conta mes flors --digué l'abril.
L'aire digué: --Primer conta mes volves.--
La platja me digué: --Conta mes gotes.--
jo de contar parí:
no hi havia més xifres en ma nombra.

"Compte ", Al cel

13 de maig

La posició de Ginebra és encantadora i no se sembla a cap altra; indolentment recolzada al repeu de la muntanya Salève, s'emmiralla en l'immens estany que en forma de mitja lluna llueix a sos peus, com una hermosa obrera que, cansada de treballar, s'acaba d'asseure en aquella vora, sembrada de palaus i cases de plaer i blanques viles, d'on, com alats misatgers, li vénen, matí i tarda, airosos vaporets i veleres barques, gavines d'aquesta singular i reduïda mar dels Alps.

"Ginebra, 14 de maig", Excursions i viatges

14 de maig

[1893, Separació definitiva dels marquesos de Comillas, a instància del bisbe Morgades]

Quan l'endemà em vegeren sortir cap a Vic, amb la maleta a la mà, tot sol, amb prou feines arribant-me els diners per pendre bitllet de tercera, per mos enemics --jo no sabia que en tingués encara-- fou un veritable triomf. La quimera esclatà, llancant darrera meu una carretilla d'insults més que d'acusacions, per acreditar aquell adagi: "D'arbre caigut tothom fa llenya". Deien que em deixava enganyar com un beneit; que anava a empobrir la casa amb tanta caritat; que amb les almoines, per mi cosa sagrada, sostenia gent perduda i de mal viure; que amb elles m'havia fet barba d'or, retirant-me per ric, amb la maleta plena de bitllets de banc; que havia tingut l'atreviment de dir los sants Evangelis a algun malalt (com aconsella el ritual romà); i que fins havia arribat a resar los exorcismes (com si fos pecaminós un reso que el sant pare Lleó XIII acabava de publicar);i, per últim, que volia fundar una secta, filla o a lo menos propparenta, de l'espiritisme.

"Un sacerdot calumniat, IV", En legítima defensa §3

15 de maig

[Dia de la poesia]

La poesia és un aucell del cel
que fa sovint volades a la terra,
per vessar una gota de consol
en lo cor trist dels desterrats fills d'Eva.


"Què és la poesia?", Aires del Montseny (1901)

16 de maig

[Al Corpus, festa mòbil]

Aqueixa és la del Corpus magnífica diada,
l'adéu del Maig, la porta d'argent sobredaurada
que avui la primavera rient obre a l'estiu:
estiu millor vol dar-nos lo Sol-Eucaristia,
que, eixint-se dels sagraris, esqueixa en aquest dia
la nit que el té catiu

"La processó de Corpus ", Eucarístiques, versos 31-36

17 de maig

[1845, naixement del poeta; 1902, trasllat a Vil·la Joana]

Lo matí de ma infantesa,
quin matí fou tan hermós!
lo cor vessava de càntics,
lo camp vessava d'olors.
Jo em sentí unes ales nâixer
i volí de flor en flor,
a quiscuna que em somreia
li dictava una cançó;
si cançons no li plavien,
li donava un bes o dos.

"Les tres volades", Idil·lis i cants místics

18 de maig


Set cants misteriosos té el poema
set florons que durà en sa diadema
Santa Maria de Ripoll al front;
set cels de pura i divina bellesa,
la Bíblia al cor de Catalunya impresa,
present, passat i esdevenir del món.

"Cant XI. Oliba", Canigó

19 de maig


Niuada de calàndries, poetes de ma terra,
jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar;
avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra
ai!, qui us sentís a l'hora de l'alba refilar!

" La Plana de Vic", Pàtria

20 de maig

[1888, Inauguració de l'Exposició universal de Barcelona]

Lo segle donà un tomb, i Barcelona
se desvetllà amazona,
i al veure aqueixa mole* davant seu,
li donà un cop de peu.

Los que li feren guerra
se deien ells amb ells; --Què hi farà allí?--
Ella enfeinada va aplanant la terra,
la rega amb son suor i en fa un jardí:
ne fa un jardí on soterra
sos inmensos oprobis i dolors;
aquells murs que li feren de cilici
sos grillons i improperis
la Torre del suplici,
tot ho cobreix amb un mantell de flors.

*El castell que rebia el nom de Ciutadella

"Lo parc. Exposició Universal de 1888 ", Barcelonines

21 de maig


En lo bo del mes de maig, algunes d'aquelles parades són veritables cascades de flors i devessalls de verdor que semblen rajar i abocar-se al cor de Barcelona. Al passar distret per entre els dos rengles de plàtans que s'abracen allí dalt part d'amunt de les cases, i es clouen en atapeïda volta gòtica, m'he fet il·lusió de veurem tot plegat dins un temple immens fet de brancades de fullatge que té a cada banda una renglera d'altars fets de robins, safirs, esmeragdes, topazis i de tota mena de pedres fines. Mes, les flors, com ses germanes les il·lusions, passen de pressa, i de ram en ram, i de toia en toia desapareixen com per art d'encantament abans del migdia, hora en què també han pres volada gairebé tots los aucells

Lo Jesuset de la Rambla (del portal lateral de Betlem)

22 de maig

[1885. Mort de Victor Hugo]

Mistral i en Victor Hugo representen avui les dues grans corrents de la poesia contemporània; aquest canta les conquistes de la llibertat i els pobles anant en romiatge al temple de la raó, i l'altre lo retorn a la deserta llar dels avis; l'un té escrites en son escut les tres paraules Liberté, Egalité, Fraternité, i l'altre hi té les que tenim en los nostres los trobadors de Catalunya: Patria, Fides, Amor.

"París, 5 de juny", Excursions i viatges

23 de maig

De genolls sobre llurs cendres,
de l'amor cerca el caliu.
Vigília de Pentecostes
demana al Sant Esperit
li n'envie una guspira,
mes que sia per morir.
Li'n demana una guspira,
li n'envia tot un riu;
d'aquell riu , ai!, les onades
no les pot pas obeir:
com un mort cau llarg en terra
i en gran deliqui esllanguit

"XXVIII. Sant Felip", Lo somni de Sant Joan

24 de maig

[1886, Verdaguer a El Caire]

De bon matí passam lo gran pont del Nil, que obren cada migdia per donar pas als barcos i ens dirigim a les piràmides de Gizè per una carretera, bona i còmoda, mes despullada de tota poesia. [...] Al veure's de sobte als peus d'aqueixa muntanya de pedra, l'única aixecada per la mà de l'home, un sent com una estranya impressió de terror i de fred, diferenta de la que fan les altres muntanyes alçades, pastades, amotllades i vestides per la mà de Déu. [...] ¡Quin túmul alçat a la gola del desert, com desafiant-lo amb ses feres i vents i tempestes! ¡Quin guaita per veure'n venir lo simoün que ha d'escombrar de pols i de gent aqueixa terra tantes vegades!

"Caire, 24 de maig", Dietari d'un pelegrí a Terra Santa

25 de maig

[1895, mort de Josep Yxart]

¿Que hermosa jo la'n trobí
l'entrada d'aquesta vida!
Mes d'ençà que la conec
trobo millor la sortida:
me fa enveja el que se'n va,
me fa pena el que hi arriba

"A la mort d'Yxart", Disperses,

26 de maig

[1884. Visita de Sant Petersburg. Felip Neri]

Los palaus que adornen les vores del Neva són a dotzenes, mes, no sé si per estar monòtonament afilerats, com soldats rasos, o si per estar dolorosament castigats per la duresa del clima, o per ésser d'arquitectura poc lluïda, no fan l'efecte que se n'espera.
Los jardins, particulars i públics, tenen totes les desventatges del clima. Los arbres d'eixos llargs passeigs de vora el Neva, estan avui, 26 de maig, nusos, sense una fulla, com al cor de l`hivern, esperant la Pasqua florida, que deu venir ací per Sant Joan.

"Sant Petersburg, 26 de maig", Excursions i viatges

27 de maig

Los crits de dolor
ja són de gaubança
los jolius aucells
tornant a llur branca:
també els ha salvat
Aquell que el món salva

"Les caderneres", II

28 de maig

Molt Sr. meu y amich: acabo de rebre son nou himne La salve dels monjos, y li'n dono les gracies ab tot mon cor, tan per l'amabilitat que ha tingut en enviarmel com per haver empleat sa inspiració en animar mos pobres versos.

"219. De Verdaguer a Julià Vilaseca. 28 maig 1880", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum III (1880--1882)

29 de maig

Amor i dolor
són dues germanes,
que dalt de la creu
se són abraçades

"LXII ", Flors del Calvari

30 de maig

"La Maleïda"

Veus-e-la aquí; mirau sa gegantina altura:
es queden Vignemale i Ossau a sa cintura,
Puig d'Alba i la Forcada li arriben a genoll;
al peu d'aquest olímpic avet de la muntanya
són salzes les Alberes, Carlit és una canya,
lo Canigó un reboll.

Canigó "Cant quart. Lo Pirineu", versos 137-142

31 de maig

Digué l'Amic a l'Amat
--Per lo molt que m'heu donat
trist de mi, què us donaria?--
Digué l'Amat a l'Amic:
--Dona'm ton cor fredolic,
que d'amor te l'ompliria.

"1", Perles del llibre d'Amic i d'Amat

1 de juny

[...] Allí abaixa el rem, l'ensenya a aquells pastors i pagesos i els diu:
--Bona gent: ¿sabríeu dir-me què és això?
--Ai, ai! Quina cosa de preguntar!-- li respongué el més vell, i, per lo tant, lo més autoritzat de la rodona--. Això és un culller.
--Què dieu que és?--preguntà el mariner, no entenent la paraula.
--Un culler-- replicà el vell
Més, què és un culler?-- preguntà l'empordanès.
Una cullera grossa o una pala per remenar lo blat de moro dins la olla.
--Doncs, aquí em quedo -- respongué el mariner. I tal dit, tal fet.

"Lo mariner de Sant Pau", Rondalles

2 de juny

Lo 2 de juny [1895] trobí en la sagristia de Sant Felip Neri al no tan fidel com antic company mossèn Collell, qui, enfadat de que jo encara fos a Barcelona, a on ell, sent canonge de Vic, passa la meitat de l'any i de la vida, se posà a cridar, fora de si, per assustar-me, dient que aquell mateix dia ho anavfa a dir al senyor bisbe. Aqueix esclat d'ira de mossèn Jaume fou lo primer llampec de l'esgarrifosa tempestat, si no la guspira elèctrica que la desencadenava sobre el meu cap.

"Un sacerdot calumniat. IX", En defensa pròpia

3 de juny

[1886, festa de l'Ascensió. Verdaguer arriba a Barcelona després del viatge a Terra Santa]

Som a casa nostra, de tornada del viatge que més desitjava nostre esperit. Pel cristià i pel sacerdot que ve de Palestina, ¿quin altre viatge pot haver-hi interessant? Hem anat a cercar quelcom més que lo que acostumen a cercar los que naveguen, quelcom que val mès que l'or i la plata, i ho hem trobat i ho portam. Venim carregats de records preciosos d'aquells que no s'obliden: fins les imatges dels divins personatges de la Història Sagrada nos van seguint.

"Diada de l'Ascensió de 1886 ", Dietari d'un pelegrí a Terra Santa

4 de juny


Les flors són les amigues més íntimes dels aucells i els aucells apar que estiguen més a pler entre ses amigues i companyones les flors. Uns i altres són los fills predilectes de la primavera i surten al mateix temps. Diríeu que les poncelles esperen la cançó dels aucells per esbadellar-se i obrir, o bé que els aucells en lo jardí esperen la sortida de les primeres flors per entonar-hi les primeres cantades. Sembla talment que es busquen los uns als altres, i que afectuosos se criden a la soledat perquè ningú els destorbe el plaer de sa sagrada companyia.

"Lo Jesuset de la Rambla" (del portal lateral de Betlem, Boletín de conferencias de San Luís Gonzaga

5 de juny

[Dia mundial del medi ambient]

Una vegada, Déu nostre Senyor cridà a l'home i als animals, oferint-los un do si li sabien demanar. L'home demanà manya i força. Lo llop que ho sentí digué:
-- ¡Que tonto és l'home de no demanar més que força i manya!
Lo lleó respongué:
No ha demanat més que força i manya; mes a mi em treurà del bosc i a tu de la muntanya.

Folklore. Tradicions

6 de juny

[1897. Mort de Marian Aguiló]

Oh! vós qui per lo nom i per la pensa
sou l'Aguiló de nostra Catalunya,
vós qui heu seguit des d'Aragó a Colliure
ses gegantines serres d'una a una,
collint, perles del camp, sos cants i gestes,
flors que amb mà barroera el segle esfulla.

i amb les seves poètiques rondalles
alguna estrella del zenit caiguda;
entre les palmes d'Elx i de Mallorca
o entre les neus puríssimes de Núria,
tot davallant des de l'afrau al córrec,
somniós enfilant-vos a l'altura,
portat en ses atlètiques espatlles
de l'infinit vers la celístia bruna,
no la sentiu? no la sentiu com vola?
no la veieu com per los aires munta?

"Davant d'un mapa. A Marian Aguiló. Endreça", , Pàtria

7 de juny

[1640. Corpus de sang]

Catalunya, Catalunya,
i si ton present és negre
bé n'és més l'esdevenir

"Nit de Sang (7 juny 1640)", (1888) Pàtria

8 de juny

Sota el més meridional dels sis turonets que baixen del Tibidabo a Sant Martí de Provençals, com sis enormes graons d'una escala gegantina, a la banda del nord de l'església del Clot, s'estén, clapejat de blanques cases i vermelles teuleries, creuat i recreuat per camins i carreteres plenes de fang a l'hivern i de pols a l'estiu, el conegudíssim Camp de l'Arpa.

"Almoina retornada", Els pobres. Els sants

9 de juny


Des d'una finestreta del tren que per la via de Lió fuig com arrossegat per un mal esperit, contemplo, ben segur per darrera vegada, aqueixa gran ciutat que s'allunya i que, tot allunyant-se, sembla més gran. Estona ha que som fora de les esplanades, jardins i boulevards de vora el Sena; estona ha que en fugim en ales de vapor; mes sempre tenim un de sos interminables carrers a cada banda del tren, com empenyats en no deixar-nos sortir de la ciutat: fugim de son cor, mes no hem pogut sortir encara de sos braços, que s'estenen per la plana a través de rius i serres, com per lligar i engrapar la França lo mateix que un calamar monstruós engrapa sa presa.

"Sortint de París", Excursions i viatges

10 de juny

[1902, defunció del poeta]

Sens terrenal conhort en ma agonia
d'amics i de parents abandonat
abandonat com Vós morir voldria
a vostra creu dolcíssima abraçat.

Flors del Calvari

11 de juny

Germans de Filipines, rebí vostra corona
d'argent finíssim que fongué l'amor,
i d'un rei a la testa trobant-la pariona,
la volguí per la Reina del meu cor.

Montserrat, "Als catalans de Filipines que m'han enviat una corena de llorer d'argent ", versos 1-4

12 de juny

Mentre poi Sua Santità ha appreso con vero piacere che il Verdaguer, alla straordinaria sua valentia in genere di poesia, unisce tutte quelle qualità qui costituiscono un degno Ecclesiastico, gli ha ben di cuore impartita l'Apostollica Benedizione, ch'ella implorava per lui.*
* Quan el Sant Pare ha sabut amb gran plaer que Verdaguer reunia al seu extraordinari valor en el gènere de la poesia totes aquelles qualitats que formen part d'un bon eclesiàstic, li ha impartit de tot cor la Benedicció Apostòlica, tal com li demanava per a ell.

Transcrit d'un comunicat del Cardenal NIna en "221. De Manuel Mercader, bisbe de Menorca. 12 juny 1880", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum III (1880-1882)

13 de juny

Una vegada era un rei
que en tenia dues filles,
de cara lletja la gran,
la petitona bonica.
A la petita a milers
els pretensors li sortien,
mes ai!, a la gran ni un,
i això que se'ls mereixia,
puix era hermosa de cor
com l'altra ho era de vista

"La lletja", Disperses

14 de juny


No és gaire obirador damunt lo mapa
mon estimat poblet de Folgueroles:
son nom és una titlla
al peu del nom de les ciutats superbes,
però Déu l'ha posat entre les dues
muntanyes capitals de nostra terra,
com bri d'herba entre enormes miliaris.
És un pal de telègraf a on toca
l'elèctrica corrent que d'un a l'altre
envia la bonança riallera
o el temporal que udola com un monstre.

"La veu del Montseny", Aires del Montseny

15 de juny

Ministre d'exterminis que els llamps hi descarregues,
oh!, porta-m'hi entre onades de polseguera i fum;
per eixa nit reveure l'Atlàntida que ofegues,
deixa'm muntar tes ales, de ton flagell al llum.

L'Atlàntida " La catarata", versos 1-4

16 de juny

Mentres ven flor de ginesta
la processó va arribant,
torrent de llum entre ribes
de domassos verds i blaus.
Al so de la cornamusa
ve l'exèrcit de gegants
amb les seves gegantesses:
diu que són deu aquest any;
tots ells van armats de porra,
totes elles de ventall,
al Bou segueix la Mulassa,
fent-li records de Nadal;
les timbales timbalegen;
rugeix lo Lleó daurat
prop de l'Àliga que aixampla
ses ales com per volar
amb eixos monstres que fugen
del gran Déu dels cristians

"La ginestaire", Eucarístiques

17 de juny

[1895. "Comunicat" al Noticiero Universal ]

Pel mes de maig de l'any 1893, després dels Jocs Florals, se m'allunyà traidorament de Barcelona, amb la tàcita nota de boig, donant-me a mi l'excusa d'anar dos mesos a fora a cuidar ma salut, que, gràcies a Déu, no necessitava remeis. Si no content, hi aní resignat, i, darrera els dos mesos han passat dos anys, que hi prenc paciència, lluny de biblioteques a on poder consultar, lluny de mos editors, de mos llibres i fins de mos mateixos manuscrits.

"Comunicat", En defensa pròpia, §1

18 de juny

Això recorda un fet testimoniejat per los historiadors del Rosselló. Quan Sant Romuald, per tornar-se'n a Itàlia, anava a deixar sa ermita de la vall de Cuixà, sos habitants més fervorosos que avui, puix lo monestir està en mans protestantes, se reuniren en col·lotge, per assassinar-lo piadosament a fi de quedar-se amb les relíquies. Lo sant no volgué donar gust a sos fanàtics amics, en això de deixar-se matar, com jo no he volgut deixar-me llevar la vida per los meus, amb més raó que Sant Romuald, puix, amb molt sentiment, no puc enriquir-los com ell, amb un tresor de relíquies.

"XXIII. No em toquen a morts encara", § 8 En defensa pròpia

19 de juny

[1867. Discurs de les Acadèmies Literaries de la Font del Desmai. Abat Romuald]

Amics meus; Hermosa per demés m'ha semblat la idea d'aplegar-nos sovintet, ara que som en temps de vacança, los afectats al bon nom de nostra terra, per parlar una estona de ses cançons, de sos hèroes, de son passat i de son esdevenidor i amb sa escalfor fer reviure els assaigs poètics que en no pas tan llunyanes estiuades celebràrem.

"Discurs que per donar començament a les Acadèmies Literàries tingudes en la Font del Desmai [...] digué lo dia 19 de juny de l'any 1867", Discursos, articles, pròlegs

20 de juny

"Oh soca de nostres comtes,
Déu no et vol arrencar, no;
de les barres catalanes
tu en seras lo portador;
grans províncies les esperen
per gravar-les en son front,
los espanyols en ses armes,
los catalans en son cor

"X. Les barres de sang", Montserrat. Llegendari, cançons, odes,

21 de juny

[Solstici d'estiu. Lluís Gonzaga]

Castíssim Lluís
flor del Paradís.
--A quin lliri heu presa
la vostra blancor,
Àngel del puresa,
Serafí d'amor?
--No l'he presa a un lliri,
que l'he presa a un Cor,
regat pel martiri,
desclòs per l'amor.--

Castíssim Lluís
flor del Paradís.

"XXVI. Sant Lluís", Lo somni de Sant Joan

22 de juny

Pel mes de juny, si veiéssiu
al del matí quan lo sol
de son bressolet de núvols
s'alça escotorit i roig
traient del cel les estrelles,
brodant la terra de flors,
a ella abans que les altres
masies d'aquells entorns
ja des del coll de la serra
li fa l'ullet riallós.

"Lo niu dels meus amors ", Jovenívoles

23 de juny

Me diuen que V. està trist per mi; donchs, no n'estiga, puig jo, gracies a Deu, encara que estich més enterat de tot que tots vostès, estich molt alegre y m'atreveixo a dir ab Sant Pau: Repletus sum consolatione, superabundo gaudio in omni tribulatione nostra*.
Es una pluja de roses
la que ha caigut sobre mi;
a las mans que me las tiran,
Deu les vulla benehir

*(2 Corintis 7:4), "Em sento ple de consol i desbordant de joia enmig de tantes tribulacions com passem".

"955. De Verdaguer a Claudi López. La Gleva, 23 juny 1893", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum I (1892--1894)

24 de juny

[Revetlla de sant Joan]

Del bosc de Canigó són los fallaires
que dansen, fent coetejar pels aires
ses trenta enceses falles com trenta serps de foc;
en sardana fantàstica voltegen
i de mà en mà tirades espurnegen,
de bruixes i dimonis com estrafent un joc

Canigó "Cant primer. L'aplec", versos 175-180

25 de juny


Pobre viola! L'home et calciga
mentre el perfumes amb ton olor;
si no li fosses tan dolça amiga,
si l'espinasses com una ortiga,
te portaria sobre el seu cor

"Febrer. Dia 25 ", Roser de tot l'any

26 de juny

[ Dia internacional de les Nacions Unides en ajut de les víctimes de la Tortura]

Los que patiu en esta vall de llàgrimes
¿per què en contau los dies i les hores?
Passaran vostres penes com un núvol
i après us somriurà amorós i tendre lo cel,
que és la somrisa de l'Altíssim.
Aixecau los ulls los que estau tristos:
allà us espera l'alegria eterna,
allà totes les llàgrimes s'eixuguen;
la pena és lo preludi de la Glòria.

"Dedicatòria. Als que pateixen", Al cel

27 de juny

Sr. D. Lluís Carles Viada i Lluch.
Estimat amic: ¿Vos recordau dels agradosos passeigs que descabdellàvem a últims de la primavera passada pels voltants de Sarrià, des del torrent de les Oliveres fins al de Magòria, i des e Vallvidrera a on refilaven de bo i millor los rossinyols, fins a Pedralbes a on psalmejaven les Filles de Santa Clara? [...]
D'aquelles devotes excursions, que bé es podrien anomenar pelegrinatges, nasqué aquestes llegenda, poemet o lo que sia: quadro, ara ho veig, massa esquifit per tan bella i sobirana Imatge, dictat massa petit per endreçar-se a una Santa tan gran.

"Lletra-prefaci", Santa Eulària. Poemet.

28 de juny


Ningú em donà a casa López lo càrrec d'almoiner, ni tal vegada jo l'hauria acceptat, no per por de disgustos que m'hi esperaven i preveia, sinó perquè no em regoneixia amb lo do de la paciència, temps, incansabilitat i demés dons i virtuts que necessita un veritable almoiner.

En defensa pròpia "IV", §1

29 de juny

[Sant Pere i Sant Pau]

Só el mínim dels apòstols: visc de penes,
he arrossegat cadenes,
he dormit entre els morts del cementiri;
m'espera altre martiri;
mes, qui m'arrencarà de Jesucrist?

"Sant Pau" , Lo somni de Sant Joan

30 de juny

No és mort lo comte encara, sols es ferit,
es ferit de l'espatlla per arma vil;
no la manegen nobles, sinó assassins.
No tant com la ferida sent lo despit,
quan tots los seus veu caure i entre enemics;
quan veu que se'ls ne duen, pensa morir!

Canigó "Cant quint. Tallaferro", versos 162-167

1 de juliol

La menta traÿdora
floreix y no grana
tan enganyadora
com la glòria humana

"XXXVIII. La menta" Brins d'espígol,

2 de juliol

--Lo Comte m'ha duit sa filla
bella com un serafí,
perquè amb mes pobres pregàries
li traga els mals esperits;
mes com per traure eixa espina
jo no só agulla d'or fi,
mentres ella se'n mellora
jo me'n sento emmalaltir.

"Llegenda de Montserrat. VI. La tempesta", Montserrat. Llegendari, cançons, odes

3 de juliol

Són llenguatges del desterro
los llenguatges d'aquest món;
l'un porta dring de cadenes,
l'altre duu baf de presó,
l'un té mots que semblen d'odi,
l'altre, que són de rancor,
l'altre, lladrucs de blasfèmia
més feréstecs que els del llop.

"La parla del cel", Al cel

4 de juliol

Enmig d'una plana de cingles reclosa
com reina que guarden de dia i de nit
los braços de l'aspre Montseny i del Tosa
desperta somia la ciutat de Vic

"Ausona", Pàtria

5 de juliol

[Festa major de Vic. Sant Miquel dels Sants]

Jesús lo Cor se llevava
i a Miquel lo regalava,
canviant-lo amb lo cor seu;
i a Déu Miquel estimava
amb lo Cor del mateix Déu.

Des de llavors no vivia;
vivia en ell son Amat,
i exclamava nit i dia:
.-- La vida mia,
ja en la terra el cel m'heu dat.--

"XXIX. Sant Miquel dels Sants ", Lo somni de Sant Joan

6 de juliol

[1895, Sepeli de Frederic Soler, Pitarra]

Amb cent corones de flors
te'n veig anar d'esta vida:
tu te'n vas amb cent, de flors:
jo quedo amb una, i d'espines.

"A Frederic Soler en son enterro", Barcelonines

7 de juliol

Una vegada, un penitent s'acusà al confessor de que havia robat una corda. Lo pare confessor, després de fer-li algunes reflexions , l'anava a absoldre, mes lo penitent, intraquil, afegí:
-- És que en aquella corda estava lligat un bou...

"Lo bou", Rondalles, § 1

8 de juliol

A tu en particular, si jo t hagués d aconcellar, te diria que estudies molt y que penses mes avans d'escriure. Que ls scrits de 18 anys fan bergonya als 30, y que los que comensan a manejar la ploma massa d hora, són los primers que han de plegar.

" 299. De Verdaguer a Narcís Verdaguer i Callís. Barcelona, febrer o març 1882", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum III (1880-1882)

9 de juliol

[1848. Mort de Jaume Balmes]

Fins li estreteja la cambra
d'on l'ample balcó fa obrir
i al vell Montseny que s'hi aboca
li parla com un amic:
--¡Noble front de Catalunya,
marxapeu de l'infinit,
bé me n'has dites de coses
que jo al món no podré dir!

"La mort de Balmes", Pàtria

10 de juliol

Corona la columna sobirana
amb lo globo del món, que amb mà divina
a arrodonir ell ajudà a l'Altíssim
Mes lo globo corona'l amb sa estàtua,
sa estàtua gegantina,
en actitud profètica i solemne
signant a l'occident, de quina porta,
feta de por i de misteri ombrívol,
ell tenia la clau dintre sa pensa.

Barcelonines en "Lo monument a Colon"

11 de juliol

[Benet de Núrsia, copatró d'Europa amb Ciril i Metodi]

D'exèrcits de cordícols patriarca,
Benet puja al Cassino a edificar,
per lo diluvi de son temps, una arca
on se pogués la humanitat salvar.

Va a predicar la pau a gent de guerra,
a un segle d'odi va a parlar d'amor.
les eines du per treballar la terra
fe i caritat per treballar lo cor.

"VI. Sant Benet", Lo somni de Sant Joan

12 de juliol

Un dia jo plorava avergonyida
davant de Jesucrist crucificat;
passaven a ma vista enterbolida
los dies de ma vida,
i no en passava, ¡ai!, un sense pecat.

"Juliol. Dia 15. Santa Angela de Foligno", Roser de tot l'any

13 de juliol

Al compàs de les gràcies,
harmonisen sa dansa en les riberes
los pastors a l'ombriu de les acàcies,
i en lo cel blau les rítmiques esferes.
I mentre amb sos joiells i amb los de Ceres
l'enramallada Flora,
per cobrir de les illes la nuesa,
nova catifa de verdor ha estesa,
Iris, que el sol enyora
teixeix los set colors en sa garlanda,
que el cel pendrà per banda,
i del sagrat Olimp entre les bromes
los déus fan lloc al més valent dels homes

L'Atlàntida, "Cor d'illes gregues", versos 281-294

14 de juliol

[Aplec de Matagalls; festa mòbil, segon diumenge de juliol]

L'infatigable apòstol de Catalunya, mossèn Claret, pujà des de Viladrau a plantar-la en lo bo i millor de son apostolat, abans de ser Arquebisbe de Cuba. Aquell sacerdot admirable, aquell sant tan afavorit del cel com de la calúmnia a la terra, que visquè en un continuat martiri i morí en lo desterro, era ben digne de senyar a Catalunya, posant en son front, amb lo senyal de la Creu, la bandera de la redempció.

"Apèndix. La Creu del Montseny ", Aires del Montseny

15 de juliol

[Bonaventura, doctor de l'Església ]

Del Serafí encarnat per ben escriure
caldria ser un altre serafí:
Oh Vós en qui Francesc semblà reviure,
orneu a viure en mi.

Deixeu-me-la. si us plau, la vostra lira,
deixeu-me vostre cor,
i encès en la seràfica guspira,
al Sol d'Assís que vostres cants inspira,
alçaré el meu aletejant d'amor

"A Sant Bonaventura", Sant Francesc

16 de juliol

[1849. Fundació de l'institut religiós Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria]

Havent, gràcies al Senyor, tinguda la bona estrella de nàixer en lo recó de Catalunya que més estimava el Venerable Claret, vostre Fundador, i justament en lo temps en què l'omplia de gom a gom amb lo doll de sa paraula, lo més abundós que hi haurà abocat lo cel des de Sant Vicenç Ferrer; ja des dels braços de la mare m'enamorí d'aquella predicació, tan catalana i senzilla, com ardenta i feridora, que vosaltres heretàreu.

"Als molts Rvnds. PP. Missionistes Fills del Cor de Maria ", Veus del Bon Pastor

17 de juliol

[1893, mitjan juliol. Francesca Bonnemaison es casà amb Narcís Verdaguer i Callís, cosí del poeta]

Caríssima Francisca:
Veliaqui una floreta d aquestos camps, que a falta de cosa millor, li envio per recordansa, encarregantli un saludo afectuos á sos bons pares, que Deu li conserve.
Jacinto Verdaguer, Pbre.

Per guardar lo teu tresor
has trobat bona posella
del bon Jesus en lo Cor;
jo no so d'argent ni d'or,
so un pobre y vil pecador,
mes, pósam també dins ella.

" 1517. De V erdaguer a Francisca Bonnemaison", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum XI (1899-1902)

18 de juliol

Quan s'és retornat
sant Francesc sospira:
--Pagès, bon pagès,
digau-me, per vida,
¿esta aigua d'on és
que tant me delita?
--N'és aigua del pou
de vora la via.
Si és aigua del pou, lo pou és de vida,
que ja els meus amors
l'hauran beneïda.--
I els aucells del bosc
amb gran melodia:
--Ai dolços amors,
ai flor de la vida!--

A on caigué el Sant
Ara hi ha una ermita,
la de Sant Francesc,
Francesc s'hi moria

"Sant Francesc s'hi moria ", Idil·lis i cants místics

19 de juliol

Essent aixís, la capella de Sant Francesc s'hi moria, és de les poques del món dedicades a un Sant estant encara en vida, puix fou feta en l'any 1225, havent-se escaigut en 1226 la mort del Sant Patriarca. Lo retaule de l'altar major, degut al pinzell d'un vigatà de principis d'aquest segle, lo representa en son amorós defalliment, al punt en què el bon pagès li oferia l'aigua.

Nota de l'autor a "Sant Francesc s'hi moria ", Idil·lis i cants místics

20 de juliol

[Margarida, verge i màrtir]

"--I, tan bella i tan hermosa,
tu adores un Crucifix?
--Si só hermosa o no só hermosa
bé n'és més aquell que estim.
Si no em dónes l'amor teva,
promptament te faig morir.

" Santa Margarida", Diverses

21 de juliol

Dolça n'és la jovenesa,
però es fon com neu als dits;
mon cor és un niu de somnis
que hi van naixent i fugint,
esbart de colomes blanques
que se'n vola allà d'on vinc;
jo a tots los dic: A reveure,
Puix m'hi resta el més bonic
!oh dolç somni de la Glòria,
descabdellat, ai!, per mi!
Les estrelles per seguir-vos,
amor meu, a l'infinit,
tenen carros de topazis,
tenen rodes de safirs,
los aucellets tenen ales,
jo no tinc mès que el desig!
Palau de mes amoretes,
cancell d'or del Paradís
blaves portes de la Glòria,
quan serà que us veja obrir!

"Enyorança del cel. V", Idil·lis i cants místics

22 de juliol

[.Maria de Magdala, Magdalena.]

--Magdalena, dolça amor,
tu em tens al davant i em cerques.
--Ai, Jardiner del meu cor,
ditxosos ulls los que us vegen!
--Tu em vols amb roba de glòria,
Jo vaig amb roba de feina.
--Amb roba de jardiner,
per regar l'ànima meva.
--Quina virtut vols que hi plante?
--La de l'amor, que és tan bella.
--La de l'amor ja l'hi tens,
i de totes és la reina;
en lo cor on ella naix,
prompte hi riu la primavera;
en lo verger on trau flor,
tota virtut trau poncella

"Santa Maria Magdalena", Idil·lis i cants místics

23 de juliol

[1895. Verdaguer perd les llicències eclesiàstiques ]

Arribava, gràcies a Déu, al capdamunt del Calvari. Lo 23 de juliol, entre una i dues de la tarda, vingueren a visitar-me quatre enviats del tribunal eclesiàstic de Vic, fent-me saber de paraula i per escrit, que havia sigut suspès de llicències in divinis. Jo prenguí el document, i, de genolls en terra, lo posí als peus d'una imatge de la Mare de Déu a on és encara, demanant-li que em tingués sempre sota son blau mantell, com m'hi ha tingut fins ara

¡Cinquanta anys ha que us segueixo,
sempre m'heu tret a camí;
siau ma Estrella del vespre.
¡oh ma Estrella del matí!

" Un sacerdot calumniat. X", En defensa pròpia

24 de juliol

Al posar en la riba l'Àngel de Déu,
li diu així Cristòfol: ¡Oh! ¡Quin pes feu!
Per damunt les zumzades fent-vos de pont, he sentit en ma espatlla lo pes del món. --No ho estranyis--respon-li l'infantonet
i no el món , hi portaves a qui l'ha fet.
Per'xò de Christum Ferens duràs el nom.

"Colom. Cristophorus.", Jovenívoles

25 de juliol

[Cristòfol. Jaume el major, apòstol]

Molts conquistadors
ha tingut Espanya,
de quants n'ha tingut
sols Vós l'heu guardada.
Puix vostre bordó
val més que una espasa,
siau-ne tot temps
l'Àngel de la guarda
que el gran enemic la volteja encara.

"Juliol. Dia 25. Sant Jaume Patró d'Espanya", Roser de tot l'any

26 de juliol

L'embriac d'amor
a veus altes deia:
--Lo foc dóna escalf,
dóna escalf i alegra,
i s'arbora amunt
amb gran lleugeresa.
Aixís l'Amor fa
tres coses plegades:
alegra los cors,
alegra i escalfa,
i se'ls ne du al cel
muntats en ses ales

Perles del llibre d'Amic i d'Amat

27 de juliol

[1276: mort de Jaume I]

Així, al girar los ulls a nostre passat, per damunt les arpes de nostres trobadors, per sobre els capells de nostres cavallers i les corones de nostres comtes i reis, més gallard que les palmeres d'Elx, més fort que les oliveres mallorquines, més alt que els faigs i roures del Pirineu, nos apareix la figura geganta de Don Jaume.

Discurs presidencial dels Jocs Florals de Barcelona de 1881

28 de juliol

Cent vegades volguí recular, com qui entra en una balma esglaiadora d'on ningú ha escandallat los abismes; cent vegades deixí caure, defallit, lo mon de mes pobres inspiracions rostos avall, i altres cent vegades, com Sísifo, torní a pujar vers l'alterosa cima lo feixuc pes tan mal midat a mes espatlles de poeta

L'Atlàntida, "Pròleg"

29 juliol

[Adam]

¿Quan volaré per l'estrellada,
blanc ametller que hi veig florir,
de l'etern maig dolça primícia? ¡Oh paradís! ¡Oh paradís!

"In domum Domini ", Al cel

30 de juliol

Lo Rosselló
Cinc rius brollen d'aqueixa muntanya grandiosa,
cinc rius d'aigua de gebra, mig perles mig gel;
de tots amb les escumes lo Rosselló s'arrosa;
així sos raigs escampa l'estrella més hermosa
per los jardins del cel.

Canigó "Cant sisè. Nuviatge", versos 122-126

31 de juliol

[Sant Ignasi de Loyola]

Los soldats que et donaré
duran tots bandera blanca,
lo nom de Jesús al pit,
l'amor de Jesús dins l'ànima,
serà la fe el seu escut,
l'eterna glória sa paga
I, puig, noble cavaller,
me fas present de l'espasa,
vet-en aquí una de foc
que del cel te n'he baixada:
en lo puny hi ha una creu,
en la punta un doll de fama.--

"L'espasa de Sant Ignasi", Montserrat

1 d'agost

Amb los Àngels i Arcàngels
a Maria cantaré,
més hermosa que la rosa,
més florida que el roser.

Flors, voltau-la, aucells cantau-la,
que es Maria el sol de maig,
eixa aurora que enamora,
de sa cara n'és un raig

"Oh Maria!", Flors de Maria

2 d'agost

[1887. Mort de Francesc Casas i Amigó, poeta i advocat]

De l'infantó tenia la innocència,
lo seny de l'home vell,
son cor com gessamí llançava essència,
cantava com aucell.

"En la mort d'en Francisco Casas i Amigó", Pàtria, versos

3 d'agost

En la copia de la Balada de S. Francesch vatx cometre una falta ab que no he pensat fins ara, y es en los ultims versos quan diu:
Benehiu los cams
dels que l han bastida".
Hauria de dir:
Benehiu los fills
dels que l han bastida",
perque, cabalment, mes avall demano la benediccio pels mateixos cams, quan diu:
"la ciutat de Vich,
sos cams y masies".
Tambe hauriam de mudar la paraula dolces en dolsos, que en una poesia popular nos ha semblat, a tots, de mal efecte. Tot axo, si s hi es a temps; altrament, surt com, surti.

"56. De Verdaguer a Marià Aguiló. 3 agost 1874", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum I (1865-1877)

4 d'agost.

[1705. Guerra de Successió. Enfrontament victoriós d'un grup de vigatans contra forces borbòniques]

Des de Vic a Barcelona
veu los pobles en rebull;
les paraules que s'hi senten
són de ¡Visca l'Arxiduc!
Visca en Carles terç lo d'Àustria!
muira en Felip d'Anjou!...
Lo crit que s'alça en Ausona
pertot Espanya retruny

Pàtria, "Los vigatans (4 d'agost de 1705)"

5 d'agost

[Verge de les Neus]

!Que n'és de blanca
la neu novella
dalt d'una branca
del Pirineu!
Més blanca que ella
sou Vós poncella,
poncella i rosa
mare i esposa
de tot un Déu.

"Agost. Dia 5. La Verge de les Neus", Roser de tot l'any

6 d'agost

[1897: Verdaguer publica el primer dels articles titulats "Un sacerdot perseguit"]

... i se'm martirisa cruelment i sense parar amb tots los medis que donen los diners contra la pobresa; veient ara embargades mes obres literàries, única cosa que em restava, com una gota d'aigua en ma agonia; veient clarament que es tracta de fer-me morir de fam, vaig a contar, amb documents i detalls que faran esborronar als vinents, la història de mà negra, hipòcrita e interminable persecució, interrompuda en mes cartes

"Un sacerdot perseguit", En defensa pròpia

7 d'agost

[1895. Article anònim publicat a La Unión Católica ]

[Resposta de Verdaguer]
Un favor me fa l'articulista, i és d'haver fet patent lo que jo afirmava ja en mon primer comunicat: que dits amables senyors, de tant que m'estimen me voldrien tancar per faltat de judici.

"Un sacerdot calumniat. X", En defensa pròpia

8 d'agost

[Domènec de Guzman]

Sant Domingo de Guzman
desfila amb sa hermosa plèiade,
duent un lliri en sos dits
i sobre el front una estrella.

"XI. Sant Domingo ", Lo somni de Sant Joan

9 d'agost

Quan l'univers Déu trenque, així es veuran sos trossos
passar, entre despulles, horror i solitud,
lo sol caduc a palpes buscant sos cabells rossos,
i la mort de ses víctimes trucant a l'ataüt.

L'Atlàntida " L'enfonsament", versos 57-60

10 d'agost

[Sant Llorenç]

La festa major de Sous, que acabo de veure el dia de Sant Llorenç, ha sigut ben senzilla. Sos parroquians, que hi eren tots amb alguns convidats quiscun, no omplien pas un terç de la reduïda església. Aqueixa és ben desmantelada i pobra: mes la pabordessa l'ha escombrada per la festa, l'ha regada i hi ha escampat una faldada d'espígol, que ha collit venint de casa seva; ha tret lo sobretaula amb puntes llargues de la corcada calaixera, i les floretes i pitxers de l'armari, i, en aquesta, a falta de flor de jardí, hi ha posat flors de Sant Joan i corones de rei collides en lo cingle de Roca Pastora.

"L'ermita del Mont ",

11 d'agost

[Santa Clara]

De les minyones d'Assís
Santa Clara és la més bella;
bé ho diuen prou els galans,
mes ella no galaneja.
Qui coneix l'amor del cel
rebutja los de la terra;
qui ha trobada en son camí
de l'evangeli la perla,
qui el fi diamant ja té,
trepitja los gran d'arena

"Romanceret de Santa Clara. I. L'adéu al món", Sant Francesc, versos 1-10

12 d'agost


Per fi lo Dr. Milá me ha entregat lo poema*, que ha dit habia llegit ab molt gust. Habentli demanat son judici, me ha contextat [sic](t'ho diré ab franquesa, sensa anyadirhi y treuren res) que habia obserbat, en ell, molt coneixement de la llengua catalana en son autor, notables conceptes, y una gran facilitat en el metro; pero que hi trobaba falta d'unitat de gust, com que, ha dit, es un gust format per lo estudi dels clasichs del segle XVI y pels escriptors llemosins de esta nova era, tal volta (literal) no suficienment depurat. Mes ha dit li semblava estaria milló ab dos cants mes, pues que al principi se detenia mes que en son martiri.

* Dos màrtirs de ma pàtria, o sia Llucià i Marcià, 1863-1864

"1. De Francesc Masferrer a Verdaguer", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum I (1865-1877)

13 d'agost

Nostra Senyor li concedeix
lo que un ingrat germà li nega:
un serafí se li apareix
que de suaus consols l'anega.

Passa l'arquet suau i llis
sobre la corda que gemega,
i en la dolçor del paradís
són esperit ses ales plega.
[...]
D'una viola celestial
Francesc oí sols una nota,
¡Si del concet angelical
pogués sentir l'orquestra tota!

"Sant Francesc", Al cel

14 d'agost

[Festes o Misteri d'Elx]

Estant-se un cavaller anomenat Francisco Cantó passejant-se per la platja de Tamarit, vora Santa Pola, o segons altra versió, estant de sentinella en la torre del Pinet, que domina tota aquella costa, vegé aparèixer sobre les aigües i arribar una blanquinosa barca sense rems ni timó. L'anà a veure i trobà en ella una arqueta, damunt de la qual hi havia àngels pintats; i dintre, sota un rètol que deia Só per Elx, hi havia una hermosa imatge de Nostra Senyora de l'Assumpció i un llibre amb les cobles que es canten en la funció que des de llavors lo poble li dedica los dies 14 i 15 d'agost de cada any.

"Records de la costa d'Àfrica. Notes d'una cartera de viatge. 6 de març", Excursions i viatges § 8

15 d'agost

[1883. Verdaguer a l'aplec de Montgarri. Assumpció de Maria]

Entre dotze i una de la tarda d'ahir començaren a veure's baixar dels ports la gent de l'altra banda del Pirineu, que són los qui quasi per complert fan l'aplec. Los pastors se cobreixen lo cap amb un com solideu de drap blau, que adornen de vegades amb un brot d'herba; vesteixen tricot blanquinós amb ribet negre i duen esclops amb una enorme punta cap amunt. Los pagesos van amb trajo de burell o blau, des de la boina fins als amples pantalons; porten sabates grosses i ben ferrades i un bastó llarguíssim que saben rebatre quan los convé. Algunes barretines vermelles entre les boines i els casquets, i entre elles alguna de llarguísima plegada amb dos dobles al cim del cap.

Excursions i viatges. "L'aplec de Montgarre", carta a Mossèn Jaume Collell

16 d'Agost

[Sant Jacint]

Oh, sant meu, flor de Polònia
si jo us pogués assolir;
si, qui ha nascut argelaga,
pogués tornar gessamí,
com Vós, als peus de la Verge,
me n'aniria a florir

"Dia 16. A Sant Jacinto" Roser de tot l'any

17 d'agost

A Mataró hi havia un home tocat del cap, que feia de les seves amb gran disgust del veïnat i sobretot de la seva família. Aqueixa tractà de tancar-lo a Sant Boi i demanà consell al senyor batlle. Lo senyor batlle, que era molt determinat, els respongué:
.--Això rai! Feu-me'l venir.
L'hi feren anar i l'alcalde li digué si volia anar a donar un tomb amb ell.
--Voleu anar gaire lluny?--digué el boig.
--A Barcelona, i si allí estau animat per caminar, potser encara aniríem un xic més enllà.
--Prou, prou. Anem--contestà el boig. I dit i fet, prengueren un carruatge i cap a Barcelona falta gent. Un cop foren allí, com qui va a donar un passeig pel pla del Llobregat, se deixaren caure a Sant Boi. Lo boig, que no ho era bé, olorà alguna cosa de les intencions de sos acompanyants i abans d'arribar al manicomi baixà del carruatge i s'hi encaminà, avançant-se un xic de la comitiva. Trucà i digué que hi duien un boig que tenia la mania que era batlle de Mataró. Així que aquest arribà, els porters procuraren tancar-lo a dins, i com més cridava que era el batlle, més fort l'agafaven, fins que el tingueren reclòs a dintre. Prou costà desfer la troca ordida per aquell cap que creien sense cervell, i no es deixà pas engabiar en la bogeria, a on havia engabiat al senyor batlle de Mataró.

"Lo boig de Mataró", Rondalles.

18 d'agost

Mentres Maria bressava i vestia
son ros i tendre Fillet que no dorm
perquè no plore, ni en terra s'enyore,
dolça li canta, dolceta cançó,
No plores no , Manyaguet de la Mare,
no plores, no, que jo canto d'amor

"Lo noi de la mare", Càntics

19 d'agost

El diable de l'avarícia burxà de nou l'orella de la pastadora, dient-li de baix en baix: "I aquest pa, el més gros i millor de la fornada, hauries de donar a aqueix mort de fam? Malaguanyat seria!"
El pobre de Jesucrist des de la porta li preguntà humilment:
--Aqueix serà per mi?
I ella respongué asprament:
--Aqueix no!
Mentre deia aquesta paraula, amb la pala del forn hi posava el pà. Quan el deixà anar, se sentí un tro sec i esquerdat, acompanyat d'un fort terratrèmol. El pobre de Jesucrist havia desaparegut del portal i en son lloc es veia entrar una gran ona d'aigua, que no se sap si havia plogut del cel o havia brollat de la terra. El poble estava de peus en l'aigua, que anà pujant, pujant, i la casa del forn i totes les del poble amb ella anaren baixant, baixant, fins a colgar-se i perdre's en el pregon del que és avui encara estany d'Engolasters.

"L'estany d'Engolasters", Totes les rondalles

20 d'agost

La font de Sant Francesc raja abundosament i sens estroncar-se mai, amb goig ho dic, dintre lo terme de mon poble nadiu i no gaire lluny del camí que jo feia, sent estudiant, des de la casa de mos pares al Seminari, i ja de petit me'n sortia sovint per anar a beure, amb aquella aigua, que em semblava més fresca i més dolça que la de les altres fonts, alguna cosa més.

Pròleg, Sant Francesc. Poema.

21 d'agost

La terra és plena d'ànimes malaltes,
ai! ben sovint dins cossos malaltissos,
doncs se'm tragué de llur capçal, prenent-me
les llicències per dir Ego te absolvo.
Pel crim de no voler emparedar-me,
de les mans se'm prenia l`Hòstia santa,
sol diví que em baixava cada dia
per fer-me a mí pujar a les altures.
Se m'ha privat de fer almoina als pobres,
obligant-me a morir o a demanar-ne. Sols a mos ulls plorosos,
en mon dolor crudel,
ai! no se'ls priva de girar-se al cel!

"Avui fa dos anys", Disperses

22 d'agost

Mon estimadíssim amich y mestre: A la masia del Bach de Collsacabra, ahont he vingut á acompanyar al Sor. Bisbe, nos han arribat, á mi y á ell, los dos riquíssims exemplars del Cansoner*, que ns envia. Los dos l hem llegit; algun romans, tots dos plegats, de vegades sentintne cantar altres de semblants, als traginers que passan per sota la casa o als batedors de l era.
Ell n ha quedat agradat, jo enamorat com sempre, especialment dels mes bonichs y purificats. ¡Ab quin gran plaher veig que tothom ne parla y tots los periodichs se n ocupan, y com l hauria d animar á V. á publicar habiat un altre volum!
¡Quin be tan gran V. podria fer á nostres lletres en aqueixa secada que estan passant y en la ventada que ls amenassa!

* Lo romancer popular de la terra catalana. Volum I. Cançons feudals cavalleresques

"968. De Verdaguer a Marià Aguiló. Pruït, 22 agost 1893", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum VIII (1892-1894)

23 d'agost

[Rosa de Lima]

Del Nou Món jo só la Rosa,
Que Vós heu desclosa,
Sol del meu amor,
dient-me: "Sies ma esposa,
Rosa meva del meu Cor"

"XXII. Santa Rosa de Lima. Albada", Lo somni de Sant Joan

24 d'agost

[Festa major d'Igualada. Sant Bartomeu]

Estima-la de cor, noble Igualada,
la imatge de Jesús crucificat;
adora'l a sos peus agenollada
al qui els cels i la terra han adorat

"A Igualada" , Aires del Montseny

25 d'agost


L idea de l Atlantida me vingue realment d un capítol del Temporal y eterno *, en que parla de les grans catastrofes del mon, molts anys avans de somiar en fer lo poema ni en dedicarme á la poesia. Es una de les primeres impressions fortes que he tingut en mon frecuent tracte ab los llibres, que m entrá barrejada ab les rondalles de gegants e illes llunyes encantades, en que tots creyam en l infancia, y se m ha engrandit despres, en lo cervell, ab totes les fantasies de la joventut: los espectacles de roures esberlats pel llam, d'ayguats com lo de Vich, del que n vaig escriure sis poesies que he perdut, y de tots los desastres temporals que he hagut de presenciar en mar y terra.

*Juan Eusebio Nieremberg, De la diferencia entre lo temporal y lo eterno

"158. De Verdaguer a Jaume Collell. 30 desembre 1878", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum II (1877-1879)

26 d'agost

[1897]

De bona gana faria holocauste de ma inútil persona en l'altar de Jesucrist, que morí per tots nosaltres, mes no en lo altar del vedell d'or. Sacrificar-se per posar l'aprovació i lo segell a una obra d'infàmia seria una infàmia més grossa encara; seria coronar una iniquitat amb una altra iniquitat. Fóra sacrificar la justícia en ares de la injustícia; la veritat als peus de la mentida; la ignocència als peus de la calúmnia vil; més, encara, seria sacrificar a Baal les doctrines sagrades de l'Evangeli. Són massa netes i blanques i pures per posar-hi a prop aqueixa taca; ses vies són massa dretes per endreçar-hi aqueix tort.

"VIII. Qui és l'al·lucinat?", En defensa pròpia

27 d'agost

--Amic, tu, que tant estimes,
no em diries què és amor?
--Amor és mort de qui viu
i vida d'aquell qui mor;
és en el jorn alegria,
dolça tristesa en la mort,
enyorança en el viatge,
felicitat en el port.

Disperses

28 d'agost

[Sant Agustí]

Qui de la llicència
son camí prengué,
en la penitència
seguesca'l també.
A Déu qui perdé
lo trobarà aquí.
Sies penitent
com Sant Agustí

"Sant Agustí", Veus del Bon Pastor

29 d'agost

La Noguera i lo Garona
són los fills que Déu li dóna,
que ja al nàixer s'empaitaren
corregueren i saltaren,
com dos nins joguinejant.
Noguera per Alós,
tot joguinós,
Garona per Aran
ttot rondinant

"Cant VII. La de Fontargent. I. Noguera i Garona", Canigó

30 d'agost

Són monjos vells i cavallers de ferro
lo fúnebre seguici de l'enterro;
vora la font del Comte, fil a fil
tots ploren, més ningú com Tallaferro,
que l'últim bes ací donà a Gentil.

Canigó "Cant novè. L`enterro ", versos 201-205

31 d'agost

[Sant Ramon Nonat]

Del cor innocent i pur
lo lliri blanc no té enveja:
los habitants de l'atzur
diuen que es del jardí llur
la flor que en terra blanqueja

"Agost. Dia 31. Sant Ramon Nonat" Roser de tot l'any

1 de setembre

[1871, nomenament com a coadjutor de Vinyoles d'Orís]

Amich Jaume: no fa gayre temps me digueres que convindria que s escrigues una Passio catalana popular. Jo l'acabo de fer, y m sab greu que sies fora per no poderla sacudir un xich tots dos; pero ho farem, si a Deu plau, quant tornes, si m ho escrius, o vens a la Rectoria.

"48. De Verdaguer a Jaume Collell. Vinyoles d'Orís, 24 gener 1873", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum I (1865-1877)

2 de setembre

No podent-me posar lo peu al coll moralment, marcant-me amb algun estigna de maldat, me l'hi posen materialment, traient-me els medis de subsistència, estrenyent-me el corbatí, punyint-me i aturmentant-me. No poden fer.me perdre la salut i la fama, voldrien fer-me perdre la paciència i la serenitat, per, si poguessen, amb una empenta fer.me rodolar al fons de l'abisme.

"Un sacerdot perseguit. X. ¿Quin crim és lo meu?" [2 de setembre de 1897], En defensa pròpia

3 de setembre

Si voleu saber qui és,
és lo sol de nostra història,
és qui deslliurà a València,
és qui deslliurà a Oriola;
és l'eix d'on aqueixos regnes
ragen com raigs d'una roda.
Don Jaume és lo gegant
i la cativa Mallorca.

"Lo gegant i la cativa", Pàtria

4 de setembre

Abans de sentir lo que diu l'Oriol, escoltau lo que li diuen a ell, cantant los vailets de Lleida, a on lo seu cant és signe de bon temps. Quan lo cel està ennuvolat i el sol comença de sortir per una escletxa, canten los nois, amb gran gatzara:

Sol soleret
alça't un poquet
dalt del camí,
puix l'Oriol
canta que fa sol

"VII", Què diuen los aucells,

5 de setembre

Bé en seràs ditxosa,
Parròquia d'Orís,
si et vol eixa Rosa
per son Paradís!
Canta-li a tothora
com un rossinyol.
De Gràcia Senyora
donau-nos consol.

"Goigs de Nostra Senyora de Gràcia, que es venera en la parroquial església d'Orís", Càntics

6 de setembre

[1891. Fundació de l'Orfeó Català]

Jo no entenia una paraula d'aquella estranya lamentació; mes sa solemnitat, sa melanconia dolça, son sabor de pobles i de temps antics se m'imposava i no sabia moure'm d'aprop d'ells. De tota la música, la popular és la que més parla al meu esperit per sa ingenuïtat inspirada i per sa enamoradora senzillesa; [...]

Records de la costa d'Àfrica, "Tànger"

7 de setembre

Desnie-se'n la fada a la bona hora,
millor Reina i senyora
en Meritxell trobaren estes valls.
Fa música a ses plantes lo Valira,
que d'Ordino a Soldeu, harmoniosa,
té la figura d'una inmensa lira
de braços de crestalls
Damunt son front llueixen
los dotze estanys Pessons, corona hermosa
que de brillants i gemmes li ofereixen
aqueixes cines on lo cel reposa;
corona d'Ariana esplendorosa
que, del zenit despresa,
quedà entre terra i cel aquí suspesa

"Cant XII. La Creu del Canigó. L'ermità de Meritxell" Canigó

8 de setembre

[1876, mort del pare del poeta; Verge de Meritxell. Festa Nacional d'Andorra. Verges trobades]

Son terres que he regades ab la suor de mon front moltes centenes de dies, y de totes les que he conruades son les que guardan per mi més recorts. Un d ells es que m'hi vaig despedir del pare per darrera vegada, dientme ell, tot plorant: me sembla que no t veuré més! Déu l'haja perdonat.

"316. De Verdaguer a Marià Aguiló. 20 agost 1882", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum III (1880-1882)

9 de setembre

* [Nota referida al text del "8 de setembre"]
Los Pessons són una vintena d'hermosíssims viots i estanys de diferentes mides, que enviant-se l'aigua de l'un a l'altre, volten un enherbat turó, mig abrigat de pins i rodhodendron, mirador des d'on se veuen nàixer i allunyar-se per graons de llacs los dos rierons, que enfeixen més avall ses pures aigües. És un rosari d'estanys unit pel fil d'argent del Valira oriental, que allí té son bressol, i d'allí trau les granítiques pedres valirenques que, en dies de quimera, sembra pels camps de la Seu d'Urgell i Oliana.

"Notes. Cant XII. 2", Canigó

10 de setembre

[1622. Martiri del jesuïta i beat Carlo Spinola a Nagasaki]

Desllligat se queda i sol
enmig de la immensa flama,
immòbil com un pilar,
amb la vista a l'estrellada
son cos s'anava fonent
com la sal dintre de l'aigua,
i com ciri vora el foc
se morfondeix i regala.
Son esperit, passerell
com veu desfer-se la gàbia,
desplegant ses ales d'or,
vers lo cel pren la volada,
i a on tenia los ulls
no triga a tenir-hi l'ànima.

Al cel, "Mirant al cel"

11 de setembre

1714. Caiguda de Barcelona, capitulació de Catalunya en la Guerra de Successió. Diada Nacional de Catalunya

Mirau-la bé, mirau bé a la reina
de nostre cor, l'aimada Catalunya:
d'una àliga que arrenca la volada
sembla tenir l'altívola figura.
Té sobre el front l'olímpica serena,
sota sos peus les ones i l'escuma,
a ses espatlles un gran riu, i d'aigües
i neu una aureola la circumda.
Lo Cap de Creus forma son bec enorme.
Tortosa amb sos Alfacs sa immensa cua:
són los camins de ferro de Barcino
i els murs del port ses dues mans robustes;
estesa l'una està sobre la terra;
l'altra sobre la mar, on d'una a una
de naus lleugeres lo rosari esgrana
millor que en altre temps Roger de Llúria,
des del mar de Llevant on naix lo dia
fins al mar de Ponent on se sepulta.

"Davant d'un mapa", Pàtria Versos 1-18

12 de setembre


Lo Montserrat és lo seu cor d'on raja
l'ardenta sang esperitosa i pura
que s'esbadia a rams per ses artèries
com riu de foc llançant claror i espurnes.
Son lleonenc coratge d'allí brolla
allí beu amb la fe sa força hercúlea.
Una àliga és que estén ses dues ales
d'esplèndida i geganta envergadura,
una per cada banda del Pirene,
i bat los aires coratjosos, i lluita
amb los núvols lo vent i la tempesta,
de dret al sol que de claror inunda
l'escut seu de les Barres enrogides
de la sang de Comtes amb la púrpura.

"Davant d'un mapa", Pàtria Versos 19-32

13 de setembre

No sé quin atractiu té per les criatures lo voliol, aquella cuqueta rodona i vermella que es posa en los lliris, i més encara en les mates de boix, sobretot en les altes muntanyes. A Cerdanya l'anomenen margarida, i a Blanes li donen lo poètic nom de gallineta de la Mare de Déu. D'altres insectes los noiets ne fugen amb por i amb prou feines los gosen tocar; al voliol lo cerquen entre les fulles; lo cullen com una pedra preciosa i, sense fer-li mal, lo fan servir de joguina.

"Pròleg ", Al cel §2

14 de setembre

[1321. Mort de Dante]

En forma, doncs, de pura i blanca rosa
se desclogué a mos ulls la glòria santa
de puresa i d'amor tota flairosa

Té mil fulles concèntriques, i canta
sobre quiscuna una ànima amorosa,
d'eixa cítara d'or corda vibranta

"XIV. Dant", Lo somni de Sant Joan

15 de setembre

I avant va la nau del Ric
i avant va amb el vent en popa,
de l'onada al bressoleig
i al so de música dolça.
Veient-se Llàtzer perdut,
demana al ric una corda;
lo Ric no l'hi vol donar
no vol remolcar cap pobre:
si fos per tirar-lo a fons,
l'hi donaria ben doble,
puix no li vindria més
a pidolar una almoina

"Les dues barques ", Disperses

16 de setembre

Dintre del pou de l'abisme pregon tot despenyant-se
s'escabellen i afonyenlos fronts pel llamp ferits,
i, a tall de nuadisses serpents entrelligant-se
se claven verinosos queixals i unglosos dits.

L'Atlàntida "La torre dels titans", versos 61-64

17 de setembre

De caritat jo tinc l'ànima encesa,
pobres del món, jo us porto dins mon cor:
veniu a mi, m'atrau vostra pobresa
com a l'avar sedent lo dring de l'or

Fills del vici, veniu; nins sense mare,
rosegalls del plaer, cors en perill,
veniu; als orfes jo farè de pare,
al pare abandonat faré de fill.

"XXXI. Sant Vicenç de Paül" Lo somni de Sant Joan,

18 de setembre


On tens lo tresor,
allà tens lo cor.

Si tens lo tresor en terra,
ton esperit volador,
perdent les ales, s'hi enterra.
Si tens lo tresor al cel,
mentre ací de fulla en fulla
lo temps com flor te despulla
allí dalt naixes estel.

On tens lo tresor,
allà tens lo cor.

Al cel , "Ton tresor"

19 de setembre


Que tristes sou, presons de Moreria
pel cristià que hi viu i mor esclau!
A son país ¿qui el tornarà, oh Maria,
pobre catiu, si Vós no l'hi tornau.

Càntics, "Himne a la Verge de la Mercè"

20 de setembre

¡Que bé s'està amb Vós aquí,
Oh Jesús meu amorós!
¿Voleu que jo em quede amb Vós,
o us ne vindreu Vós amb mi?

Roser de tot l'any "Setembre. Dia 23"

21 de setembre

[Dia internacional per la pau, ONU]

Com dos gegants armats veu en la terra
l'Amor i l'Odi en guerra
i l'Odi és la gran bèstia que sa copa
de fel allarga als pobles vells d'Europa,
que l'amor ha format, i a son exemple
de Cristo los atia contra el temple,
i alçant al cel ses monstruoses testes,
li escup veríi rancúnies a tempestes.
I cau de l'alta cima
lo món, i es mor, i es mor perquè no estima.

"Apocalipsis" Lo somni de Sant Joan,

22 de setembre

[Equinocci de tardor]

La tardor
dóna tristor,
més a mi em dóna alegria
só més a prop de l'Amor
que quan lo maig floridor
ma jovenesa embellia

Flors de calvari, "XIV"

23 de setembre

[Festa major de Tarragona. Santa Tecla]

Deu fer molts anys d'açó que us vaig a contar. Un bastiment buscava l'entrada del port de Tarragona una nit en què el temporal batia fortament aquelles costes, i no hi havia far per servir de guia als navegants. Era la nit santa de Nadal. Volgué Déu que a l'hora de la missa del Gall alcessin en la Seu el salomó amb tots els ciris encesos i que pel gran finestral o rosetó del temple fos vista pels pobres mariners la lluminària. Els que fàcilment haurien anat a embarrancar s'orientaren i arribaren feliçment a port, donant gràcies a Déu per aital benefici.

"Dues tradicions. Una de mar i altra de muntanya", Rondalles

24 de setembre

[1870: ordenació sacerdotal del poeta. Festes de Barcelona, Mare de Déu de la Mercè; ]

Ordenat que vaig ser de sacerdot m'hauria estimat més ser peu de predicador que cap de poeta; mes, desesperançat de fer mai un sermó, per aconsolar-me'n, me posí a dictar Càntics morals, a l'estil dels que soleu entonar, en vostres missions, abans de pujar a la trona. Aqueixes lletres, populars ja algunes, altres arreconades, des de llavors, sense gosar obrir los ulls a la llum del sol. Veu`s-e-les aquí.

"Als molts Rvnds. PP. Missionistes fills del Cor de Maria" Veus del Bon Pastor

25 de setembre

[Festes de Barcelona]

Lo teu present esplèndid és de nous temps aurora;
tot somiant fulleja lo llibre del passat
treballa, pensa, lluita; mes creu, espera i ora.
Qui enfonsa o alça els pobles és Déu que els ha creat. --

"A Barcelona ", Pàtria

26 de setembre

[1182. Naixement de Francesc d'Assís]

De Jesús humil deixeble,
res del món voldrà tenir,
ni un tros de terra per jaure,
ni una pedra per coixí.
Eixa nit de la Porciúncula
los àngels canten a mils
de cant i de glòria el càntic
que sols Betlem ha sentit

"Naixement de Sant Francesc", Sant Francesc, versos 29-36

27 de setembre

[Sant Vicenç de Paül. 1540: Promulgació per Pau III de la butlla "Regimini militantis ecclesia", que aprova la companyia de Jesús]

Amb lo crit de: qui com Déu?
alçà lo penó de la creu,
general de nova armada:
sota l'ala d'eix penó
arma i cova una legió,
com sos aligons una àliga.

L'un a l'India d'Orient
l'altre a l'India d'Occident
dos o tres n'envia a l'Àfrica;
com roc per David tirat,
altre al front de Goliat,
del Goliat de Germània.

"XXIII. Sant Ignasi", Lo somni de Sant Joan

28 de setembre

[1877, llicència per llegir llibres prohibits per l'església catòlica]

Dels llibres que vol demanar a Paris, si m en tinch de fer un preu molt estraordinari, m en estare, pero d uns quans duros ja me en aconsolo, encara que no ls hi puch enviar desseguit, perque ls tinc de guanyar. Poria demana ls tambe si hi ha cap altre obra que parla de l Atlantida.

"36. De Verdaguer a Marià Aguiló. 22 maig 1871", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum I (1865-1877)

29 de setembre

[Sants Arcàngels]

Un gran combat tingueren en la Glòria
Miquel i Belial
L'Arcàngel sant del carro de victòria
tragé el dragó infernal

"Himne a Sant Miquel Arcàngel", Càntics

30 de setembre

[Patró de llibreters, biblistes i traductors, Sant Jeroni]

[...] no faig mes que regirar y cercar llibres que parlin d'America y en especial de las islas de Sant Domingo y Sant Salvador. He seguit la biblioteca del Senyor Bisbe y algunas de las millors llibrerias particulars, pero no n'he quedat gayre satisfet. Sobre l'historia primitiva y religions d'America en general, ne trobo lo que havia de menester, mes sobre la geografia y costums y creyensas dels abitants de las damunt anomenadas islas, mes que per satisferme, n'he trobat pera ferme agafar set. De manera que no puch arrodonir en la fantasia cap figura, ni puch estendrer un quadro ahont posarla. Sapigues que no s'hagues escrit altre cosa sobre lo mateix, tiraria, ab las noticias que tinch, avant la historia; pero com es ben segur que seran las menos, ho suspench tot, pus sa com lla ho esqueixaria quant ne trovaria d'altres.

" 21. De Verdaguer a Marià Aguiló. Can Tona 12 de desembre 1867", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum I (1865-1877)

1 d'octubre


Bon Àngel, vas o véns?
Ton vol a on s'endreça?
Puges a ton atzar?
Baixes a nostra arena?

Si baixes d'alli dalt,
si no una hermosa estrella,
baixa'm un bri de llum,
que mon camí fosqueja!

Si puges cap al cel,
no em deixis sol en terra,
oh! deixa-m'hi volar
damunt tes ales belles.

"Octubre. Dia 2. Lo sant Àngel custodi", Roser de tot l'any

2 d'octubre

[1870. Missa nova de Verdaguer a l'ermita de Sant Jordi de Folgueroles. L'Àngel de la Guarda]

La capella de Sant Jordi és per mi lo que el mariner que navega lo port de la pàtria d'on ha fet la primera sortida, i per l'aucell que va pels aires lo niu des d'on ha feta la primera volada. Deixau-m'hi, doncs, tornar amb la imaginació, ja que avui no puc d'altra manera. Deixau-m'hi pensar i parlar-ne i escriure'n i rabejar-me en son dolç record.
Des de son cim, obiro sota el campanar de Folgueroles la caseta de mos pares: cap a migjorn, més enllà de la Font del Desmai, veig la pagesia a on tot conreuant la terra i arrosant-la amb la suor de mon front, aprenguí de conreuar la poesia;

"Records de ma missa nova", Discursos, articles, pròlegs,

3 d'octubre

Aquí sempre seràs una forastera, una estranya, un arbre de res, mirat de regull per tots los partidaris de la simetria i de l'uniformisme. Aqueixa costum que tens de guardar les fulles d'un any per l'altre, aquí no és seguida per gairebé ningú. Si vols que t'ho diga clar, això fa pobre. Aquí els arbres menys luxosos, fins los més estalviadors, estrenen un vestit de fulla verda i flamanta a cada primavera, i ells mateixos faran córrer que tens sinó un trajo per presentar-te al públic. Això de ser jove a cent anys, això de no envellir mai, aquí tampoc s'estila entre els arbres. Los del Passeig fan com los homes que van amunt i avall a la teva ombra; viuen de pressa i corrents, i a vint-i-cinc anys són vells i a trenta són decrèpits. Tu arribes a la vida ara tot just, i, quantes vegades los vegeres canviar en aqueixa via? ¿Quantes los veuràs canviar encara si et deixen envellir? Mes, si creixes gaire, si aixamples gaire ta copa, no et deixaran pas morir de vellor... te faran la corretgeta.

"L'alzina del Passeig de Gràcia" La Veu de Catalunya, 10 de juny de 1903

4 d'octubre

[Francesc d'Assis]

--Lo gran tresor és aqueix,--
li respon lo Patriarca;--
res tenim aparellat
i res de la vida ens manca.
Vora eixa font posà Déu
aqueixa pedra per taula,
que per refer nostre cos
omplí de la seva gràcia.
Tenim lo món per palau,
lo firmament per teulada,
tenim la lluna de nit,
lo sol de dia per llàntia;
tenim a Déu per sirvent,
mira, Masseo si ens ama!

Sant Francesc "Lo tresor de la pobresa"

5 d'octubre

Tan de pressa caminava
pel camí dels meus amors,
que en sa carrera deixava
los aucellets voladors.

Caiguí sobre les espines
que prenguí per llit de flors,
pensant amb les flors divines
de les eternes dolçors.

"Caiguda", Flors del calvari

6 d'octubre

Què és ratafia? És una aiguardent adobada amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets i un bocí de canyella d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta o de marialluïsa, segons els graus d'aroma que se li vulguin donar. Tot això es posa uns quants dies a sol i serena. Així, mica ençà, mica enllà, puix en això, com en totes les coses, cada terra fa sa guerra, així ho fan els pagesos de Catalunya, únic país en què és coneguda la ratafia.

"Ratafia", Romanços

7 d'octubre

[1517. Batalla de Lepant]

Proa amb proa se garfeixen,
bales vénen, bales van,
se topen fletxes i llances,
simitarres i destrals;
cauen cops de calamarsa,
ferro i plom a raig a raig:
quants n'arrisquen l'abordatge
tants ne roden daltabaix;
mes avant! si ells són de ferro,
també hi poden cops de mall,
que amb Requesens rebatent-s'hi
llamp de Déu, los catalans,
arreu trinxen com canyissos
les simitarres i alfangs.

Pàtria "La batalla de Lepant (7 d'octubre de 1517)"

8 d'octubre


Amadíssims enemics,
si algun me'n vol ser encara,
guardians del meu honor,
mirall de les meves taques,
herbejadors de mon camp,
traieu-me'n les herbes males
traieu-ne espines i tot;
jo us darè foc per cremar-les.
Si flors hi arribo a collir
les guardaré per vosaltres.
lo bé que m'heu fet és gran;
de genolls a vostres plantes
jo us ne dono grans mercès;
Déu vos ne done la paga.

"A mos bescantadors", Flors del Calvari

9 d'octubre

[1238. Presa de la ciutat de València]

De cor don Jaume l'estima
com a l'esposa el marit,
i aprés de viure prop d'ella
vol en sos braços morir.

"València", Aires del Montseny

10 d'octubre

[Dia mundial de la salut mental]

La terra és un gran Calvari
on l'home és crucificat;
los dies que a mi em tocava
quins dies foren tan llargs!
Qui em motejava de brètol,
qui de ximple i trastocat;
aquest me dóna l'espatlla,
aquell altre em gira el cap;
los que ahir em feien l'aleta
avui m'aguissen los cans.
Ministres de l'Evangeli,
doncs on és la caritat?
Les portes on ne demano
d'una a una veig tancar,
sinó la del manicomi,
que s'obre de bat a bat!
Al fer lo tomb a l'abisme
vosaltres m'heu dat la mà
traient-me de dins lo monstre
que ja em tenia engolat.
L'obra bona que m'heu feta
Nostre Senyor vos la pac,
Ell que és lo pare dels pobres
i sempre té per pagar.

"A mos defensors ", Flors del Calvari,

11 d'octubre

En un article publicat, no fa gaires dies, sobre mon darrer llibre, Pàtria, lo crític, queixant-se, potser amb raó, de que en mes últimes obres no donc prou destriats los genres literaris, semblava doldre's de que jo deixàs caure massa gotes de poesia religiosa en lo doll de ma poesia patriòtica. Oh! ¡Com m'honrava i me plavia, sense voler, amb això mon benvolgut amic! ¡Com li agraesc l'acusació! [...]

Dietari d'un pelegrí a Terra Santa "Pròleg " §3

12 d'octubre

[1492, Colom desembarca a Amèrica]

Colon mira l'Atlàntic sense mida,
com si hi sentís alguna veu que el crida;
com si, de genis, monstres i gegants
entremig dels fantasmes vagarosos,
obiràs d'una verge els ulls verdosos,
verdosos com les ones i amargants.

L'Atlàntida "La nova Hespèria" versos 7-12

13 d'octubre


A la gran amor que sempre he sentida per ell, com si m'hi atragués un imant extraordinari, s'han unit, fent-me esperò, los desenganys que he rebuts en la terra. Veus aquí l'origen i lo perquè d'aquest nou llibre, que és la segona part de les Flors del calvari, germà d'aquelles aspres queixes i fill d'aquelles penes i dolors. Lo Cel és la corona de la vida atribolada i l'única i bella explicació de l'enigma de les amargors que es passen en esta vall de llàgrimes.

"Pròleg ", Al cel, §4

14 d'octubre

Oh seràfica sageta,
li ets ben dolça i ben cruel;
de la llaga que li has feta
no en gorirà sinó al cel.

De l'amor d'ençà que és presa
en la terra hi està trist;
no sembla el cor de Teresa
sino el Cor de Jesucrist,

"XXI. Santa Teresa", Lo somni de Sant Joan

15 d'octubre

[Teresa de Jesús. 1878, peregrinatge multitudinari al Vaticà des de Barcelona. Escriu el present poema]

--Oh Verge de la Mercè,
dels navegants dolça Estrella,
com nos guiàreu per mar,
guiau-nos ara per terra!
Alguna hora vostres fills
solien anar a Argèlia
a redimir los catius
quan les presons n'eren plenes;
avui que entre cristians
està catiu Lleó tretze,
Vós anau amb vostres fills
a consolar-lo en ses penes.
Oh Verge de la Mercè,
de Barcelona la perla,
redemptora de catius,
no trencareu sa cadena?

"Lo romiatge de Santa Teresa", Idil·lis i cants místics

16 d'octubre

[1922, mort de Miquel Costa i Llobera]

De blancor lo cel se faixa
vers ponent, mentres s'abaixa
sa mantellina de dol;
tot lo que viu i respira
al balcó de l'alba es gira
sols per veure eixir lo sol

"L'estel de l'alba", dedicada a Mossèn Miquel Costa i Llobera Aires del Montseny

17 d'octubre

Apreciadíssim pare: estich mitx compromès ab un Vapor que marcha al 22 cap a Marcella per anar a Filipinas. Si axis fos, mon viatge fora un poch mes llarch, pero molt bonich, perque s passa per Genova, Cayro y Canal de Suez; y sobretot es menos perillos per la salut que l de l Habana. Mes per axó no n estich ben determinat. De totas maneras vos escriure, si a Deu plau, avans de marchar; y si no marcho, es regular que tornare a veureus desseguida.

"59. De Verdaguer al seu pare. 17 octubre 1874",

18 d'octubre

Les grues, fugint de les glaçades del Nord, solen passar, a mitjans d'octubre, per la costa, venint de llevant, anant-se cap a ponent, qui sap si a Andalusia o a les províncies meridionals d'Espanya. Solen volar en dues fileres, que es troben per la punta, a on va la davantera, que, més forta que les altres, ha de rompre l'aire, o tal vegada, més vella i experimentada, ha de servir de serviola en sa navegació aèria. Al volar en lo cel blau, sa voladúria pren la forma de la lletra V. Jo les he vistes a grans vols en los grans boscos d'Extremadura, per on passen a l'entrada de l'hivern, tornant-se'n cap a les terres del Nord a últims d'abril.

"XXII", Què diuen los aucells?

19 d'octubre

Dels molts santuaris de Catalunya, i de fora d'ella, que he visitat, mai cap se m'havia aparegut tan hermós com ara mateix lo de la Mare de Déu del Mont, reina de l'Empordà. Lo Canigó, que domina tota aquesta terra per la banda del nord, com si no estigués content del seu vassallatge, ha estat tota aquesta tarda mirantse-la de reüll per entre els plecs de l'atapeïda boirada, i roncant i botzinant cada vegada més fort. Son front, si gens ne deixava veure de tant en tant, s'ennegria de quimera i son turbant de núvols s'ennegria també, s'eixamplava i creixia com una gran fumarel·la, fins a tapar un bon tros del cel; lo tro semblava esclatar en sos llavis i el llamp semblava guspirejar en sos ulls. Evidentment, lo gegant de l'encontrada vol castigar als seus vassalls

"Roca pastora. I", Excursions i viatges

20 d'octubre

De l'ample frontispici de l'alcàsser
volgué posar un gran rellotge al mig;
fixà al centre de l'òrbita una estrella
que volten les del carro de David,
aqueixa broca immensa de l'horari
que, com si fos del Criador lo dit,
a l'univers li va contant les hores
que li falten encara per morir

"La Polar", Al cel

21 d'octubre

Quin somni tinguí tan dolç ,
un dematí a punta d'alba!
Ja fa mig segle, i ho tinc
tan present com si fos ara.
Somnií que en bressol d'or
un angelet me bressava;
eren blavencs els seus ulls,
sa caballera era llarga,
sa cara era un pom de flors
que amb mos llavis jo rosava.

Perquè jo dormís a pler
en sos dits tenia una arpa
plena de noves cançons,
plena de velles sonades,
que rajaven a bell raig
com del Canigó les aigües.
Acabades les cançons
me desvetllà una besada.
Ma mare era l'angelet,
aquell bres la seva falda,
i l'arpa n'era el seu cor,
lo cor que tant m'estimava!

"Somni d'infant ", Aires del Montseny

22 d'octubre

Ai! aquella arpa del cel
poc després se m'és trencada,
i encara aquelles cançons
ressonen dins la meva ànima;
encara mon cor ne viu,
encara ma lira en canta;
¡ si les arribo a oblidar
seré un aucellet sense ales!

Mes, ai!, l'hermós angelet
qui bressant me les cantava,
tot bressant-me en un bres d'or
un dematí a punta d'alba,
al volar-se'n cap al cel,
per què en la terra em deixava?

"Somni d'infant ", Aires del Montseny

23 d'octubre

La gàbia, doncs, estava a punt, no faltava més que fer-hi volar l'aucell, però l'aucell era esquerp. Los sacerdots com los qui no ho són, generalment s'hi pensen molt i sempre coixegen per entrar en l'hospital. Abans d'això gasten lo que tenen y lo que no tenen, i s'estimen mès un rosegó de pà sec i una ceba, en una golfa de rectoria o de sa casa pairal, que els bons bocins de l'hospital. Hi van, per dir-ho amb una paraula, quan han cremat l'últim cartutxo.

" XXII, L'Asilo. Aucell vell no entre en gàbia", En defensa pròpia

24 d'octubre


Mon cor a Catalunya més s'aferra
quan la tinc, ai de mi!, d'abandonar;
m'agraden les zumbades de la mar,
però mos ulls se giren cap a terra.

Me mira somrient mès alt estel
en l'espinós viatge de la vida;
bé m'agrada ma terra beneïda,
mes, ai!, mos ulls se giren cap al cel.

"Agost. Dia 10. Partint", Roser de tot l'any

25 d'octubre

[Bernat Calbó, bisbe de Vic]

Allí es llevà l'anell de bisbe, i , tirant.lo a l'aigua, digué a son company:
--No tornaré a ma enyorada ciutat de Vic fins que aquest anell torne a les meves mans en signe de que Déu Nostre Senyor m'ha perdonat.
Dit això, decantant-se a mà esquerra, se'n pujà al monestir de Montalegre.
Allí demanà la celda mes aspra i retirada, i allí dins, tot sol amb Déu, s'entregà a la mès rigorosa penitència, fent-se ajudat pels tres sirvents d'aqueixa virtut, que són lo dejuni, lo cilici i la disciplina.
Al cap de tres dies de plorar son pecat i demanar-ne humilment perdó, al pendre refrigeri en lo refector a l'hora de dinar, obrí un peix, i dintre d'ell trobant son anell de bisbe, digué a son company:
--Tornem-nos-en a Vic, que Déu m'ha perdonat.

"Sant Bernat Calvó", Rondalles

26 d'octubre

Tot passa
Es una roda aquest mon
on la nit al jorn relleva,
la desventura á la sort,
l alegria a la tristesa.
Estalona al be lo mal,
al temperi la serena.
Com a la boca d un pou
baxa y puja la galleda;
la plena davant la vuyda
la vuyda davant la plena

"Deu poemes inèdits de Jacint Verdaguer" en Estudi General 22=Miscel·lània d'homenatge a Modest Prats, p. 521 i a Jacint Verdaguer: textos, comentaris, notes

27 d'octubre

Dels molts santuaris de Catalunya, i de fora d'ella, que he visitat, mai cap se m'havia aparegut tan hermós com ara mateix lo de la Mare de Déu del Mont, reina de l'Empordà. Lo Canigó, que domina tota aquesta terra per la banda del nord, com si no estigués content del seu vassallatge, ha estat tota aquesta tarda mirantse-la de reüll per entre els plecs de l'atapeïda boirada, i roncant i botzinant cada vegada més fort. Son front, si gens ne deixava veure de tant en tant, s'ennegria de quimera i son turbant de núvols s'ennegria també, s'eixamplava i creixia com una gran fumarel·la, fins a tapar un bon tros del cel; lo tro semblava esclatar en sos llavis i el llamp semblava guspirejar en sos ulls. Evidentment, lo gegant de l'encontrada vol castigar als seus vassalls

"Roca pastora. I", Excursions i viatges

28 d'octubre

I
Quan jo anava per la mar,
de Barcelona a l'Havana,
!de l'huracà rufalós
bé en sentia de colps d'ala!
Mes lo que em feia patir
era el mal d'enyorança
al veure'm tants dies lluny
de la terra catalana,
i li deia al mariner
que vetlla dalt de la gàbia:
--Mariner, bon mariner,
tu que tens los ulls de l'àliga,
no veuries verdejar
les riberes de la pàtria?--

Al cel, "Navegant ", versos 1-14

29 d'octubre

"Eix cap de núvol tan negre
no és pas signe de bon temps".
Plega ses ales fumades,
rotlla sa cua de serp,
d'anacoreta es disfressa
baix la figura d'un vell,
d'un vellet de testa rasa
i de barba com la neu.
Se posa una vella túnica
i una corda per cinyell,
mal cobrint amb pell d'ovella
los seus aires de guineu,
i espera allí, com un enze,
vora el ram untat de vesc,
que vinga a lligar-s'hi d'ales
l'anacoreta ignocent.

"III. Lo cap de núvol", Montserrat. Llegendari, cançons, odes

30 d'octubre

LES FADES, PARTINT
Quan lo novembre esfulladís s'acosta
s'apleguen en la costa
les aurenetes per passar la mar;
aixís de tu, ma dolça Catalunya,
lo nostre vol s'allunya
girant.se sols per veure't i plorar.
Un jorn tornaran elles
amb les amors, los lliris i roselles,
los càntics dels fadrins i les donzelles...
Sols a nosaltres no ens veuràs tornar!

Canigó "Cant dotzè. La Creu del Canigó", versos 286-295

1 de novembre.

[Tots Sants]

Un desig nit i dia m'esperona
cap a les cimes on reposa el cel
per veure-la d'a prop eixa corona
d'on lo floró més pobre és un estel;

per veure-les encendre eixes antorxes
i des del vespre a la primera albor
passar esplendorosos per los porxes
de l'alcàsser diví del Criador.

"Ales", Al cel, versos 1-8

2 de novembre.

[Fidels difunts]

Fill de la terra dura,
nét del no-res,
baixo a la sepultura
pels anys empès.
Mes trobo la baixada
més que feliç,
quan penso que és l'entrada
del Paradís.

Roser de tot l'any "Dia 2. Diada dels morts "

3 de novembre

[1861. Martiri de Pere Almató a Tung-King]

D'amor, de caritat i sacrifici,
deixant pares i pàtria per son Déu;
d'amor a sos germans fins al suplici,
d'amor a Jesucrist fins a la creu

" Benvinguda a les relíquies del V. Pare Almató", Aires del Montseny

4 de novembre

Fa cent i cent mil anys que el Llobregat
anguilejant llisquívol s'arrossega
als peus de Montserrat,
que amb dents de llima com riquer rosega.
Mes és treball perdut: com més descalça
amb enorme ribot la immensa soca,
apar que creix i s'alça
aquell retaule monstruós de roca,
que més i més s'arbora i s'ageganta,
deixant veure en sa testa verdejanta
sa corona comtal, que per florons
té un rengle de turons

"Montserrat i l'Església", Montserrat

5 de novembre

[Isabel , mare de Joan Baptista]

A la vostra cosina
quan visitàreu,
de dons i llum divina
la coronàreu.
Visita molt ditxosa
la de Maria,
per lo cor que la gosa
font d'alegria

"Misteris de goig. Segon ", Càntics,

6 de novembre

Los cops de mar d'un a un
van rodolant sobre ma testa,
com una mola el gra,
com l'eugassada sobre l'era.
Mes lo meu front està serè,
mon esperit jugant s'hi bressa,
com la gavina en la maror,
com l'aligot en la tempesta.
Totes les ones de la mar
no poden rompre un gra d'arena.

"Se'n cansaran? ", Disperses

7 de novembre

Trobadors que m'escolteu, no volgueu tacar la càndida vestidura de l'àngel de la poesia, no volgueu carregar de pols de la terra ses ales pures que us han de portar pels aires, no volgueu aixalar aqueix aucell del paradís, fent-li deixar ses nadiues regions de l'infinit i de l'eterna bellesa, on s'explaiava, per a tancar-los a l'esquifida gàbia de nostres carrers i places, i menos per a fer-la esterrejar en els fastigosos nius d'aranya d'innobles habitacions, en les fangueres del vici.

"Discurs llegit en el certamen catalanista de Sant Martí de Provençals ", Discursos (1867-1902)

8 de novembre

Totes les ones de la mar
m'han envestit en so de guerra,
tot udolant com a lleons,
com a lleons sedents de presa.

Han rodolat pel meu damunt
obeint ses boques de caverna
roges d'enuig i lleig verí,
plenes d'insults i anatemes.
L'una m'ha dit mal sacerdot ;
l'altra m'ha dit dolent poeta ;
l'altra rebuig del temple sant,
¿Quan te veurem pres en cadena
en lo bell fons de la presó,
colgat set canes sota terra?

"Se'n cansaran? ", Disperses

9 de novembre

[Sant Crist de Balaguer]

Aqueixa terra és alegre
perquè us veu de dia i nit:
Vós la regau més que el Segre
i amb vostre amor infinit.

"Al Sant Crist de Balaguer", Càntics

10 de novembre

Los somnis són unes ales
per volar dintre l'edem;
mentre dins tu te regales
nosaltres te bressarem

Te bressarem sobre roses,
tot cantant-te un himne dolç:
de dia, el de les aloses;
de nit, lo dels rossinyols

. Canigó. "Cant tercer. L'encís", versos 57-64

11 de novembre

[Sant Martí]

Avui s'escau l'aplec a l'ermitatge:
endiumenjats hi van en romiatge
pagesos i artigaires, pastors i cavallers,
i a Sant Martí quiscun un do demana,
un do que els concedeix de bona gana,
als camps bones anyades, infants a ses mullers

Canigó, Cant primer, versos 73-78

12 de novembre

A l'estampar-los ara, canvio el títol de Celísties, amb què foren escrits, per lo de Al cel. Aquell era tal vegada més poètic: aquest és més encoratjador i sobretot més cristià, i, a mès, és lo títol d'un dels càntics meus que s'han cantat més i es canten i rodolen encara per Catalunya. Un sant religiós que l'ensenyava a més de set-cents nois estanislaus en la ciutat de Manresa, morí fa catorze o quinze anys cantant aqueixos mots de la resposta, que deuen fer de bon cantar en l'hora de la mort: Al cel, al cel me'n vull anar.

"Pròleg", Al cel

13 de novembre

Entre eix dolmen i eix altar
amb que ma terra es corona,
lo dia del Sant Roser
amb sa cadena de roses
comptarà vint-i-cinc anys
que allà cantí missa nova
.¿Per què a la plana baixí
després de dir el Sursum corda
amb Jesucrist a les mans,
l'amor que mon pit enyora?
¿Per què a eix món de fang torni
després d'estar en la Glòria?

"Lo dolmen de Sant Jordi. III ", Aires del Montseny

14 de novembre

Troba Colon navilis, i, en llur tosca
ala afrontant, magnànim, la mar fosca,
la humanitat li dóna el nom de boig;
al geni que la duia en sa volada,
de promissió a la terra somiada,
com Moisès per les aigües del mar Roig.

L'Atlàntida "Colon", versos162-167

15 de novembre

[Dia de l'escriptor empresonat]

Tot era falsia
dintre aquell palau,
los mots que hi sentia
d'afecte i de pau.
Los ramells de roses
foren de gatoses;
los llaços de murta
cadenes d'esclau.

Dintre aquelles sales
enemic cruel
les frisoses ales
me llevà d'arrel.
Si no hagués deixada
la gàbia daurada,
mai més vos veuria,
ma terra i mon cel

"La formiga", Disperses

16 de novembre

[Santa Gertrudis]

Jo prou voldria estimar-vos,
mes no sé lo que és amor;
digau-m'ho, Jesús, digau-m'ho,
Vós que amau fins a la mort.
--N'és l'amor fletxa de plata
que es despara amb un arc d'or;
l'aucellet que amb ella es toca
presa n'és del fletxador.
--Si jo tingués eixa fletxa,
vos la clavaria al cor
--Si no la tens, oh Gertrudis,
si no la tens, la tinc Jo,
i en ton pit ja l'he clavada,
que és lo cel dels meus amors;
per la ferida me n'entro,
com en sa cambra l'espòs;
los que em perden en la terra
me trobaran en ton cor.

"Jesús i Santa Gertrudis ", Idil·lis i cants místics

17 de novembre

Digué l'Amat a l'Aimador
--Quina és la nit de més foscor?
--La vostra ausència
--Quin és el jorn de més claror?
--Vostra presència

"119", Perles del llibre d'Amic i d'Amat

18 de novembre

Supongo leerà la "Revista de Valencia", en la que inserté cierto articulejo que nació á consecuencia de la discusion entablada en este Ateneo Científico, sobre la conveniencia de las províncias que hablan la lengua de oc; como defensor del lemosín, combatí las opiniones de mis contrarios, defendiendo el renacimiento y publicando el resumen de mis dos primeras conferencias[...].

"300. De Josep Vives i Ciscar a Verdaguer. 15 març 1882", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum III (1880-1882)

19 de novembre

-- Què és el món? -- li demanaren
a l'amic enamorat.
--Aquest món és un gran llibre
on qui l'haja estudiat
sap llegir en cada plana
lo nom de mon Estimat.
--I ton estimat s'hi troba?
--Sí,--respon l'Enamorat--
com l'escriptor en el llibre,
lo poeta en son dictat,
aqueixa divina fruita
que és sortida de son cap.

"288 ", Disperses

20 de novembre

Que hermosa és la sepultura sota la Creu! per humils i senzilles que sien una i altra, fan plegar los genolls, fan aixecar los ulls i pregar. Però, que trista és una tomba sense aqueix signe adorable! Ja podeu enriquir-la de marbres de Carrara; ja podeu arrenglerar-hi columnes de bell mausoleu, ja podeu coronar-la de relleus i d'estàtues; ja podeu arrestellar-hi els carreus de pedra, fins a construir sobre un cadavre una segona piràmide de Kheops; abocau-hi tota la riquesa del món... Jamai serà comparable en la terra nua coronat d'una Creu.

"La Creu i la Mort" II, §5 dins Aires del Montseny

21 de novembre

Jo tenia cinc anys; anava a estudi
en mon humil poblet de Folgueroles;
de mos pobres esplets digne preludi,
portava sota el braç les beceroles.

Lo mestre era un vellet; sa barretina
més llarga era bon tros que sa ciència,
mes, quina font tan pura sa doctrina!
quin mirall tan hermós sa consciència

"A la Verge ",

22 de novembre.

[Santa Cecília, patrona de la música]

Aucellet que cantes
que cantes d'amor,
deixa'm una estona
ta cítara d'or,
de música d'àngels
feliç brollador,
i sobre ses cordes
que ragen dolçor,
ensenya'm un càntic
per nostre Senyor

Roser de tot l'any, "Novembre". "Dia 22. A Santa Cecília"

23 de novembre

He arribat, gracies á Deu, a la primera estació de mon viatge, y al trenta emprench, a no haverhi res de nou, la carrera de mes pit, que es la de Cadis a l'Habana, ahont no penso patir tant com fins a aquí. Al sortir de Barcelona, y especialment al passar l Ebro, vatx tenir un comensament de maretx; y res de nou tinguí fins a Málaga, ahont sabent que l "Guipuzcoa" marxava, dexí l meu barco, que no m volgue tornar ni un quarto, y n prenguí un altre que havia d arribar un dia avans a Cadis; y, com no havia enmanllevat mes que ls diners necesaris, haguí d'anar a coberta, o, mes ben dit, a descoberta, entre soldats y (horrenda rèfero) en companyia, no de un bou y una mula, sinó d un Porch, que ns venia a morrejar de tant en tant, y a fer música ab sos grunyits, escapantse de la cort. Y tot axo, al rigor d una nit d ivern a alta mar, entre mitx d una colla de marejats, marejat com lo primer, y sens haver pogut, per falla de quartos, menjar res en 24 hores.

"60. De Verdaguer a Marià Aguiló. Cadis, 26 desembre 1874", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum I (1865-1877)

24 de novembre

Y encara m descuydava de contar lo millor. Com no poguí pagar los gastos fets al primer vapor, se m quedaren la maleta, ahont duya lo que mes estimo, y per rescatarla hagui d anar a enmanllevar y pesetes, que m costaren llagrimes amargantes, puix ningu me les volia dexar. Havent de marxar sense maleta me n aní a cal Bisbe, y l bo del Majordom tingué compasio de mi y me les dexá despres de molts prechs, com qui les tira a mar. Mes no ho haguí de posar al llibre dels perduts, puix al cap de tres dies les hi fiu tornar per un tal Miró, argenter de Palma, parent de V., ab qui ns trovarem a la fonda.

"60. De Verdaguer a Marià Aguiló. Cadis, 26 desembre 1874", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum I (1865-1877)

25 de novembre

[1876, sacerdot de família del marquès de Comillas ]

Dos anys passí anant d'Espanya a Cuba i de Cuba a Espanya, en lo vapor Guipuzcoa, com una llançadora d'una banda a l'altra de l'ample i grandiós teler. Al cap de dos anys de rabejar-me en la gran piscina del Criador, sentint-me reforçat de salut me vingueren ganes de deixar la mar, d'a on, en lluita perillosa i terrible, acabava d'arrencar el poema de L'Atlàntida per estamparlo. [...]. Vinguí de Cadis en el vapor Ciutat Comtal, i a cosa de 25 de novembre de 1876 prenguí possessió de ma capellania.

En defensa pròpia, "II", § 2

26 de novembre

Los hòmens miren la cara,
però Deu mira lo cor:
en l'hermosura més rara
tot sovint hi veu mascara,
y a mirar un pobre's para
que'l món rebutja ab horror.

"Novembre. Dia 28 ", Roser de tot l'any

27 de novembre

De retòrn á mos llars, he relligit La Atlantida attentivamènt, criticamènt, ab nova admiració, de jorn en jorn créixenta tot, com un torrent esbarat quant la terra calejada per los raigs vernals devestse* de neu. Com qualsevol que viatja dins un pais primitiu i montanyòs, veig de aqui y de alli cims sobre cims, hi ovira, y vallets encantadors amagarse al seno de valls floridas,. Puix, dins la soledat populòsa de ma llibreria, also lo crid: "Que home que Mossen Jacinto Verdaguer! Que poeta valentíssim!
*es despulla

"230. De William Bonaparte-Wyse a Verdaguer. 29 setembre 1880" Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum III (1880-1882)

28 de novembre

I Hoyos veu son propi cor
com una rosa d'olor
que el bon Jesús esbadella,
deixant en ella amb son dit
son melòdic nom escrit,
en cada fulla una lletra.

"XXVII. Bernat Hoyos", Lo somni de Sant Joan

29 de novembre

[Beat Ramon Llull; 1735, mort de Bernardo de Hoyos, S.I.]

Poeta místic
meravellós,
que amb la teva arpa
rodes pel món:
parlant als homes,
del Déu d'amor
¿cantes o plores
sense conhort?
Véns del Calvari?
Véns del Tabor?

Aires del Montseny "Al beat Ramon Llull "

30 de novembre

Enmig d'eix caos de revolta roca,
com un espectre en la mateixa boca
de l'abisme, s'aixeca el monestir;
és una flor pel terbolí sembrada
que, si l'abeura el cel amb sa rosada,
per ell los segles la veuran florir.

Canigó "Cant onzè. Oliba", versos 61-66

1 de desembre

Entre els germans n'hi havia un de mes aprofitat en la divina escola, i per lo tant, més estimat del mestre. Aqueix lo cercava amb daler, esperonat pel desig de trobar-lo. [...] Tot plegat, allà d'allà vegé una resplendor estranya; s'hi acostà llestament i quan fou a l'envista vegé un arbre tot il·luminat, des de la soca fins al cap de brot del cimeral, i a l'entorn de l'arbre un gran cercle de foc que el rodejava com un fosso rodeja un castell. Estranyat de tal meravella i tremolós d'emoció, s'hi acostà més encara, gairebé no gosant trepitjar les herbes ni respirar, de por d'interrompre el silenciós misteri. Al ser més a prop de l'arbre, vegé assegut a la seva socia i arrobat en èxtasi aquell a qui cercava. Quan, tornat en si per sa veu amiga i ajudat per sos braços s'aixecà de terra, segons son historiador, tenia l'aire d'un home ubriac. ¿De quin vi hauria begut enmig d'aquella selva? Deixem parlar a ell mateix.

Ruysbroeck, Discursos, articles, pròlegs, Publicat per primera vegada a Lo pensament català, de 5 d'agost de 1900.

2 de desembre

[1882. Mort del poeta i metge Lluís Roca i Florejacs]

Feliç, oh poeta, qui vola com tu
en l'ala amorosa del somni que et duu
a cercar la palma de l'alta victòria.
Feliç qui no oblida, passant per lo món,
que sobre eixa glòria que és neu que s'hi fon
hi ha una altra glòria.

"A la mort de Don Lluís Roca i Florejacs ", Aires del Montseny

3 de desembre

[Francesc Xavier]

Per un regne que Luter
robà a Cristo, Xavier
ne guanyà deu en les Indies,
los homes a milions,
a centenes les nacions,
a enfilerades les illes.

"XXIV. Sant Francisco Xavier ", Lo somni de Sant Joan versos 1.6

4 de desembre

Una rella ben menada
hi fa molt en un conreu
que de la bona llaurada
sol sortir molt bé de Déu.
Mes, si la pluja li falta,
la terra és xorca i malalta:
sempre fan més les estrelles
que les relles.

"Fragments i poemes", Disperses

5 de desembre

[...] ara mateix he rebut mentres dinava ab lo P. Mon, lo bellíssim Discurs dels Jochs Florals [...] Lo pare Mon ha pres desseguida l'Discurs de V., n'ha llegit los primers períodos, rodons, purs y brillants con fils de perlas;[...]
Fins en la prosa de V. se trovan, com diria lo mateix Horaci, "disjecti membra poetae"*
*membres esparsos del poeta

"271. De Fidel Fita a Verdaguer. 4 agost 1881", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum III (1880-1882)

6 de desembre

Jesús, amor que l'ànima me roba,
que tard de vostres aigües he begut!
bellesa antiga i nova,
que a deshora, ai de mi!, us he conegut!

"Sant Agustí ", Lo somni de Sant Joan

7 de desembre

No m racan las alas del poeta ni la companyia dels pares y personas estimadas, si puch servir millor a Deu; sols me raca no haver cregut a V. quan me deya que enllestis alguna cosa pera publicarho, puix no quedaria, axis, ab un nom ridicol i tonto d autor de Las tres tarongetas y n Rafel de Casanova. Ara ja no hi so a temps, pero enc ara despres d haver cantat y complert las obligacions del ministeri me quedaran algunas estonas que aprofitare, si a Deu plau, fent almenys alguna cosa de lo molt que poria haver fet.
L hi dich axis perque m esperan dias de lluyta ab mi mateix, inclinat com so a la soledat dels boscos y al dols silenci de la cambra. Apar que Deu me donara forsas per vencer, pus no m cansare de demanarli n, ja que si, pera fer sa voluntat, mato mon amor propi y tal volta mas desordenadas inclinacions, sera gran lo premi que m espera. Ab aqueixa esperansa me n hi vatx content y casi alegre, y, no se si m'enganyo, m apar que si es blandasen a mon passatge palmas y llorers, no m farian distraure ls ulls del campanar del poble ahont vatx a fer la voluntat de Deu.

"39. De Verdaguer a Marià Aguiló. 8 setembre 1871", Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum I (1865-1877)

8 de desembre

[Immaculada Concepció]

Quan l'home vol criar
lo Criador de la vida,
ofereix-li per sojorn
un paradís de delícia

Per posar-hi lo seu Fill
vol sojorn de més estima;
d'un paradís no en té prou,
vos formar a Vós, oh Maria.

"Dia 8. La Immaculada Concepció de Nostra Senyora", Roser de tot l'any

9 de desembre

Ta gòtica finestra coronella
servia als serafins de mirador
en l'estrado veí quan l'alt rei En Jaume
de la Verge tingué l'aparició
dient-li: "Vull una ordre redemptora
per traure esclaus dels llaços de la mort".

"Santa Àgueda ", Barcelonines

10 de desembre

Com un infant son estel,
prou he fet volar pel cel ma poesia;
lo meu estel s'hi perdé,
i vol perdre-s'hi també
l'ànima mia.

"Desembre. Dia 10", Roser de tot l'any

11 de desembre

[1901. Defunció de Justí Pepratx, amic i traductor de Verdaguer]

Nos havíem conegut en los dies serens de la meva vida, en l'època que el món calificaria de feliç, en que jo resava sempre els misteris de goig i sovint podia resar los de glòria; mes quan, per disposició de la divina Providència, me tocà resar los de dolor, que encara reso, no em deixà pas resar-los tot sol. En ell trobí en l'hora de la tribulació un amic fidel, afectuós i constant, d'aquells que no es deixen tòrcer per cap ventada, ni per les que arrenquen los arbres de soca a arrel.

"Perpetuïnes", Lo Pensament Català, 5 de gener de 1902

12 de desembre


Tres viatges tenia jo fets llavors: un a Amèrica, cercant la salut perduda per mí; altre a Tànger i Argèlia, cercant-la per un amic estimat; i el tercer al nord, amb no menys bona i agradable companyia; faltava lo quart braç o, diguem, lo cap a la immensa creu que havia formada a la terra amb mos viatges, i l'hi posí dignament amb lo millor de tots, lo de Jerusalem.

"Pròleg", Dietari d'un pelegrí a Terra Santa

13 de desembre

[Dia de les modistes, Santa Llúcia]

Los boixets amb ses joguines
formen les malles divines
d'un filat que el cor li pren,
les apleguen a madeixes,
i les escampen amb reixes
de fil d'or i fil d'argent

"La puntaire", Pàtria versos 43-48

14 de desembre

[Sant Joan de la Creu]

--Per les penes que passares,
què vols, Joan, que jo et dó?
--Voldria penes i penes
com més me'n dàsseu millor,
i en premi de tantes penes
ésser menyspreuat de tots:
i anar sota els peus dels homes
per agradar-vos a Vós

Disperses "Sant Joan de la Creu"

15 de desembre

En la nit fosca esperaré l'albada,
en la tempesta el llambregar del sol,
en la maror la fresca llebetjada,
en la secor la pluja del consol.

"Fiat voluntas tua", versos 5-8 Flors del Calvari

16 de desembre


Allí naixen, a un quart de distància, lo Noguera i lo Garona, quals noms són anagrama l'un de l'altre, i quals cursos segueixen direccions totalment oposades, com si es tinguéssin por. L'ull del segon és molt visitat pels francesos, que retreuen la promesa d'aquell qui volia fer un pont de plata al Garona, bastant-li per això tres napoleons. Naix abundosament sota una roca i forma davant un gran viot.

"Alòs", Excursions i viatges

17 de desembre


La Caritat de tota virtut és la regina,
puix estimar el pròxim és estimar a Déu;
sa flama és de les flames del món la més divina,
mes és són trono l'ara sangnosa de la Creu.

"A les víctimes del Basar de la Caritat", Disperses

18 de desembre

[Dia del migrant]

Qui pogués desfer los passos
i arribar, Pàtria, a ton port!
¿Qui pogués dormir en tos braços
més que fóra el son de la mort!

"Lluny de ma terra", Pàtria

19 de desembre

[Eva]

Eva, amb ses mans mateixes, amorosa
donava aigua a la Rosa
i espurg a a l'ufania del roser,
i tenir li semblava una germana
com ella sobirana
dels cors, de l'hermosura i del verger.

"Eva i la Rosa", Al cel

20 de desembre

Lo que un segle bastí l'altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l'altívol Pirineu

Canigó "Epíleg. Los dos campanars ", versos 101-105, finals.

21 de desembre

[Solstici d'hivern. Pere Canisii]

Com caient abisme endins
m'enfonsava, m'enfonsava .
Me veu des de sos jardins
lo Senyor dels Serafins,
i el més hermós m'enviava.

No capint jo ses lliçons,
lo missatger diví plora,
dient-vos, oh Rei dels mons:
"Lo vaixell, ai!, que va a fons
fa de mal veure a la vora!"

Llavors del blau mirador
baixau a l'avenc que em draga,
feu-me veure lo vostre Cor
lo vi del celler d'amor
que els Apòstols embriaga.

"XXV. Lo beat Pere Canissi", Lo somni de Sant Joan

22 de desembre


Era al cor de l'hivernada
la terra, viuda del sol,
plorava trista, abrigada
de neu freda amb un llençol

Una cuereta airosa
volava per uns conreus:
de glaç tot era una llosa
on se gelaven sos peus.

"La cuereta. I", Caritat

23 de desembre

Demana a un pastor posada,
al veure atansar la mort,
dient-se desesperada:
--Mort per mort prova la sort.--
Lo pastor no se n'estranya:
--Ben arribada--li diu:--
petiteta és ma cabanya,
més encara hi cap ton niu. --
En sa mateixa escudella
li dóna beure i menjar,
tot escalfant-se prop d'ella,
en lo pedrís de la llar.

"La cuereta. I", Caritat

24 de desembre


A l'hora en què s'és desclosa,
Jericó, ta blanca rosa,
lo cel cobria son cor,
i com gota de rosada
sobre la terra assecada
deixa ploure el Salvador.

"Desembre. Dia 25. Nadal", Roser de tot l'any

25 de desembre

[Nadal]

La Cova. -- Acabo d'entrar en la sagrada Cova del Senyor; mos ulls han vist lo que mon cor somniava des de que estic al món. !Amb quin recolliment un s'agenolla en aquelles lloses on s'agenollaren los pastors i els àngels la nit de Nadal! ¿Amb quina fruïció es posen los llavis a on lo bon Jesús posà els peus a l'arribar a la terra! ¿Com flueixen les llàgrimes ací a on vessà les primeres lo mateix Déu fet home! Lo lloc a on nasquè està cobert de marbre i voltat d'una planta de plata en forma d'estrella amb aqueixes paraules que fan saltar lo cor d'alegria: Hic de Virgine Maria Jesus Christus natus est: "Aquí Jesucrist nasqué de Maria Verge".

"Betlem, 18 d'abril ", Dietari d'un pelegrí a Terra Santa

26 de desembre

[Sant Esteve]

Oh! Mirau-lo a l'Establia,
en los braços de Maria,
test gentil d'aquella Flor:
sa cara que n`és d'hermosa!
ses galtetes són de rosa
son cabell és un fil d'or.

"Desembre. Dia 25. Nadal", Roser de tot l'any

27 de desembre

[Sant Joan evangelista]

Oh! vola, Àliga reial;
aixeca més la volada;
aixeca-la cel amunt,
que el volar ja se t'acaba:
lo Cor que et fa de coixí
serà obert per una llança!

"Desvetllament", Lo somni de Sant Joan

28 de desembre

[Els sants Innocents]

Mirau-los com agonitzen
tot mig rient al botxí,
a la punta de l'espasa
quan va a partir-los pel mig
L'infant de qui no s'adonen
no trigarà a ser garfit,
puix amb crits de "Mare, mare",
diu al soldat "som ací".
Mirau lliures de llurs cossos,
com volen llurs esperits,
joguinejant amb les palmes
que ara venen de collir.
Obrint los braços per rebre'ls
l'Infant Jesús los somriu,
dient tot baix a ses mares:
--Deixar-los venir amb mi.--

"Los Sants Innocents ", Jesús Infant

29 de desembre

[Rei David]

David se posa a cantar
tot puntejant la seva arpa,
a cantar-li un d'aquells salms
que escolta la terra encara.
Sentint aquell cant hermós,
l'enveja a Saül temptava;
veu la llança al seu costat:
de dret al cor li ha tirada.
Se n'adona el bell David,
son cos flexible decanta,
deixant passar lo llançó,
que en la paret nua es clava.
Jo no tinc res de David,
ni un bordó de la seva arpa;
mes perquè polso també
la que el Senyor m'ha donada,
per dar als tristos consol,
oh, que n'he vistes de llances
volar de dret a mon pit
a donar-li falconada!

"David", Disperses

30 de desembre

És sols lo començament
lo que prenies per terme
L'univers és infinit, pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.

Al cel, " Plus ultra " versos 15-22

31 de desembre

[Darrer dia de l'any]

Rossinyols del meu país
que anau a l' Illa Daurada,
abreviat paradís
on la pau s'ha arreconada.

la mar se us mostre amansida,
vos sia l'aire suau,
com lo bes de despedida
de la pàtria que deixau.

"A uns poetes catalans viatjant per Mallorca en temps de la Guerra Civil", Pàtria, versos 1-8