Manuscrit 1816 (Tió)

Manuscrit 1816

. Jacint Verdaguer: Agenda. Descripció de Pere Tió. (Agenda amb esborranys i notes de Verdaguer) Llibreta de butxaca, de tapa de cartró i fulls quadriculats (140x85 mm). F.f. 69. Foliació en llapis. Escriptura en llapis i tinta. Lletra gran, en alguns textos molt insegura i difícil de llegir. De les 69 pàgines numerades de la llibreta, només hi ha anotacions, o textos, en 29. La utilització d’aquesta llibreta per l’autor es pot situar durant l’any 1900. Entre la coberta i el full de guarda hi figura un recordatori d’una mort, datat el 25 d’agost de 1900. Per altra banda, els textos identificats generalment són tardans (Eucarístiques, Càntic dels Càntics, Flors de Maria, Barcelonines). El poema N.S.de la Bonanova (esborrany en f.8v), per exemple, pot datar-se entre 1899 i 1900 si tenim en compte la datació del ms 367/8, on també figura (en l’Epistolari-XI es detalla el motiu de l’elaboració del poema, situat el març de 1899). En canvi resulta una mica paradoxal veure-hi algun material que fa pensar en Montserrat (potser justificable pel tema de les flors, en el moment d’elaborar Flors de Maria).
Contingut i comentari. El manuscrit tracta, en molta part, de les característiques d’algunes flors i de la Mare de Déu. També temes diversos, com les oracions del combregar d’un malalt, els jardins i els amors de Salomó, i les figures d’una santa i de la Mare de Déu de la Bonanova. Es tracta d’esborranys molt primitius, o primeres anotacions, que la majoria de vegades no fan possible la seva identificació.

F.1v. (diverses imatges)
F.2r. Dues adreces: “Mendizabal 22 – pral”, “Mallorca 261 – pral”. També comparances i refranys.
F.2v.3r. Notes de botànica. Per exemple, al.ludeix a La Herba de Santa Maria (trobem una referència al sentit d’aquesta herba, com de moltes altres, en el pròleg a Flors de Maria)
F.3v. “He demanat / al Montserrat..” (10 versos) (semblança amb imatges de Cançons de Montserrat)
F.4r. “Los uns fan de cigala..” (notes diverses)
F.4v. “Per lo V. seguent alusiu als desposoris místich o reals de Salomó, han cregut alguns expositors que la Su. ne fou la desposada..” (esborrany d’un petit paràgraf de la part IV de Los jardins de Salomó)
F.5r. (notes de vocabulari i un refrany)
F.5v. “Donchs com vos ho feu glorios S.A..” (4 versos)
F.6v. “Oli q-s vessa en v. nom suau..” (esborrany del versicle 2 de la part I de Càntic dels Càntics)
F.7r. (sembla un altre esborrany del text del f.4v)
F.7v. A Sarasate, “Violinista pamploní..” (publicat en Addenda de les O.C. de l’ed.Selecta)
F.8v. “De la Bona nova / lluminos estel..” (sembla un esborrany, de pocs versos, de la poesia Himne a Nostra Senyora de la Bonanova, de Barcelonines)
F.9v-11v. ritual, “Devot cristia n. S. Deu sia ab vos..” (sermó i oracions del combregar d’un malalt) (al final posa: “Copiat del Ordinarium Barcinonense Guillelmi Cassadori 1569”)
F.14v-16v. Santa Mª Cervellons, “axí visque..” (fragments que semblen correspondre a un esborrany molt primitiu d’alguns moments del llarg poema Santa Maria del Socors, dedicat a aquesta santa de la nissaga Cervelló, del volum Barcelonines)
F.36v-38r. Quatre fragments breus (que corresponen a La Seu, de Barcelonines)
“Envia ses sagetes.. de cornelina y de topaci fetes..”
“Amant / conversant..”
“..Un dia al foch al veurela..”
“y cobreix exa pagina de sa immortal historia..”
F.56v. “Corona del maig..” (4 ratlles que podrien tenir relació amb el pròleg a Flors de Maria)
F.57v. “es lo colomar de la verge Maria..” (2 versos complets i alguna imatge solta)
F.64v. Angulasters, “Entre ls poble Encamp y las Escaldas..” (esborrany d’una prosa de 6 ratlles, amb alguna imatge semblant a la narració L’Estany d’Engolasters, Rondalles)
F.65r. “Abandonada y sola lo jorn de la batalla presentà l pit al xafach de plom y de metralla”
F.67r. Aucells, “Quin es lo qui diu / son mdures les cireres”, “Arrapa petit” (dues frases de les parts VII i III de Què diuen los aucells?, Folklore)
F.67v.68r. “Corona entortolligada en forma de turbant..” (prosa que descriu aquesta corona del Baró de Sant Vicenç, i també una cambra d’un edifici; al final es refereix al “perol caputxí que té perles per grans / la portella del sagrari / voltada es de diamants”)