Fonts i testimonis


manuscrits | documents gràfics i fotografies | enregistraments sonors | biblioteca personal | objectes privats | exposicions | testimonis coetanis ( notícies en publicacions periòdiques | semblances | entrevistes ) | cases-museu | rutes verdaguerianes


Manuscrits

AHCB, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Catàleg de la Sèrie 5D.67 Jacint Verdaguer i Santaló

ANC, Arxiu Nacional de Catalunya

Correspondència de Jacint Verdaguer. Col·lecció Verdaguer-Panadès (1878-1892) [ CD]

Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic

Atlàntida, versió primitiva [ edició i facsímil ] i expedient "Jacint Verdaguer"

Ripoll

Manuscrits de revelacions, exorcismes i visions [ edició ]

Biblioteca de Catalunya

Manuscrits Verdaguer | Altres eines de cerca ( Inventari | digital Inventari general dels manuscrits verdaguerians | digital Correspondència de Jacint Verdaguer )

Biblioteca del monestir de Montserrat

"Montserrat"

Col·leccions privades

digital Cartes de l'11 de novembre de 1883 i del 30 novembre 1894

Irrecuperables

Revelacions. Manuscrit destruït per disposició de l'autor al darrer llit.
Manuscrit II d'exorcismes Desaparegut entre 1960 i 1964. Resten dues reproduccions de les pàgines 96 i 97 a Monjas



Documents gràfics i fotografies

L'àlbum
Badosa.com,
Itinerari fotogràfic
Folgueroles. Imatges de la població natal



Enregistrements sonors

Veu gravada de Mossèn Cinto, darrera pista de l'enregistrament sonor de Maria Laffitte, Per a preservar la parla. Molts sorolls paràsits inesborrables.



Biblioteca personal

Verdaguer sempre demostrà gran estima pels llibres i prengué cura de reunir-ne una col·lecció important de caire bàsicament literari i centrat en l'entorn europeu immediat. L'Institut d'Estudis Catalans, gràcies a les voluntats de Jaume Massó i Torrents i de Pere Coromines, pogué adquirir la biblioteca personal a Cristòfol Creus i Amigó, que n'havia obtinguda la propietat íntegra en pública subhasta. La biblioteca --que incloïa llibres i publicacions periodístiques i altres impresos-- arribaren a la biblioteca l'any 1908 i foren incorporats al lot fundacional de la biblioteca.

Mostra d'obres de la biblioteca personal: [ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 ]

 pdfLlista dels llibres de la Biblioteca de Verdaguer incorporats al fons de la Biblioteca de Catalunya



Objectes privats

Cases-Museu
Biblioteca de Catalunya: reproducciódespertador | reproducciómedalla "La Misteriosa" | reproducciómedalla Miramar | reproduccióploma
Museu Episcopal de Vic: tinter



Exposicions

1945
Exposició commemorativa del primer centenari del naixement de Jacint Verdaguer. Barcelona, Biblioteca de Catalunya [ Pere Bohigas, catàleg 1946]
1971
Centenari del nomenament [...], Vinyoles d'Orís
Exposició d'homenatge [...] Campdevànol
1978
"Exposició commemorativa del 75 aniversari [...]". Igualada
1995
Verdaguer i el seu temps. Barcelona, Institució de les Lletres Catalanes
2002
Verdaguer paisatges. Manlleu
Verdaguer: un geni poètic. Barcelona, Biblioteca de Catalunya



Testimonis coetanis



Notícies en publicacions periòdiques

1865
Notícia dels Jocs Florals , en Diario de Barcelona

1866
Francesc Pelagi Briz , en Calendari Català
Notícia de la concessió dels Jocs Florals de 1865
L'anell perdut
Les tres tarongetes
1879
Marcelino Menéndez Pelayo , " La Atlàntida de Verdaguer" en El Fénix 17 març 1879
1883 .
[ Redacció de l' Avens ,] " D. Jascinto Verdaguer " en l'Avens 14, p. 185
Spleen [Ramon D. Perés ], " D. Jascinto Verdaguer " en L'Avens 15, p. 189-194
1886
J[oseph] Tolrà de Bordas , Les félibres: Don Jacinto Verdaguer
1887
Francesc Rierola , "D. Jacinto Verdaguer" en La Hormiga de Oro març 1887
Luigi Bussi, "D. Giacinto Verdaguer" en L'Iride. Strenna per l'anno 1887 p. 19-29
1888
Jaume Collell, "Epístola biogràfica", com a pròleg de l'edició francesa de l'Atlàntida
Jaume Collell, "Epístola biogràfica" en La ilustració catalana , núm. 197
1901
La Vanguardia , 1-II-1901
1903
Apel·les Mestres, “Una conversa ab Mossèn Cinto” en Pèl i ploma IV, gener 1903, p. 1 | 2




Semblances

Ce fut un éblouissement délicieux quan nous nous trouvâmes en presence de ce prête jeune- il avait 38 ans, mais son éxterieur en acusait à peine 25-, svelte, élancé, au visage pâle et presque diaphane, avec, sur ses levres, un perpétuel sourire tout voilé de mélancolie; doux, modeste, humble et qui ne paraissait avoir, en causant, qu'une préoccupation: atenuer l'éclat de son génie dont la flamme jaillaissait, malgré lui, de ses yeux.

Pierre Bonet, Impressions et souvenirs

Aquèlla testa rodona sobre la que onejants rulls nègres entrecanuts s'esteníen dissimulant els claps de la calva incipient, mostrava un frònt convèx, resplendint purèsa que la meditació y les pènes, arrugantlo, sovint inclinaven. Les ceyes gròsses que li ombrejaven els parpres, perdien la seva rudèsa, al contrastar ab uns ulls blavènchs y petits per lo fondos, de mirada suau y entristida. Les orèlles discretament aplanades tenien còm el nas un perfil corrècte. Els seus llavis primèts que no desplegaven may del tot una franca rialla, deixaven entrevèure al somriure una sana dentadura y fins la seva fesomia de pagès que ha emmorenit sobre'l terròs y serva encara les traces escardalènques d'origen, quedava suavisada per la palidèsa y tendror que imprimèix a la fesomia la vida ciutadana.

Josep Falp i Plana , Mossèn Verdaguer. [...]


La figura de Verdaguer era ruda y severa; su cráneo, casi cuadrado; el rostro, aunque apenas tenía movilidad, era dulce, por lo beatífica que era su expresión.
Sus gestos, la lentitud de sus ademanes, los movimientos de sus dedos, sin casi articular las falanges, y la impasible serenidad que caracterizaba su rostro, hacían que de niño me causara la impresión de un ser intermedio, entre lo animado y lo inanimado
Joan Antoni Güell i Lòpez , Comte de Güell , El poeta Verdaguer, p. 17

Els seus ulls bondadosos, el seu constant somriure raconer del llavi, que endolcia les arrugues meditatives i voluntarioses de l'entrecella, la seva silueta alacaiguda els darrers anys per la malaltia i els neguits, embarretada per la llarga teula vigatana, eren familiars des dels barris que enfilant-se per la muntanya volten Barcelona de jardins, fins aquells altres ran del port, sopluig de totes les misèries. "Mossèn Cinto", li deia familiarment tothom, com si tothom fos el seu amic. La pobresa franciscana del seu viure, la seva ingenuïtat infantina --creia bo tothom, perquè ell mateix ho era-- el feien l'amic de tots... de tots aquells de qui no el feien la víctima. Si uns aprenien de cor els seus poemes, d'altres seguien pas a pas el seu calvari.

Lluís Nicolau d'Olwer , Caliu, p. 25




Entrevistes

1888
Luis Alfonso, “Mossen Jacinto Verdaguer”, El Imparcial (Madrid), 10 de desembre
1893
Manuel de la Cruz, “Mosén Jacinto Verdaguer”, La Habana Elegante (Cuba), 31-XII
1901
José León Pagano, “Giacinto Verdaguer”, Attraverso la Spagna letteraria [...]